La residència de creadors, a punt

El ministeri vincula els Tallers d’art de la Massana al projecte d’intercanvis internacionals d'artistes, que arrenca a finals d’any.

No tenia sentit que els flamants Tallers d’art que el ministeri va estrenar l’estiu del 2016 a la tercera planta de la caserna de bombers de la Massana, inicialment concebuts perquè fossin utilitzats pels artistes que participessin al concurs de la Biennal, estiguessin, la major part del temps, buits. De fet, tan sols van estar ocupats aquell estiu, i dels dos finalistes de la pròxima edició, només Martín Blanco té previst aprofitar les instal·lacions; Philippe Shangti ha confirmat aquest matí que treballarà al seu estudi.

No tenia sentit, i el ministeri també ho ha entés així, fins al punt que n’ha canviat radicalment l’orientació: en endavant quedaran vinculats als intercanvis internacionals que el departament convocarà l’últim trimestre del 2018 i a què estan cridats a participar creadors de totes les disciplines, des de les arts plàstiques fins a les escèniques –inclosos el teatre i la dansa–, passant, atenció, per l’escriptura, novetat absoluta i excel·lent notícia per a un sector dels creadors fins ara francament desatesos.

El ministeri ja treballava des de feia un parell d’anys, com a mínim, en una residència-taller on acollir artistes estrangers amb la idea que els nostres creadors poguessin acollir-se a programes similars d’institucions foranes en règim de reciprocitat. Amb aquest objectiu, s’ha habilitat precisament l’estudi del segon pis, que només falta moblar. Aquest estudi està destinat a acollir creadors amb una trajectòria consolidada, a qui es cedirà l’espai per un període que pot oscil·lar entre els quinze dies i els sis mesos, i amb unes condicions que reproduiran les que la institució de partida ofereixi als artistes nacionals.

Això, com dèiem, ja estava previst. L’altra novetat és que també es destinaran en aquest programa d’intercanvis dos dels tres tallers del tercer pis de la caserna, que fins ara es coneixien pròpiament amb el nom de Tallers d’art. El tercer continuarà de moment vinculat a la Biennal –i amb un ús més aviat testimonial: quan Blanco abandoni les instal·lacions, al juliol com a molt tard, no es tornarà a ocupar fins d’aquí a dos anys, quan torni a començar el cicle venecià. I això, en el millor dels casos, perquè és perfectament imaginable que el o els finalistes de l’edició del 2021 facin com Shangti i prefereixin treballar al seu estudi.

En qualsevol cas, els dos tallers que queden lliures es destinaran també a intercanvis, però, a diferència del de la segona planta –un apartament completament equipat–, les instal·lacions són més austeres i estan concebudes no per a un artista ja consolidat sinó per a estudiants o creadors que comencin. I sempre, insistim-hi, amb l’objectiu que artistes del país es puguin beneficiar recíprocament d’unes instal·lacions i unes condicions equivalents en la institució estrangera que hagi gestionat l’intercanvi. La primera convocatòria s’obrirà, com s’ha dit, a finals d’any.

Amb aquesta rectificació, el ministeri ha fet parcialment cas a la Xarranca, que ara fa un any –quan va semblar que renaixia, però només ho semblava: ha tornat a hibernar– va reclamar que els Tallers recuperessin la seva funció original, que era la de proveir d’un espai als artistes que no en disposaven. El tindran, però no a la Massana, sinó en alguna de les institucions espanyoles i franceses que el ministeri ha contactat per posar en marxa la residència

 Venècia 2019: entre l’ecologisme i la incomunicació

Philippe Shangti i Martín Blanco, els dos finalistes entre els quals sortirà el representant andorrà a la Biennal del 2019, han rebut les claus dels tallers de la caserna de bombers de la Massana on durant els pròxims cinc mesos crearan la maqueta del projecte amb què aspiren a l’única plaça en joc. És clar que va ser un acte literalment simbòlic, perquè Shangti ja va confirmar que la feina la farà al seu estudi –que té precisament a la Massana. La comissària d’aquesta edició, Eva Martínez, va justificar l’elecció en la trajectòria, el currículum i la professionalitat dels candidats, així com a dos projectes que s’allunyen tant pel llenguatge com pel concepte del Murmuri d’Eve Ariza: “Hauria sigut redundant que tornéssim a presentar una instal·lació que jugués am la repetició d’un element”.

Shangti, en fi, treballarà en el que va definir com una “performance” de grans dimensions, que combinarà fotografia, escultura, vídeo i escenografia, i que proposarà una reflexió en clau conservacionista sobre la contaminació del planeta. Blanco, de la seva banda, deixa momentàniament de costat l’art digital que li coneixíem, i partirà d’un poema propi –la seva última faceta creativa– per reflexionar sobre la hiperconnectivitat i la incomunicació que generen les noves tecnologies. I ho farà amb una instal·lació que combinarà dibuix, pintura i projeccions. Com a novetat d’aquesta edició, el guanyador rebrà 500 euros durant cadascun dels cinc mesos que s’allargui la creació de l’obra, a part dels 15.000 en concepte de producció.