La primera fase dels treballs posa al descobert una desena de tombes

La primera fase d’excavació de la nau de l’església de Sant Serni de Canillo, motivada per la substitució de la pavimentació de la nau principal, es va acabar divendres passat. Tal com van informar ahir des de Govern, durant aquesta primera fase d’excavació la gran potència estratigràfica, que en algun punt arriba a gairebé quatre metres de fondària, ha obligat a limitar els treballs a una àrea d’uns 35 metres quadrats.

Malgrat les reduïdes dimensions de l’espai excavat, en aquesta primera fase de treballs s’ha pogut documentar nou murs, dos pilars, una canalització i una desena de tombes, i encara no s’ha arribat al substrat geològic. Pel que fa al conjunt d’estructures dels murs, segons el comunicat que va fer arribar ahir el Govern “sobta tant el seu nombre com l’alçada conservada en alguns dels casos, que arriba a més de 3 metres de façana”. A més, el comunicat destaca que “el més sorprenent és la superposició i la remodelació de l’espai que s’observa, que permet apuntar una recurrència en l’ocupació d’aquest sector durant, com a mínim, els darrers 1.000 anys.”
Ara per ara s’ha documentat un mínim de cinc fases diferenciades. Malauradament, en la majoria dels casos no s’ha pogut excavar els nivells corresponents a la construcció de les estructures. Els arqueòlegs que han treballat en aquesta primera fase han lamentat també l’escassetat de materials ceràmics recuperats, que no permet proposar, de moment, cap cronologia, i l’exigüitat de l’espai excavat, que condiciona notablement la lectura de les restes, ja que majoritàriament s’endinsen per sota de les parts no excavades de l’església. De moment, segons assenyalen, encara és difícil esbrinar el tipus d’edifici que dibuixen.

CAP EDIFICACIÓ PRÈVIA
Tot i això, és evident que l’església actual correspon a una construcció de nova planta. Va ser edificada a mitjan segle XVIII i per construir-la no es va aprofitar cap edificació prèvia. L’enderroc sistemàtic de totes les estructures existents data, doncs, d’aquesta època, a la qual corresponen els pocs materials ceràmics descoberts.
Amb aquesta fase constructiva es va aconseguir adequar una plataforma regular sobre la qual va ser aixecada la nova església a partir de l’any 1759.
Pel que fa als enterraments, la majoria daten de l’època moderna i van ser fets amb taüt de fusta. També se n’ha documentat un parell de l’època medieval. Són unes tombes en cista de pedra amb capçal antropomorf i cobertes de lloses. Per la seva tipologia, entrarien en una cronologia que s’estén entre els segles VIII i XII.
A fi de permetre l’adequació temporal de l’església per a les seves funcions pastorals durant el mes de desembre, i d’acord amb el Comú de Canillo, les excavacions arqueològiques estaran aturades fins l’endemà del dia Reis. A partir d’aquesta data, el terra provisional s’aixecarà i es podrà i començar la segona fase d’excavació, que arrencarà a mitjans del mes de gener. Els tècnics confien que aquesta segona fase pugui servir per aclarir els dubtes pendents, ja que l’excavació de la nau de l’església del Sant Serni de Canillo ha revelat una riquesa arqueològica destacable.
Les primeres troballes es van descobrir al mes d’octubre a partir d’unes obres que duia a terme el Comú de Canillo, destinades a canviar el soler de fusta i a afavorir la confortabilitat de l’església. Va ser en aquell moment quan van quedar al descobert estructures, restes antropològiques i materials arqueològics que cal documentar i protegir.  L’església de Sant Serni i el seu entorn estan protegits per la Llei 9/2003 del patrimoni cultural com a bé d’interès cultural.