Una nova galeria a la capital. I una galeria amb tots els ets i uts: és a dir, que programarà quatre exposicions l’any d’artistes “internacionals”. Notícia bomba, convindrà el lector, en el nostre depauperat, esquelètic circuit artístic, perquè feia exactament sis cursos, sis -des que Faust Campamà es va embarcar en aquella efímera aventura que va ser Ara Art- que no hi havia un xup xup semblant en aquest racó de món nostre. Tot el contrari: si en algun moment del decenni anterior van coincidir mitja dotzena llarga de galeries, la crisi i la realitat les va anar tancant una a una -Art Vall, Torrallardona, Art Centre, Ara Art, Art al Set- o les va reconvertir en una altra cosa -Desig(n), La mà de la Mar- fins a deixar una única, heroica supervivent: Riberaygua.

Doncs a partir d’ara seran dues, perquè Angels, que així es dirà la nouvinguda, obrirà l’1 d’octubre a la plaça Rebés de la capital. Exactament al local que fins a final de curs ocupava l’acadèmia Inlingua. Atenció a les dades: 500 metres quadrats d’exposició, dividits en tres àmbits, i un soterrani amb 200 metres addicionals que en el futur funcionarà -si les coses rutllen, és clar- com a port franc artístic: una empresa visionària a l’estil de les que ja naveguen a Ginebra i rodalies, i pel que es veu a tota vela. Els il·luminats que s’han llançat en aquesta singladura incerta són Angelina i Frederic Catena, acabats d’aterrar de Cannes, on Angelina ha exercit els últims anys com a assessora de col·leccionistes privats, curadora d’exposicions i taxadora d’obres d’art. L’objectiu, diu, és situar Andorra al mapa artístic internacional.

¿I com ho pensen fer? “Portant artistes de nivell mundial, consolidats però també emergents”. Juguen, diu, amb la confiança que els fa una clientela fidel i que sap que no els donarà gat per llebre, “que si nosaltres apostem per un artista, li estem proposant un valor segur”. Concretem-ho: Angels programarà quatre exposicions anuals. La primera, el tret de sortida d’aquest periple, la protagonitzaran Did Dontzoff, pintor rus que practica -diu la galerista- un pop art en la línia de Basquiat, i el georgià Patiashvili, que prové del món de l’escenografia i dels dibuixos animats i que cultiuva una pintura figurativa que recorda vagament, diu, el bodegons vegetals d’Arcimboldo. Ja es veurà. Aquesta primera exposició -recordin, l’1 d’octubre- es completarà amb una sèrie d’obres de Doré i Jean Del Devez procedents de col·leccionistes privats. La segona, atenció, serà al desembre una individual consagrada a Francisco Sánchez.

I al desembre, Francisco Sánchez

Els Catena li han firmat un contracte d’exclusivitat per llançar-lo al mercat internacional, diuen: “La nostra feina consisteix a motivar els artistes en els quals creiem, orientar-los, fer-los treballar en una direcció; creiem en ell, i estem segur que amb nosaltres la seva cotització es pot doblar, fins i tot triplicar”. No serà molt probablement l’únic ni l’últim artista del país que desfilarà per Angels. Tampoc no renuncien als noms catalans. Però amb una condició: “Que siguin de nivell internacional; el nostre client no busca un paisatge andorrà, amb tots els respectes per a aquest gènere; el nostre client és un col·leccionista, però també un inversor que busca una aposta de futur”.

I aquí ve la mare dels ous: ¿qui serà, aquesta clientela daurat? Admet Angelina amb sinceritat que desconeix “absolutament” el mercat andorrà, però que el client potencial està integrat per la cartera que s’ha forjat durant la seva trajectòria: “No pretenem fer-ho millor que els galeristes que hi ha hagut al país, sinó diferent, aportant la nostra esxperiència, el que sabem fer”. Temps tindrem de comprovar-ho els pròxims mesos. I el millor del cas és que tot va sortir per puira casualitat: farts de la inseguretat ciutadana que s’estèn, diuen, per les ciutats franceses els va seduir la tranquilitat del país. I només quan van aconseguir la residència es van llançar a l’aventura. El resultat és Angels. Força i honor.

Balmaseda, Morrison i MVM, a la sala de Govern

La sala de Govern obre dijous la penúltima exposició: sota el lema MVM. Pepe Carvalho, una vintena d’artistes -entre els quals, Arranz Bravo, Plensa, Genovés, Feito i Guinovart, però també Javier Balmaseda i Fiona Morrison- es va inspirar en un títol de la sèrie Carvalho per aixecar aquest homenatge pictòric a Vázquez Montalbán. La col·lectiva es va estrenar a l’última fira del llibre de Frankfurt, i ha desfilat per Munich i Hamburg abans de recalar a Bombers. S’hi quedarà fins al 18 d’octubre.