Diari digital d'Andorra Bondia
'Escena de platja' (oli sobre tela, cap al 1869) formava part de 'Femina Feminae', i en endavant se'n podrà contemplar una rèplica.
'Escena de platja' (oli sobre tela, cap al 1869) formava part de 'Femina Feminae', i en endavant se'n podrà contemplar una rèplica.
Guillermo Cervera, davant de les dues teles –les originals– que ja pengen al Cape Ann i que s’hi exposen fins a l’1 de desembre.
Guillermo Cervera, davant de les dues teles –les originals– que ja pengen al Cape Ann i que s’hi exposen fins a l’1 de desembre.

La resurrecció d’un quadre


Escrit per: 
A. L. / Fotos: Col·lecció Carmen Thyssen / Guille Cervera

L’oli ‘Escena de platja’, de Winslow Homer, es reuneix amb l’altra meitat de l’obra per primera vegada des del 1869.

Entre els molts episodis pintorescos que amaneixen la història de la pintura –recordin el Miró apunyalat dels Cela, sense anar més lluny– el d’Escena de platja, la marina del nord-americà Winslow Homer (Boston, 1836-Maine, 1910) que forma part de Femina Feminae i que s’exposa al Museu Carmen Thyssen ens toca des d’ara mateix de molt a la vora: resulta que disgustat per una crítica demolidora que li va dispensar cert periodista del New York Tribune, el bon Winslow no va tenir altra ocurrència que tallar salomònicament l’original.

Com la posteritat s’ha encarregat de demostrar, va ser una ocurrència estupenda, perquè des d’aleshores –devia ser cap al 1870, immediatament després que la tela, titulada originalment Marea baixa, s’exposés a la National Academy of Design de Nova York– hi ha dues filles de Marea baixa que corren pel món: una és la nostra Escena de platja, la tenen aquí al costat, que el 1985 va ingressar a la col·lecció Carmen Thyssen i que des del 10 d’octubre s’exposa al Valira. L’altra es diu A la platja i es conserva a l’Arkell Museum de Nova York.

El cas és que des del 1869, quan es va exposar a la National Academy i encara formaven una sola tela, mai més no s’havien tornat a reunir. Fins ara que, fruit de la primera col·laboració internacional del nostre Thyssen, totes dues peces s’exposaran juntes, a partir del 3 d’agost i fins a l’1 de desembre, al Cape Ann Museum de Massachusetts. Una fita històrica: tot i que Homer no és potser una patum a l’altura dels impressioniststes francesos, coetanis seus, resulta que la crítica el considera el pintor nord-americà més important de la segona meitat del segle XX. I resulta també que el Carmen Thyssen quedarà en endavant vinculat en aquesta feliç joint venture.

Així que Escena de platja ja no es pot contemplar al Valira. L’oli, com es veu de reduïdes dimensions –fa 29 per 24 centímetres–, va marxar el 21 d’agost en direcció a Boston, i des d’aleshores el Carmen Thyssen n’exposa una rèplica. I el cert és que ja no tornarà. De fet, des del primer dia de Femina Feminae es va penjar al costat de la rèplica del seu germà, A la platja, perquè es pogués intuir com va concebre originalment Homer l’obra. A la foto de baix, Cervera posa al Cape Ann, legítimament satisfet de la proesa al davant dels dos originals: mirin-se-la bé, perquè això no passava des de fa exactament un segle i mig, i té els dies comptats: l’1 de desembre s’hauran de dir adeu.

I quines coses tan descomunals va dir el crític del New York Tribune perquè Homer tirés pel dret i optés per la tisorada? Doncs això: “A l’obra li falta la sensació de profunditat que justificaria les petites proporcions de les figures o l’escassa sensació d’aigua que fan les onades. L’únic que salva aquesta obra del ridícul és el propòsit òbviament honrat de l’autor: el desig de reproduir exactament el que l’ull percep.” Al periodista, en fi, li fa especial nosa la nena d’esquenes del primer terme, que considera desproporcionadament alta. I el cas és que Homer tampoc ho devia veure gaire clar, que va retirar l’obra de circulació i que en va crear dues de noves a partir d’aquella tela fracassada.

La baronessa Thyssen evoca al catàleg de Femina Feminae com Escena de platja va ingressar a la col·lecció: “Pels volts del 1985, Heini i jo vam anar a una galeria de Boston amb la idea d’adquirir una obra. Quan ja hi érem, vaig veure altres obres mig arraconades. La meva sorpresa va ser enorme quan vaig trobar-hi aquesta meravellosa obra. Va ser complicat i el galerista no ens ho va posar fàcil. Finalment, amb la gran intuïció del meu marit vam decidir comprar totes dues obres per al bé de la col·lecció”.

Escena de platja, en fi, destil·la una commovedora tristesa que emana precisament de la nena del primer terme, la que tanta nosa li feia al crític: ella sembla ser l’única entre els seus companys de joc a intuir que tots aquests moments –i perdonin la cita– es perdran en el temps com llàgrimes en la platja. De fet, si no fos per Homer ja s’haurien perdut. És cert i és també desolador.

Andorra
escaldes
museu Carmen Thyssen
Winslow Homer
Escena a la platja
Beach Scene
A la platja
Marea baixa
Cape Ann
1869
Número de vots: 206
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic