Diari digital d'Andorra Bondia
Les ministres Riva i Ubach es dirigeixen cap a la comissió legislativa de Cultura que va tenir lloc ahir.
Les ministres Riva i Ubach es dirigeixen cap a la comissió legislativa de Cultura que va tenir lloc ahir.

A la Unesco, xino-xano


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Facundo Santana

Riva situa al 2024 o 2025 l’ingrés de la candidatura de la construcció del Coprincipat al patrimoni mundial.

La bona notícia és que per fi tenim un calendari oficial per a la candidatura de la construcció del Coprincipat a patrimoni mundial. És molt més del que teníem fins ara, que ens havíem mogut per indicis, quan no per la pura i estricta intuïció. La dolenta, que en el millor dels casos no està previst que la Unesco incorpori a la llista els deu monuments andosins de la candidatura transnacional –perquè es completa, recordin, amb la catedral de Santa Maria, a la Seu, i amb el castell de Foix– abans del 2024. I encara es podria allargar un any més, advertia aquest dilluns la ministra de Cultura, Sílvia Riva, en la compareixença a la comissió legislativa per detallar l’estat de les diverses candidatures en què participa Andorra.

Així que el 2024. Dit així potser no sembla cap drama. Però el cert és que aquesta aventura es va començar a gestar el 2015, i que si es compleix el calendari haurà costat quasi un decenni conduir-la a bon port. El director de Patrimoni, Xavier Llovera, justifica aquest ritme paquidèrmic en l’especial complexitat d’una candidatura que per part andorrana involucra una desena de monuments: “Difícilment ens tornarem a embarcar en una candidatura com aquesta”. Calendari de banda, l’altra novetat ha estat el cost aproximat de tot plegat, que oscil·larà entre 90.000 i 110.000 euros repartits, insistia la ministra, en cinc cursos.

El gran dubte, però, continua sent si Patrimoni arribarà a temps d’elaborar i aprovar els entorns de protecció dels set monuments que encara no disposen de l’entorn de protecció reglamentari. La pregunta, òbvia, l'ha plantejat la consellera general Susanna Vela. I segons la ministra, la candidatura serà un “al·licient” per agilitzar el procés. El cas és que dos dels projectes de perímetres ja estan en mans dels comuns (Sant Serni de Nagol i Sant Miquel d’Engolasters), que tan sols el de Sant Joan de Caselles s’haurà de replantejar a petició dels cònsols de Canillo, i que la resta haurien de poder-se tramitar sense especials dificultats perquè l’únic que s’ha hagut de fer és adaptar a les modificacions introduïdes el 2014 a la llei del Patrimoni els projectes ja existents. Haurem de confiar que el que Patrimoni no ha sigut capaç de fer en els últims set anys ho farà en els pròxims tres (o quatre). Riva ha insistit que l’objectiu és tancar tots els entorns a temps, i Llovera, en fi, ha introduït una mena de clàusula de salvaguarda: la Unesco podria aprovar la candidatura –sosté– fins i tot en el cas que no tots els monuments andorrans disposessin del corresponent perímetre aprovat. És possible, però seria pintoresc demanar a la Unesco un reconeixement extraordinari per al que nosaltres no hem sigut capaços de protegir de forma estrictament ordinària en els quasi dos decennis de vigència de la llei del Patrimoni.

Ni Riva ni Llovera han considerat tampoc que pogués perjudicar la candidatura l’escassa diligència mostrada fins a la data en el desenvolupament del pla de gestió del Madriu. Al contrari, ha vingut a dir el director de Patrimoni. Riva, en fi, ha confirmat el que molts sospitàvem: el ministeri no s’ha incorporat finalment a la comissió de gestió, que hauria requerit una reforma substancial del pla de gestió, aprovada a més per unanimitat pels quatre comuns que ara en formen part, i seguirà per tant formant només part del consell assessor. Tampoc hi farà l’aportació econòmica que algunes veus autoritzades havien vaticinat, i que havia de superar els 40.000 euros anuals amb què contribueix cadascun dels comuns.

Pedra seca i transhumància: les germanes petites de la Unesco

L’altre interès de la compareixença d’aquest dilluns eren les germanes petites de la Unesco. El tall mediàtic se l’han endut fins a la data la construcció del Coprincipat als Pirineus i, en menor mesura, les Festes de l’Os al Pirineu, que ha sigut una candidatura exprés i especialment assequible, amb un cost aproximat de 20.000 euros: en poc més d’un any el dossier s’ha pogut dipositar a la seu de la Unesco a París i si es compleix el calendari previst al final de l’any que ve tindrem la resposta. Però el ministeri també s’ha embarcat en altres dues candidatures a patrimoni immaterial: la construcció en pedra seca i la transhumància. Totes dues són transnacionals i ja han estat inscrites a la llista representativa del patrimoni mundial, i Andorra hi ha formulat demanda d’adhesió. A la primera, impulsada per Grècia, Espanya, França. Croàcia, Eslovènia, Itàlia, Suïssa i Xipre compta a poder-s’hi afegir en l’“horitzó” del 2024-25; el mateix d’altra banda que la segona, abanderada per Àustria, Grècia i Itàlia.

L’aventura andosina a la Unesco es completa amb les festes del foc del solstici d’estiu als Pirineus, inscrita el 2015 i un claríssim exemple d’èxit... que també té les seves ombres: queden pendents, admet el ministeri, el pla de salvaguarda i el museu virtual.

 

 

Andorra
Unesco
candidatura Unesco
entorns
pedra seca
transhumància
falles
festes del foc
Reguant
Llovera
Riva
Comentaris: 1

Comentaris

Unescos i parides varies que no ens deixaran ni pintar la façana de casa.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic