Diari digital d'Andorra Bondia
L’amiant es va detectar en la recent campanya de restauració dels emissors, que va arrencar al maig i es va suspendre al juliol.
L’amiant es va detectar en la recent campanya de restauració dels emissors, que va arrencar al maig i es va suspendre al juliol.

La presència d’amiant a Radio Andorra era “més que previsible”, sostenen els experts


Escrit per: 
J. Rodríguez / A. Luengo

Els aïllants dels radioemissors antics incloïen sempre aquest material, però Cultura ha trigat vuit anys a detectar-lo.

“Era més que previsible que un aparell radioemissor dels anys 30 incorporés amiant a les plaques aïllants”. Ho afirma el biòleg Quico Zamora, especialista de l’empresa Ecotecnic en aquest material potencialment tòxic. “Així ho indiquen tots els estudis disponibles: als aïlladors antics sempre t’hi trobaràs plaques d’amiant”, remata. Davant d’aquesta evidència, i tenint en compte que les primeres intervencions a l’històric edifici de Radio Andorra al roc del Pui encampadà es remunten a la tardor del 2010, en temps de l’executiu Bartumeu, la pregunta és òbvia: com és que el ministeri de Cultura ha trigat vuit anys, vuit, a detectar la presència d’aquest material a les instal·lacions de l’emissora? Vuit anys en què s’han succeït les campanyes de rehabilitació de l’edifici, així com l’inventari del material i equipaments tècnics que s’hi van conservar, i en què per tant han desfilat per Radio Andorra desenes d’operaris, per no parlar dels concerts i rodatges que s’han dut a terme a la sala noble de l’edifici.

La veu d’alarma, recordem-ho, no va saltar fins al juliol, als inicis de la campanya de restauració i conservació de la maquinària. Cultura la va suspendre fulminantment, i va encarregar a una empresa especialitzada la localització de l’amiant present a Radio Andorra. El ministre portaveu, Jordi Cinca, assegurava dimecres que s’havia descartat la presència de fibres d’amiant a l’aire de l’edifici, com a mínim en nivells que poguessin comportar perill per a la salut dels treballadors que hi han desfilat els últims anys, i el mateix Zamora advertia ahir que el perill només s’hauria produït en el cas que s’hagués manipulat els aparells emissors sense ser conscient que contenien amiant: “Si només s’hi ha fet obra civil, sense tocar la maquinària, no té per què haver-hi hagut risc, perquè els aïlladors es troben normalment en parts tancades o d’accés difícil. Una altra cosa seria si s’han retirat les carcasses...”

Això no treu que l’amiant s’ha de retirar, i que s’ha de fer a més seguint els protocols derivats del reglament per protegir els treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició a l’amiant –així es diu, exactament– aprovat el juny del 2017. “Primer de tot, i com ja s’ha dit, s’ha de localitzar, saber on és i en quin estat es troba –encapsulat, sencer, trencat... Segons el perill que es determini, els treballadors hauran d’anar protegits amb un equip autònom de respiració –en el cas que l’amiant s’hagi d’arrencar– o amb una màscara, si només s’ha de retirar, sense perill de ruptura.”

En aquest sentit, Víctor Filloy –gerent de l’Associació de contractistes d’obres, l’entitat que va impulsar el reglament– insistia ahir que l’amiant és un mineral present a la naturalesa i que hi estem constantment en contacte, però que només és potencialment perillós quan es manipula de forma inadequada, quan es trenca o forada. És llavors quan allibera fibres que inhalem per les vies respiratòries i que es claven a l’epiteli pulmonar. Amb tant mala idea que és impossible eliminar-les, i en un període indeterminat de temps –poden ser 5, 10, 50 o més anys, diu– es pot acabar desenvolupant un tumor cancerigen. Per això s’ha d’anar amb especial precaució a l’hora de retirar-lo, amb equipaments especials que inclouen màscares i unitats de descontaminació, i que es completen amb l’hermetització de la zona de treball i dutxes abans i després d’entrar en contacte amb el material. Els residus generats s’han de dipositar en contenidors especials, i s’envien a Castellolí, Barcelona, l’única planta especialitzada en el tractament de l’amiant que existeix a Catalunya.

L’amiant, en fi, no es va prohibir a Europa fins als anys 80 i que per les seves propietats aïllants es va utilitzar especialment en la construcció. Per això és relativament freqüent trobar-ne en les rehabilitacions d’edificis antics, però també en llars de foc, canalitzacions d’aigua, plaques de fibrociment i teulades d’uralita. En tots aquests casos, com en els emissors de Radio Andorra, si no es manipula no passa res. El risc, insisteix, apareix en el moment de retirar-lo.

Cultura inventaria els béns mobles de Casa Rossell

El Govern va adjudicar dimecres a l’empresa Retoc –la mateixa que s’havia d’encarregar de la restauració dels emissors de Radio Andorra– la segona fase de l’inventari dels béns mobles de la Casa Rossell d’Ordino, que s’allargarà durant quatre mesos i que permetrà catalogar un miler llargs dels objectes relacionats amb la vida domèstica, l’agricultura, la ramaderia, les manifestacions religioses i l’economia que s’han conservat en una de les cases pairals més importants i antigues del país. La primera fase de l’inventari es va completar a principis del decenni passat: s’hi van catalogar 6.569 peces, una selecció de les quals es pot visitar fins al 16 de setembre a l’era del Raser. Les propietats de Casa Rossell, inclosos els béns mobles, van ingressar el 1996 al patrimoni de l’Estat en traspassar intestada Lluïsa de Riba, l’última d’una nissaga que compta entre els seus il·lustres avantpassats Antoni Fiter i Rossell, l’autor del Manual Digest (1748), i el fotògraf Joaquim de Riba Camarlot (1856-1925).

D’altra banda, l’executiu també va convocar dimecres el Concurs internacional per a l’estratègia digital, amb què el ministeri de Cultura pretén fomentar la presència a les xarxes de museus, monuments, sales d’exposicions i itineraris a través d’una plataforma que integri llocs web, aplicacions mòbils i comunitats digitals, i que inclogui tota l’oferta patrimonial del país, tant pública com parapública i també privada.

Andorra
Encamp
Radio Andorra
amiant
restauració
Retoc
casa rossell
Zamora
filloy
Ecotècnic
Número de vots: 7
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic