L’Acadèmia del cine, abans de l’estiu
La història l’hem sentida unes quantes vegades, des que ara fa un any i mig es va començar a parlar de la creació d’una Acadèmia de les Arts i de les Ciències Cinematogràfiques d’Andorra, ACPA, per als amics i coneguts. Però sembla que ara va de debò: reconvertida en associació professional i amb l’autorització governativa a la butxaca, diu Pozo –que en continua exercint com a president– que la reactivació de l’entitat és només qüestió de setmanes: “Com a molt tard, abans de l’estiu”. Només falta retocar els estatuts per adequar-los a la nova forma jurídica –associació, ja no acadèmia–, i contactar el prop de mig centenar de socis i simpatitzants que s’hi van inscriure a principis del 2017, quan l’ACPA va arribar a presentar-se en societat, recordin, en un acte que va tenir l’aval d’Isona Passola, la presidenta de l’acadèmia catalana. Aquell intent es va acabar frustrant per una barreja de recel, incomprensió i personalisme. Però Pozo està convençut que l’ACPA pot ser un instrument “interessant i important per al desenvolupament de la indústria cinematogràfica al país”. Contactats els possibles interessats per confirmar la condició de socis, se’ls convocarà a unes eleccions d’on n’ha de sortir la primera junta directiva, “amb Pozo o sense Pozo, això dependrà dels socis”. Si hi ha interès per tirar-ho endavant, diu "ho tornarem a intentar; si no, tancarem la paradeta de la mateixa manera que la vam obrir”.