La Unesco haurà d’esperar

El programa Primera pedra oferirà mòduls de formació professional de pedra seca.

Ens les prometíem molt felices la setmana passada, quan la Unesco va aprovar la inscripció de la tècnica de la pedra seca a la llista del patrimoni immaterial. La candidatura l’havien presentat vuit països –Grècia, Xipre, Itàlia, Estònia, Croàcia, França i Espanya– i Andorra semblava cridada a integrar-s’hi, aprofitant l’empenta del programa Primera pedra que es va presentar ahir. Però les coses no seran tan fàcils. Olivier Codina, que va assistir en representació del ministeri de Cultura a la reunió anual de la Convenció de la Unesco que dimecres passat va acordar la inscripció, precisava ahir que el que ha ingressat a la llista del patrimoni immaterial és precisament la tècnica de la pedra seca, no les estructures físiques que es construeixen amb aquesta tècnica mil·lenària.

El decisiu per a la inscripció, insisteix Codina, és que existeixi una col·lectivitat de persones que treballi sobre el terreny amb pedra seca, de forma habitual, que sigui una activitat plenament vigent i sobretot, sobretot, que se’n garanteixi la transmissió a les següents generacions. Resulta que nosaltres tenim dos centenars, probablement el doble d’estructures de pedra seca d’ús agrícola, ramader, hidràulic i industrial, però la tècnica s’ha perdut: “De fet, ara mateix no sabem quants pedrers queden al país capaços de fer un mur o una cabana de pedra seca, si és que en queda algun”. L’objectiu abans de plantejar-se l’adhesió a la candidatura, diu Codina, “hauria de ser recuperar aquesta tècnica, aquest saber fer, i que tingui una continuïtat en el temps. Només quan tinguem això, i com a cirereta del pastís, ens podrem plantejar ingressar en la candidatura, perquè és l’essencial per a la Unesco”.

Codina posa com a exemple Suïssa –que curiosament no en forma part–, que als anys 90 va importar pedrers llombards perquè ensenyessin als autòctons una tècnica que s’havia perdut, tot i que al país s’hi conserva un notable conjunt d’estructures en pedra seca. Una iniciativa similar es podria implantar entre nosaltres si prospera la segona pota del programa Primera pedra, que consistirà a impartir mòduls de formació professional per formar pedrers en les tècniques específiques que s’utilitzaven a les nostres valls, i també formacions acadèmiques destinades a arquitectes i enginyers que la vulguin incorporar als seus projectes. I no en tinguin cap dubte que prosperarà, perquè Maria Reig va augurar ahir que els convenis amb els col·legis professionals es firmaran en un parell de mesos: “En un any i mig, com a molt, crec que estarem en disposició d’adherir-nos a la candidatura de la Unesco”.