A la recerca del nou boom

Medusa continua apostant per emergents hispanoamericans, ara amb 'La memoria de los meteoros', del mexicà Emmanuel Vizcaya. L'acompanyarà el ‘Tractat d’anatomia’, del lleidatà Òscar Palazón, finalista del Just M. Casero.

Medusa hi torna. Amb un ritme, un entusiasme i una vocació global només comparable entre nosaltres a Trotalibros. Les intencions van quedar clares des del primer moment: no podia ser casualitat que dues de les quatre novetats amb què es van estrenar per Sant Jordi portessin firma llatinoamericana (Solamente una vez, de Luis Harss, i Fantasía fértil, de María Cristina Hall). I no ho era. Per a la segona entrega, ja a la impremta i que arribarà a les llibreries al  setembre, David Gálvez i Oliver Vergés continuen explorant el procel·lós oceà de la literatura mexicana amb una veu emergent i asseguren que potentíssima: la del poeta Emmanuel Vizcaya (1989), que s’estrena en la ficció amb La memoria de los meteoros, una obra, de seguida ho veuran, molt en sintonia amb l’univers literari de Gálvez: una col·lecció de relats breus o brevíssims, ell en diu “flaixos fulgurants d’una gran potència poètica”, on deixa volar la imaginació i que constitueix una mena de parada de monstres amb ressonàncies fantàstiques i siderals.

Vizcaya ha publicat fins ara una trilogia poètica (NEO/GN/SYS), forma part, diu Gálvez, d’aquesta generació de nous autors hispanoamericans que comencen a ensenyar la poteta als seus països d’origen però que són encara absolutament desconeguts al mercat espanyol, no diguem a la resta d’Europa: “Nosaltres necessitem veus potents per crear un catàleg amb personalitat i ells obtenen visibilitat en la confiança que formen part d’un catàleg potencialment important. La nostra feina és trobar aquests autors i aquestes joies que han passat desapercebuts per a les grans editorials espanyoles, potser pel desconeixement d’aquest nínxol”.

Això, d’una banda. De l’altra, i sense sortir de la literatura hispanoamericana, l’altre gran calador de Medusa seran obres d’autors clàssics que pel motiu que fos havien quedat arraconades o descatalogades, de nou en una línia similar a la de Jan Arimany a Trotalibros. Les memòries de Harss en són un primer tastet, però en seguiran d’altres, inclosa una novel·la inèdita del mateix Harss, “autor excepcional que hauria pogut formar perfectament part de la generació del postboom i que per motius difícils d’explicar nova quedar d’explotar”. A Medusa li donaran la segona oportunitat que es mereix, com comprovaran si llegeixen Solamente una vez.

La memoria de los meteoros apareixerà a la col·lecció Aguaviva. La segona novetat de la reentrada sortirà a Borm i hi farà companyia a Les ànimes sordes. De nou se n’han anat Gálvez i Vergés a buscar un autor de solidíssima trajectòria, de gran prestigi entre el gremi, poeta i narrador multipremiat però que no ha fet saltar encara la banca del favor popular. Es diu Òscar Palazón (Lleida, 1969), i Medusa li publica Tractat d’anatomia, finalista al premi de novel·la curta Just M. Casero del 2021. És exactament aquest, conclou Gálvez, “el perfil que ens interessa i el que dona sentit a una aventura editorial com la de Medusa”. I a sobre, diu de passada, Tractat d’anatomia pot recordar vagament Res no és real. Sensacional.

Doncs si els han vingut ganes de Palazón, hauran d’esperar fins al setembre.