La Puríssima Sang, quasi, quasi a punt

A finals del 2015 les tècniques de l’Àrea d’Inventari i Conservació del Departament De Patrimoni Cultural d‘Andorra van desmuntar el retaule dela Puríssima Sant de Sant Serni de Canillo. Datat de la primera meitat del segle XVIII, es tracta d’un retaule barroc de petites dimensions, on tota l’estructura retaulística actua de marc per a la figura del Crist Crucificat, aquí amb funció processional, tal com podem veure per les nanses metàl·liques que té la creu, ocultes darrera del sagrari, l’altre element central del retaule. A banda trobem també altres elements decoratius esculpits com dels angelets, pelicans, raïms i fulles de parra, tots ells propis del Barroc, en les columnes salomòniques que emmarquen el Crist i en les motllures laterals.

Es va decidir restaurar-lo perquè estava força brut i perquè s'havia observat que sota la policromia rosada del panell que fa de fons al Crist crucificat apareixia la policromia original barroca que de seguida feia pensar en un fons blau estrellat amb la representació del sol i la lluna, un a cada banda del Crist. El fons rosat es trobava desgastat, potser degut a que havia patit alguna neteja humida i es podien entreveure aquests motius. A més, les restauradores també havien fet cates sobre altres peces i van observar que hi havia més peces repintades i que aquest repint era relativament fàcil de treure.

Un cop desmuntat el retaule i traslladat al taller de restauració, amb l’estudi més acurat de les peces, es va observar que n’hi havia algunes que s’havien afegit en algun moment al retaule, segurament a finals del XIX o principis del XX, amb la intenció d’engrandir-lo perquè s’adaptés millor de proporcions de la capella lateral on es troba. Les peces afegides però, no són de qualitat, ni pel que fa a la talla, força maldestra, com a la policromia, on es va emprar pintura plàstica de colors pastel. Per aquest motiu, després de fer una simulació digital de com quedaria el retaule sense les peces afegides, consensuar-ho amb mossèn Ramon de Canollo i consultar-ho també amb els historiadors de l’Art de la Universitat de Girona que estan acabant d’elaborar el Catàleg d’Art d’Època Moderna d’Andorra, es va prendre la decisió de tornar a muntar el retaule sense les peces afegides, ja que d’aquesta manera aquest guanya en coherència i unitat Igualment, durant la restauració i també amb la mateixa finalitat, s’ha enretirat el repint que presentaven algunes de les peces originals i que s’havia aplicat sobre d’aquestes amb la intenció d’unificar les peces noves afegides amb la resta del retaule barroc.

Pel que fa a problemes de conservació, en aquest cas la peça pràcticament no presentava aixecaments ni tampoc atac d’insectes xilòfags que posessin en perill l’obra, si que presentava un aspecte força ennegrit, sobretot pel que fa al Crist. Actualment ja s’està acabant la restauració del retaule i des de Patrimoni es preveu que en uns dos mesos podrà tornar a lluir a Sant Serni. Abans, però, caldrà dissenyar una estructura metàl·lica per a la part posterior per tal d’ancorar el retaule.