La Temporada de teatre es mira el melic

Cinc dels nou muntatges tenen regust local; Ester Nadal dirigeix la lectura dramatitzada de l’‘Andorra’ de Max Frisch.

Hi va haver un temps, no gaire llunyà, en què la temporada conjunta era terreny vedat per a les companyies locals. Va costar, però a poc a poc hi van anar ensenyant la poteta, primer tímidament i després amb convicció, per arribar finalment al cartell de la 51a Temporada, que no direm que s’hagi passat a l’altre extrem però s’ha quedat una mica més enllà de mig camí: cinc dels nou muntatges del trimestre tenen regust local, des de la lectura dramatitzada de l’Andorra de Max Frisch, que dirigirà Ester Nadal (16 d’octubre), fins a Els Pastorets lauredians (26 de desembre), passant per Aniversari, l’última proposta de l’Escena Nacional (12 d’octubre); Quin/a cony/a, el nou muntatge de la companyia Líquid Dansa (30 de novembre), i Alícia, versió del clàssic de Lewis Carroll a càrrec de la companyia Menú Teatral, que compta amb dos actors de casa, Borís Cartes i Núria Montes (2 de novembre).

Naturalment, tot té una explicació: d’una banda, la inclusió d’un muntatge de l’ENA que, de fet, ja s’havia presentat en el marc de la temporada que a dreta llei li toca; de l’altra, la tradicional píndola local de la capital: Líquid Dansa, aquesta vegada; i finalment, i com remarcava ahir el conseller de Cultura lauredià, Josep Roig, la cada vegada més nombrosa nòmina d’intèrprets del país que es guanyen les garrofes a l’escena professional catalana i que inclouen el Claror i el Comunal en les seves gires. Que els inclouen, vaja. És el que passa amb Andorra i Alícia. No té res d’intrínsecament dolent, perquè no hi ha dubte que si els programadors els han seleccionat és perquè compleixen els estàndards de la Temporada.

Si a això hi afegim, en fi, les dues col·laboracions diplomàtiques –l’ambaixada francesa, amb Et si on se mêlait?, i l’espanyola, amb La batalla, cadascuna amb temporada pròpia– i hi sumem Els Pastorets, que no fallen, el que queda de cartell lliure, sense quotes ni vincles sentimentals, són exactament dues propostes: La treva, el clàssic muntatge del Claror amb un repartiment mediàtic –Clara Segura, David Selvas, Ramon Madaula i Mima Riera, dirigits per Julio Manrique i amb un text del nord-americà Donald Margulies que explora les ferides físiques i emocionals que experimenten dos reporters de guerra retornats de l’Iraq (23 de novembre)–, i Cabareta, la delicatessen del cartell, en paraules del cap de Cultura de la capital, Jan Cartes: “Una declaració d’amor al teatre que va ser la sensació de l’últim festival Grec i que evoca l’edat de plata del Paral·lel barceloní”, amb record especial per a Mary Santpere, Ángel Pavlovski i Guillermina Motta, i un repartiment que inclou l’actriu Maria Molins i la pianista Bàrbara Granados (14 de desembre).

Però tornem a Andorra: al Comunal ens hi arribarà la lectura dramatitzada –atenció a la data i a l’horari: el 16 d’octubre cau en dilluns (20.30 hores)– de l’obra de veritat que Nadal estrena el 9 d’octubre al Romea de Barcelona. Amb un elenc d’excepció que encapçala Carles Canut i que pel que fa als noms locals inclou Borís Cartes, Irina Robles, Sergi Vallés, la mateixa Nadal i Maria Lanau (pendent de confirmació). L’entrada, per cert, gratuïta. I la música, de Lluís Cartes.

Pel que fa a Alícia, la gràcia del nou muntatge de Menú Teatral –fa dos cursos en vam veure La pista– està en la dramatúrgia de Pablo Ley, el guru teatral al País dels anys 80 i 90, que combina dansa i manipulació d’objectes, inclou música en directe i tots els actors interpreten tots els personatges del clàssic de Carroll. Finalment, Líquid Dansa hi compareix amb Quin/a cony/a, sis anys i algunes maternitats després d’aquell títol epifànic que va ser Això té cony/a.