Diari digital d'Andorra Bondia
Torre Moros Matrera Andorra Villamartín Quevedo Encamp
Torre Moros Matrera Andorra Villamartín Quevedo Encamp

La torre dels Moros: una 'germana' polèmica


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Jonathan Gil

Mirin la fotografia d’aquí baix. És el que queda de la torre del castell de Matrera, a la localitat gaditana de Villamartín. El que en queda, és clar, després de passar per les mans de l’arquitecte Carlos Quevedo, que entre el 2014 i el 2015 en va perpetrar una “consolidació” criticadíssima per Hispania Nostra, entitat que vetlla per la conservació i revalorització del patrimoni cultural espanyol. “Un desastre que desvirtua l’aspecte històric i paisatgístic del lloc”: així és com ventilen la intervenció, que ha aixecat una polèmica considerable als diaris espanyols amb el consegüent eco en mitjans internacionals com el New York Times, The Guardian i la CNN, que la comparen sense contemplacions amb el tristament cèlebre Ecce Homo de Borja.

Si el lector ha tingut la paciència d’arribar fins aquí ja deu haver endevinat per què en parlem avui i en aquest racó de diari: les restes de la torre de Matrera, que pertanyen a una desapareguda fortificació d’origen musulmà datada al segle IX, guarden una sorprenent, sensacional semblança amb les de la torre dels Moros de les Bons, que des del 2003 forma part de l’inventari com a bé d’interès cultural. Amb la diferència que la consolidació de la nostra no va aixecar —que se sàpiga— polseguera similar, ni a casa ni molt menys a fora de les nostres fronteres. Potser se’n va salvar perquè la intervenció va tenir lloc a mitjans dels anys 80.

En qualsevol cas, i donades les aparents similituds, res millor que demanar-li a Francesc Rodríguez, que a l’època era el responsable d’inventari i catalogació del servei de Patrimoni i que va ser un dels encarregats del seguiment de les obres, pels criteris que van guiar aquella operació. D’entrada, Rodríguez diu que l’una i l’altra tenen poc a veure, per no dir res, perquè a les Bons no es va “recrear” res. La intervenció, recorda, va estar motivada pels problemes estructurals que presentava la torre: havia caigut una part de la finestra de la segona planta, i es filtrava aigua per algunes pedres de la planta superior, “i hi havia per tant indicis raonables que es podia ensorrar”.

Així que l’encàrrec que va rebre l’arquitecte català Joan Albert Adell —a l’època cap d’Inspecció del servei de patrimoni arquitectònic de la Generalitat i avui professor del màster de restauració monumental de la UPF— va ser estrictament el reforç estructural de les restes: el mínim per evitar que la torre col·lapsés. Això sí: aprofitant la intervenció, diu Rodríguez, es va decidir museïtzar el conjunt afegint-hi l’escala metàl·lica que condueix fins al mirador de la planta superior, la quarta, encara avui practicable. L’únic que es va “afegir”, insisteix, són algunes pedres del tramsuperior del mur que s’havien caigut i, és clar, la finestra del segon pis, que es va “recrear” —aquesta, sí— exactament al lloc on era i a partir de la documentació fotogràfica disponible.

Un hort sota la torre

Això, pel que fa al tros de mur original —entre els segles XIII i XVI, segons Patrimoni— que havia sobreviscut. La resta es va reforçar amb llenques de formigó que l’agermanen a la intervenció de Matrera. Segons Rodríguez, a aquest formigó s’hi va donar conscientment una tonalitat groguenca perquè l’estudi arqueològic va revelar que el recinte s’havia cremat i que va ser precisament això el que li va conferir al morter del mur el característic to esgrogueït: “No sé si avui es faria exactament de la mateixa manera, però del que no tinc cap dubte és que en aquell moment era la intervenció òptima.” A més, conclou, es tracta d’una intervenció totalment reversible, de manera que si mai es considera que hi ha una alternativa més adequada es pugui retirar el mur de formigó afegit, d’altra banda més prim que l’original, “sense posar en perill la integritat del monument”.

Rodríguez, en fi, recorda la precarietat de la torre dels Moros tres decennis enrere: les restes del que va ser la fortificació de les Bons eren de propietat particular, hi havia horts fins i tot a dintre del perímetre, i la propietat —diu— no tenia intenció d’actuar per frenar-ne la degradació. Fins que el Govern la va adquirir. La torre dels Moros encara no ha dit l’última paraula: el 2003, ja s’ha dit, va ser inscrit a l’inventari de Patrimoni en la categoria de monument, i el 2012 es va convocar —i adjudicar— la redacció de l’entorn de protecció del conjunt de les Bons. Com deu suposar el lector, el de les Bons és un més de la dotzena d’entorns adjudicats que van quedar pendents amb motiu de la tramitació de la modificació de la Llei del patrimoni, aprovada l’estiu del 2014.

Però aquesta és una altra història. Pel que fa a Matrera, caldria també dir que la intervenció polèmica es va fer seguint estrictament el que estableix la llei del patrimoni històric andalús, que prohibeix les reconstruccions “mimètiques”; que l’arquitecte Quevedo és Premi Nacional d’Urbanisme, que el seu estudi ha participat en la restauració de la Maestranza de Sevilla i que, per acabar-ho d’enredar, el projecte gadità concorre als premis Archititzer A+ d’arquitectura internacional en la modalitat de preservació del patrimoni.

Torre Moro
s Matrera
Andorra
Villamartín
Quevedo
Encamp
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic