Diari digital d'Andorra Bondia
La utopia dels camps de maduixes
La utopia dels camps de maduixes

La utopia dels camps de maduixes


Escrit per: 
A. L. / Il·lustració: More, segons Holbein, el Jove (1527)

Per a molts lectors Thomas More (1478-1535) deu ser molt probablement un remot record de quan la filosofia encara era assignatura troncal als plans d’estudis. Ja ho saben, aquell jurista i acadèmic anglès, i mà dreta d’Enric VIII, que va acabar, és clar, amb el cap tallat. A canvi, va pujar als altars i avui és venerat al santoral catòlic, i a més va passar a la història de la filosofia política amb un títol que als anys 60 va causar furor: Utopia. El cas és que aquest 2016 es compleixen 500 anys que es va publicar per primera vegada, i en llatí, i que per celebrar l’efemèride l’editorial Angle l’ha traduït de nou al català: a les llibreries hi ha d’arribar de forma imminent.

Si en parlem avui és perquè la introducció d’aquesta nova Utopia l’ha confeccionat David Gálvez, que ja havia ensenyat la poteta de prologuista en aquella estupenda incursió en el boom que va ser Cortázar sin barba i que ara hi torna en un camp, el de la filosofia política, que no li és tan aliè com podria semblar a ull nu. De fet, Res no és real podria ser una mena de net bord d’Utopia, com totes les distopies que es fan i es desfan: el món que Gálvez recrea en la seva última novel·la és una distopia com una casa de pagès. Així ho van saber veure els editors d’Angle, en la línia del que ha fet el segell britànic Verso, que ha encarregat la introducció de la nova versió anglesa del text, atenció, a Ursula K. Le Guin, la creadora de Terramar, i a China Mieville, un dels distòpics més populars de la ciència-ficció pre-Brexit.

Admet Gálvez que a More el coneixia només de referències, però que en endinsar-s’hi ha descobert un autor de sorprenent, per no dir inquietant actualitat, capaç d’imaginar i de proposar una societat sense propietat privada, on els ciutadans elegeixen directament els seus governants, que reconeix la llibertat religiosa, que estableix una mena de protoseguretat social i la distribució del treball, i que admet el divorci i l’eutanàsia. Conquestes que estan lluny fins i tot avui de ser universals i que surten –no ho oblidem– d’un teòleg renaixentista, amb un peu al feudalisme i l’altre a la modernitat.

És clar que hi ha trampa, adverteix Gálvez. Perquè More recorre a la pura ficció per aixecar aquest món ideal que ens descriu però s’estalvia, ai, el detall d’explicar-nos com s’hi arriba, en aquesta utopia, des del món real. L’altra sorpresa, diu Gálvez, és que More no és un bolet aïllat ni un meteorit ni un revolucionari que prefigura el comunisme, per no dir el podemisme, sinó que beu d’una llarguíssima tradició grecollatina que arrenca en Sòcrates i Plató i que ens recorda, diu, la importància de la cultura humanística, que “planteja des de fa mil·lennis qüestions de rabiosa actualitat”.

¿Que amb utopies que no han de passar la prova del cotó de la realitat, qualsevol? Sí, és clar. Però “ens cal les utopies per seguir avançant”, conclou Gálvez. “O, com a mínim, per no retrocedir: no som al segle XVI, és cert, però és bo recordar d’on venim, què hem aconseguit, què ens escatimen, què ens cal i, sobretot, què voldríem.”

Andorra
David Gálvez
Tomas More
Utopia
Res no és real
Angle
traducció

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte