Diari digital d'Andorra Bondia
La cadira monumental convida des d'ahir a observar l’‘skyline’ de la capital des d’una posició privilegiada del Parc Central.
La cadira monumental convida des d'ahir a observar l’‘skyline’ de la capital des d’una posició privilegiada del Parc Central.
L’escultor aplica una última capa d’antioxidant a la cadira monumental que des d’ahir convida a observar l’‘skyline’ de la capital des d’una posició privilegiada del Parc Central.
L’escultor aplica una última capa d’antioxidant a la cadira monumental que des d’ahir convida a observar l’‘skyline’ de la capital des d’una posició privilegiada del Parc Central.

A la taula dels gegants


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Màximus

Contreras planta al Parc Central ‘Cadireta’, una estructura d’acer de 4 metres d’alçada i 2,6 tones de pes.

Diu que és una cadira –per això l’ha batejat amb el nom de Cadireta– però en realitat són dos cubs d’acer de dos metres de costat i muntats un sobre l’altre. Només que en el de dalt les arestes en les hem d’imaginar. Però posem que és una cadira, vinga. Una cadira monumental que s’enfila fins als quatre metres, és clar. Des d’ahir convida a seure des d’una posició privilegiada del Parc Central i a observar l’skyline de la capital: “Un orgull, per a mi, que hi he nascut i hi he viscut tota la vida”, deia ahir l’escultor mentre donava l’última capa d’oli antioxidant a l’estructura. A primera hora del matí hi havia arribat en grua des del taller de Santa Coloma on en van soldar les tres planxes de Corten de dos centímetres de guix –d’aquí la sensació de lleugeresa que n’emana, sorprenent en una estructura que pesa exactament 2.650 quilos– i la van ancorar a unes solidíssimes botes de tres tones de formigó. Cap a les 10 tot havia acabat. I com si hi hagués estat tota la vida, perquè la peça llueix un aspecte venerable, com si l’haguessin modelat eons d’intempèrie.

En realitat, Cadireta és la culminació d’un camí que Contreras va iniciar fa dos decennis llargs, qui sap si sota la influència de l’artista basc Jorge Girbau, que als 90 havia desfilat per la galeria Riberaygua: des de llavors ha projectat desenes de cadires, totes a partir de la imatge de la vella andròmina de vímet on la padrina de la casa s’asseia a vigilar el foc ancestral de la llar. Només que amb acer en lloc de fusta i vímet. Els últims anys havia fet un gir conceptual a la seva obra, incorrent a més en la pintura –recordin el paisatge que fa un parell de mesos va exposar al Mama Maria–, però mai havia abandonat del tot la dèria cadiraire. I tenia una espina clavada: projectar-les a escala monumental. Fins ara, la que més havia crescut se li havia quedat en 180 centímetres, alçada més aviat modesta si la comparem als quatre metres, quatre de Cadireta. Però somia a fer-ne de més grans, encara. Ja ho veurem.

De moment, la mare de totes les cadires, com ell li diu, serà la d’Andorra la Vella. L’orientació,  mirant cap al Carroi, no és casual, insisteix: pretén convidar el vianant a observar el rovell de l’ou de la capital, “fer-lo reflexionar i, si és possible, meditar”, i que ningú no hi vegi cap al·lusió a les cadires a les quals els polítics s’aferren una vegada toquen tou, adverteix. Pel que fa al material, diu que l’acer té vida pròpia: el sol, el vent, el fred i, en fi, la intempèrie li van canviant el color i fins i tot la textura a la mena de pell oxidada que recobreix l’estructura i que s’afegeix als traus cosits que ell mateix hi ha aplicat en certs punts del respatller i de les potes. 

El millor de Cadireta, però, és una eficaç austeritat formal i conceptual de reminiscències ancestrals però que a la vegada l’emparenta amb el disseny nòrdic. No sé vostès, però jo me’n moro de ganes, de pujar-hi i seure-hi. Imaginin com seria la taula!

Andorra
Parc Central
escultura pública
cadireta
cadira
Rafael Contreras
Contreras
Rafel

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte