Diari digital d'Andorra Bondia
Reconstrucció ideal de la Seu del segle XIV, amb els barris, carrers, muralles i rigueres, a partir dels protocols notarials de l’època.
Reconstrucció ideal de la Seu del segle XIV, amb els barris, carrers, muralles i rigueres, a partir dels protocols notarials de l’època.

La Seu al segle XIV: una vista aèria


Escrit per: 
A. Luengo / Il·lustració: Laura de Castellet / 3r Congrés d'Història dels Pirineus

Les actes del 3r Congrés d'Hisòria dels Pirineus, per fi disponibles, recullen mig centenar de comunicacions que abracen del neolític fins al present.

No és estrany que sigui una de les comunicacions que li tenen el cor robat a Albert Villaró, aquí amb el barret de director del Centre d’Estudis Històrics i Polítics: sota el títol no especialment prometedor de El paisatge urbà de la Seu medieval, i a partir dels testaments, censos i compravendes conservats als protocols notarials del capítol catedralici, la historiadora Laura de Castellet va reconstruir pacientment i literalment la trama urbana de la ciutat entre finals del segle XIII i el 1350 –posem que pels volts de la pesta negra, glups!– i el resultat és sensacional.

D’una banda, Castellet va localitzar i ubicar l’anomenada “vila vella”, el “centre primigeni” de la Seu, a la zona de l’actual carrer Capdevila, “quan fins al moment hom havia suposat que la part més antiga de la ciutat era a l’entorn del barri episcopal, mentre que Capdevila n’hauria estat un eixample”. Una “vila vella” que presumiblement, diu, “devia estar closa en algun moment per un recinte emmurallat”. La historiadora ha trobat també la petja documental d’una gran plaça anomenada la Boveria, actualment desapareguda, així com d’un vial “ample i recte” anomenat El Born, i d’un hospital avui també desaparegut que s’aixecava aixecar aproximadament davant de Sant Domènec.

Castellet, en fi, proposa un canvi de paradigma sobre l’origen històric de la Seu, que –sosté– “no s’hauria generat entorn de la catedral i el barri episcopal ni en una trama quadrangular romana davant de la catedral, sinó en una confluència estratègica de camins pirinencs, on segurament ja hi havia estructures d’època romana”.

Tot això ja és per llepar-s’hi els dits, però és que la historiadora ha acompanyat el text estricte de la comunicació amb una col·lecció de formidables il·lustracions que proposen una recreació virtual i a vista d’ocell de la ciutat de la Seu a principis del segle XVI, amb la llista i la ubicació dels barris i pobles, dels carrers, de les muralles i de les rigueres. No havien vist mai res com això, simplement perquè no existia, i ara ho trobaran a les actes del 3r Congrés d’Història dels Pirineus, patracol de 750 pàgines que recull la cinquantena llarga de ponències i comunicacions que es van llegir el juny del 2018 al Centre de Congressos de la capital i que des d’avui mateix es poden descarregar íntegrament i en format pdf des del portal de l’Institut d’Estudis Andorrans.

Una mina, ho comprovaran si s’hi regalen una passejadeta, que abraça cinc mil·lennis d’història del nostre racó de Pirineu i que toca quasi totes les tecles imaginables. D’entrada, assistiran des de primeríssima fila a la suculenta controvèrsia historiogràfica al voltant del jaciment de la Roureda de la Margineda que enfronta, d’una banda, Susanna Vela i el mateix Villaró, aquí amb el barret d’historiador, que postulen la hipòtesi que les restes excavades corresponen a les del segon castell de Sant Vicenç (El jaciment de la Roureda de la Margineda i la força de Sant Vicenç), i de l’altra, els arqueòlegs Walter Alegria i José Miguel Gallego (El despoblat de la Roureda de la Margineda: nova proposta interpretativa a partir del registre arqueològic), que no hi veuen rastre de cap fortalesa, ni tan sols d’una casa forta, i que vinculen el jaciment amb un no tan èpic nucli de poblament relacionat amb la veïna Santa Coloma. Amb les dues hipòtesis l’una davant de l’altra i negre sobre banc, només queda llegir-les per contrastar-les, i en aquest punt potser no estaria malament que el mateix Cehip organitzés una mena de simposi o mesa de savis que les debatés i en separés el gra de la palla.

Però les Actes són, ja ho hem dit, un oceà historiogràfic on també es trobaran, per exemple, els resultats de l’última intervenció a la catedral de Santa Maria, a càrrec d’Òscar Augé i, de nou, Walter Alegria, que van exhumar les restes de la primera seu paleocristiana, datada entre els segles V i VI (Primeres evidències arquitectòniques del primitiu temple paleocristià), les conclusions de Carles Gascón sobre els orígens, el context i les circumstàncies que van propiciar el naixement del bisbat d’Urgell (El bisbat d’Urgell, segles VI-VIII: en els orígens d’una diòcesi pirinenca), i una altra controvèrsia notable, aquesta a propòsit del jaciment de Juverri, entre defensors i detractors de l’existència d’una cultura pròpia que hauria de rebre el nom de juberrià. 

En tornarem a parlar, perquè això no ho podem matar aquí, però sàpiguen que el Cehip, l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell i el centre associat de la UNED a la Seu treballen ja en la 4a edició del Congrés que tindrà lloc o bé el 2021 o bé el 2022 i que s’ha marcat com a objectiu incrementar la participació d’investigadors del costat francès, que l’any passat va ser estrictament testimonial. De moment, passin per www.iea.ad/3rcongres-historia-pirineus, ni que sigui per sobrevolar la Seu del XIV. És una petita meravella.

Andorra
la Seu
Congrés Història
Pirineus
Villaró
Laura de Castellet
ponències
comunicaicons
Juberri
Roureda de la Margineda
catedral
Walter Alegria

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte