Diari digital d'Andorra Bondia
Treballs d’aixecament del sepulcre de Nuncarga, a tocar del pantà de Rialp, dissabte passat.
Treballs d’aixecament del sepulcre de Nuncarga, a tocar del pantà de Rialp, dissabte passat.

La tomba més antiga de l’Alt Urgell


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Regirarocs

Regirarocs reconstrueix a Peramola un sepulcre neolític datat cap al 5000 abans de Crist; va ser retirat el 1991.

L’escena va tenir lloc fa cap a 7.000 anys al pla de Nuncarga del Salvestró, al municipi alturgellenc de Peramola i ben bé al costat d’on avui hi ha el pantà de Rialp. En aquest racó de món nostre érem encara al neolític, i tres difunts –dos homes d’entre 25 i 30 anys i una dona d’entre 18 i 23– van ser dipositats a l’interior d’una cista de pedra de dimensions considerables: fa 1,64 metres de llarg per 1,20 d’ample, i la fondària és d’un metre. Amb els respectius aixovars, és clar. Els membres supervivents del clan van cobrir la caixa amb una llosa enorme... i res més no va passar en aquell racó de l’Alt Urgell fins a mitjan anys 70, quan la propietat de la finca va decidir rebaixar el terreny per dedicar-lo a cultiu i allà sota va aparèixer el megàlit que tenen aquí al costat.

En algun moment dels últims set mil·lennis una de les lloses havia cedit, removent l’interior i facilitant que quedés colgat de terra, i també en va acabar desapareixent la coberta. El cas és que el propietari del terreny va excavar el jaciment pel seu compte, en va retirar les lloses i les va conservar al magatzem. I que quatre decennis després va decidir reconstruir el megàlit. Ho va fer precisament el cap de setmana passat, sota la direcció científica de Regirarocs.

La història d’aquesta cista, tal com l’hem explicada fins aquí, ja és excepcional, perquè el més normal és que hagués passat el que ha passat en tantíssims altres casos: que el propietari en qüestió tirés pel dret i aquestes pedres mil·lenàries acabessin a l’abocador. Excepcionalment no va ser així. Però és que, a més, es tracta d’un dels enterraments més antics que s’han conservat a l’Alt Urgell –d’altres com la Vinya Erma, l’Astinyà i el de Montjuïc d’Altés van ser destruïts– i també del de majors proporcions, diu l’arqueòleg Gerard Remolins, l’ànima de Regirarocs.

O ho serà si la prova del carboni 14 de les restes que s’hi van localitzar acaba confirmant la datació que l’arqueòleg català Josep Castany en proposa a la seva tesi doctoral, Els megàlits neolítics del Solsonià. El sepulcre de Nuncarga correspon, insisteix, al moment en què es produeixen les primeres manifestacions funeràries en la zona septentrional de la península ibèrica, inclosos els Pirineus. Aproximadament coetani dels jaciments de Segudet i de la Feixa del Moro, per fer-nos-en una idea.

La cista, en fi, es va reconstruir el cap de setmana, però no a l’emplaçament original. Es dona el cas que en la reparcel·lació dels terrenys agrícoles que va tenir lloc a Peramola el 2005, al propietari de la parcel·la on havia aparegut originalment el megàlit, el 1991, li va tocar un altre lot de terra adjacent, així que ha hagut de desplaçar-se prop de cent metres. L’accés, diu Remolins, cal fer-lo des de la carretera de Tragó a Nuncarga, agafar la pista de terra en direcció al pantà de Rialp que surt d’un encreuament a l’altura del Torrent Salar, i continuar pel camí que surt just on acaba la pista. No té pèrdua... sobretot quan estigui senyalitzat.

Es tracta, diu, d’un megàlit considerablement més antic que el dolmen de la Llosa, i més gran que els jaciments de Segudet i la Feixa del Moro. De fet, les semblances amb el dolmen de Bescaran són mínimes: el sepulcre de Nuncarga és una senzilla, humil cista o caixa formada per quatre pedres. El model d’enterrament més primitiu. I d’un sol ús. S’hi accedia per dalt i, una vegada enterrat el difunt, l’estructura es tapava amb la coberta i no s'obria mai més. El dolmen de la Llosa correspon a una etapa tardana del megalitisme i és una estructura molt més complexa que presenta, a més, en aquest cas, la particularitat del corredor d’accés i la rerecambra que s’utilitzava com a ossari. I, com és habitual en els dòlmens, estava concebut per ser reutilitzat.

El dolmen de la Llosa torna a parlar

Sabíem que al dolmen de la Llosa, a Bescaran, hi van ser enterrats entre 22 i 25 individus –homes i dones, adults i nens– cap al bronze final, posem que entre el 1500 i el 1000 abans de la nostra era. Però faltaven per examinar les restes metàl·liques que s’hi van recuperar en les tres campanyes que Regirarocs hi ha practicat des del 2015 i que van culminar l’agost passat amb la restitució de la coberta. Doncs les anàlisis efectuades al CSIC espanyol han confirmat el que els arqueòlegs esperaven per a la col·lecció d’anells, punxons i petites estructures en espiral: corresponen com era previsible al bronze mitjà i final. La sorpresa podria saltar en les dues nanses metàl·liques que s’han recuperat i que l’informe del CSIC diu succintament que corresponen a una llàntia “d’època romana o posterior”. Però, poc o molt “posterior”? Si fossin efectivament d’època romana, diu Remolins, la interpretació de la Llosa es complicaria encara una mica més perquè no s’hi ha localitzat cap altra resta d’aquest moment. L’alternativa més plausible és que es tracti de material coetani a la bala de fusell, la moneda del 1714 –quina casualitat!– i l’escudella vidriada que molt probablement corresponen, considera l’arqueòleg, al possible espoli que el jaciment va patir en algun moment de principis de segle XVIII, més que per robar-ne els improbables tresors per utilitzar-lo com a pedrera. Un altre enigma al sarró de la Llosa.

Andorra
arqueologia
megàlit
sepulcre
cista
enterrament
Regirarocs
Remolins
Nuncarga
Peramola

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte