Diari digital d'Andorra Bondia
La cònsol Conxita Marsol, entre Josep Maria Escribano i Mireia Maestre, en la presentació de la 28a Temporada.
La cònsol Conxita Marsol, entre Josep Maria Escribano i Mireia Maestre, en la presentació de la 28a Temporada.

La Temporada, en l’aire


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: T. Lara / Comú d'Andorra la Vella

Marsol “aposta” per l’Andorra Clàssics però assegura que vol mantenir, redimensionat, el cartell de la capital.

Conegudes des de setmanes enrere les dues cites estel·lars de la Temporada de Música i Dansa, la gran incògnita de la presentació de la 28a edició era ahir comprovar si seria l’última, vista la intenció del ministeri de Cultura, d’Andorra Turisme i dels comuns d’Ordino i la capital d’unificar en un sol cartell l’Ordino Clàssics i la Temporada. Com a mínim, així ho havien vingut manifestant les últimes setmanes. I la cònsol d’Andorra la Vella, Conxita Marsol, ha aportat una mica de llum en un projecte que, segons ella, encara no ha passat de la fase embrionària. L’invent es dirà Andorra Clàssics i no serà ben bé una fusió, assegura. Ella el concep com una mena de Mountain Festival però amb aquesta combinació de música clàssica i diguem-ne, popular amb artistes de primera fila mundial que han cultivat la Temporada i –en molt menor mesura, sobretot els últims anys– l’Ordino Clàssics.

El destinatari, diu, també seria diferent: el de la Temporada és el públic del país; el nou projecte hauria de funcionar com a ganxo per atreure turisme de cap de setmana. A Marsol el concepte li sembla idoni, com també aquesta voluntat de vendre a l’exterior un producte de país. Tant, que la decisió ja la té presa: “Ens agradaria mantenir la Temporada, però apostem per l’Andorra Clàssics”. El dilema és òbviament si es tracta només d’un desig o hi ha al darrere la voluntat ferma de conservar un cartell històric, que va arrencar el 1989 amb un recital d’Alfredo Kraus, que a l’any següent es va reconvertir en Festival i el 1993, ja amb Josep Maria Escribano com a director artístic, en la Temporada que coneixem avui.

Marsol diu que no en vol perdre ni el nom ni el “segell” que ha anat cultivant al llarg de tres decennis i que la fórmula podria ser redimensionar el cartell, reduir-ne de cinc a dues les cites anuals. És clar que seria forçar molt el sentit dels temes dir “temporada” a una programació tan encongida, però la cònsol semblava decidida a provar-ho.

Una altra qüestió és quan es concretarà aquest ball. Marsol no ha volgut especular si l’Andorra Clàssics naixerà l’any que ve. Però ha insistit que aquesta 28a Temporada, amb tan sols dues cites, era atípica i conseqüència encara de la pandèmia, i que la pròxima recuperaria la normalitat. És a dir, les quatre o cinc vetllades habituals. No sembla lligar gaire amb el format retallat que li augura a la Temporada.

Fins aquí, el poc que n’ha transcendit de l’Andorra Clàssics, que encara és un projecte embrionari, sí, però sobre el qual convé plantejar-se alguns interrogants: el primer de tots, què hi guanyarà la capital canviant un format històric, amb tres decennis de trajectòria i una marca consolidada, per un artefacte incert, que ni els seus promotors semblen tenir gaire clar més enllà que ha de funcionar com a ganxo turístic. És lícit també qüestionar la idoneïtat d’associar-se amb Ordino, que fa cinc anys va liquidar un festival que en els millors moments va arribar a tractar de tu a tu a la Temporada i que en cinc anys, cinc, no ha sigut capaç de trobar la tecla per aixecar una alternativa plausible al Yepes. Avui l’Ordino Clàssics és una ombra molt pàl·lida del que va ser. I per acabar, les instal·lacions: l’Auditori Nacional té mig miler de localitats, que s’han quedat històricament petites quan hi han desfilat estrelles de primer ordre.  No sembla l’aforament ideal per encabir-hi públics multitudinaris.

Òbviament, tot això ja ho deu haver meditat Marsol, que avui no en tenia dubtes: “Crec en l’Andorra Clàssics”. I quan sent això, la Temporada posa legítimament cara de por. Posarien vostès la mà al foc que l’any que ve hi haurà una 29a edició?

Lang Lang, el 16 d’octubre, i Serrat, el 10 de desembre: tots dos, al Centre de Congressos

Faltava per conèixer-ne el calendari, i ja el tenen aquí: el pianista xinès Lang Lang obrirà el 16 d’octubre la 28a Temporada amb el mateix programa que havia de portar el març del 2020, les Variacions Goldberg, i que es va quedar al calaix per culpa de la pandèmia. Escribano li ha posat per lema Un prodigi del piano, i no escatimava avui d'elogis per a qui defineix com “el millor artista de música clàssica del moment”. I una oportunitat única perquè Lang Lang abandonarà immediatament després de la gira actual els escenaris per concentrar-se en el nou projecte amb Walt Disney. Atenció a la data, perquè un diumenge a la tarda és absolutament inusual a la Temporada, i atenció també els estudiants de piano, perquè Lang Lang participarà el dia abans en una trobada amb els alumnes de l’Institut de Música. Pel que fa a Serrat, la cita és el 10 de desembre, just abans de la tanda final de concerts de la gira El vici de cantar, amb què diu definitivament adeu als escenaris. Serrat compareixerà amb la banda titular, inclòs Ricard Miralles, el mestre que firma la millor part dels arranjaments, i un repertori farcit de clàssics. Tots dos concerts tindran lloc al Centre de Congressos, i les entrades es posen demà a la venda a preus poc habituals: 50 i 60 euros, segons estiguin davant o darrere el passadís central. 

temporada
música
Lang Lang
Serrat
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic