Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, Tour 64, Envalira, Anquetil, Poulidor, Institut National de l'Audiovisuel, Mémoire Filmique du Sud, No-Do
Andorra, Tour 64, Envalira, Anquetil, Poulidor, Institut National de l'Audiovisuel, Mémoire Filmique du Sud, No-Do

La pel·lícula del Tour 64 (i més)


Escrit per: 
A. L. / Captura de pantalla: sortida de la 14a etapa del Tour, el 6 de juliol del 1964 a l'avinguda Carlemany d'Escaldes (Institut National de l'Audiovisuel)

Dies enrere repassàvem l’èpica etapa del 6 de juliol de 1964, que va estar a punt, però molt a punt de costar-li el Tour a Anquetil, gràcies a les fotografies de la revista Miroir du cyclisme. Doncs com que el món és molt petit, avui podem reviure aquells tres històrics dies en què el Tour va descobrir Andorra... a través de les dues pel·lícules que es conserven a l’Institut Nacional de l’Audiovisual francès (INA). Són, en total, deu minuts i mig de metratge, accessibles en línia al web de l’INA. En la primera, que és exactament el mateix documental que figura als arxius del No-Do de la Filmoteca Española, es repassa la 13a etapa, la del 4 de juliol de 1964, entre Perpinyà i la capital, que va estrenar Envalira i que va guanyar Julio Jiménez; en la segona assistim en viu a la pájara d’Anquetil, dos dies després, des de les primeres rampes del port, amb sensacionals vistes de Fra Miquel sota la boira i un Pas de la Casa fantasmagòric.

Cap indici, llàstima, del rumor que Bahamontes esbombava cada vegada que li posaven un micròfon al davant: que aprofitant la boira Anquetil havia pujat Envalira en cotxe i que només per això va sobreviure a aquella fatídica etapa. A partir d’aquí, ja ho saben: el normand ressuscita contra pronòstic, atrapa el pobre Poulidor a les envistes de Tolosa i s’assegura una renda que li servirà per embutxacar-se el seu cinquè i últim Tour. Una altra llàstima és que les càmeres de la televisió francesa no es colessin al méchoui del 5 de juliol a Radio Andorra, amb Dalida, la bella Janine, la piscina de sangria i tota la pesca. Però és que no es pot tenir tot.

L’episodi del Tour forma part de la memòria col·lectiva, és clar, però és que els arxius de l’INA conserven quatre pel·lícules andorranes més procedents totes d’arxius particulars. Són per tant cintes domèstiques, de qualitat justeta però sense la grandiloqüència (i el paternalisme) que acostumen a destil·lar els reportatges del No-Do espanyol. En total, deu minutets més de pel·lícula, començant per Vacance en caravane, rodada el 1950 i que desfila per Canillo, Escaldes i Encamp. Som en plena postguerra i encara queden cinc o deu minuts per al boom, així que les imatges ens transporten a aquell país d’égloga y arcadia, amb carrers empedrats i padrines vestides de negre, que era el tòpic preferit del No-Do.

La càmera desfila per Sant Joan de Caselles i Sant Serni, per Santa Eulàlia, la Mosquera i l’emissora de Radio Andorra, quasi acabada d’estrenar; també per l’antiga parroquial de Sant Pere màrtir, perquè encara falten uns anys perquè l’enderroquin i construeixin el temple que tenim avui. I al final de tot, de regal, un minutet de res en color: el pont de la Margineda –ni rastre de l’estació de Feda, i no diguem ja de la benzinera– i finalment la capital, amb aquells rètols a l’entrada de la parròquia –“Donat per Dunlop”– amb què el Sindicat d’Iniciativa donava la benvinguda als forasters.

L’as de pic i la Monumental

Des d’aquí saltem deu anys endavant, fins al minut final de Vacances en Catalogne, una altra filmació domèstica, però ja en color, i això és notícia. No s’hi esperin filigranes, però passegem per la Rotonda, amb el Prisunic i l’Esso de Josep Alsina, els urbans amb salacot colonial que regulen el trànsit de la capital, i d’aquí fins a Fra Miquel i allà dalt, coronant el pic Negre, el patracol de Sud Radio, detall aquest que obliga a retardar la pel·lícula com a mínim fins al 1964.

Una mica més de suc hi ha a Visite d’Andorre, que ofereix exactament una passejadeta des de Carlemany fins a la Rotonda. Són clarament dues parelles que han vingut de vacances, i mentre un dels homes filma, els altres tres companys d’escapada s’encanten amb la Monumental d’Escaldes –i l’As de Pic, just al davant–, els estudis de Radio Andorra al roc de les Anelletes, amb l’aleshores nou col·legi de Sant Ermengol al darrere, el cameo d’un parell de clípols de debò, el pàrquing del Prisunic i de nou la Rotonda, ara amb l’hotel Fontaneda –avui, Refugi Alpí– i la casa Farràs, impertorbable. El periple fílmic acaba, en fi, amb l’últim mig minutet, aquest del 1975 i també en color: una propina perquè el Pas tingui els seus segons de glòria, i parada final a Sant Joan de Caselles.

No es pot comparar, aquesta és la veritat, ni amb els formidables documentals rescatats recentment per Miquel Sánchez Baños –amb Pocket Princedom en primeríssim lloc– ni tampoc amb els dinou reportatges i els quaranta minuts andorrans que es conserven als arxius del No-Do. Però ho poden completar amb les tres pel·lícules –Estany Negre i Aneto, de Joan Salvans (1930), Viatge de la Seu a Andorra, de Modest Solsona (1935), i els deu minuts rodats cap al 1970 per Enric Mateu Bordàs– penjades al web del portal Mémoire Filmique du Sud. No està malament. Gens, ja ho veuran.

Andorra
Tour 64
Envalira
Anquetil
Poulidor
Institut National de l'Audiovisuel
Mémoire Filmique du Sud
No-Do

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte