L’ajut al cine, a debat

“Està costant tant d’aixecar, Fred, en les circumstàncies actuals és un projecte tan delicat, que totes i cadascuna de les aportacions que hem rebut són decisives. Estic segur que sense els 100.000 euros del ministeri no hauríem pogut tirar-lo endavant”.  Ho admetia la setmana passada Agustí Franch, guionista, productor i ànima del primer llargmetratge que va rebre l’ajut a la producció audiovisual que l’Exectuiu va instaurar el 2019. L’any passat es va suspendre la convocatòria, i aquest s’ha retocat amb dos matisos substancials: d’una banda, si fins ara estava limitat a projectes destinats a la pantalla gran, en endavant també hi podran optar pel·lícules o documentals  que s’hagin d’exhibir directament per televisió o plataforma. De l’altra, els 100.000 euros amb què es va estrenar la subvenció s’han retallat aquest curs a 80.000, un pessic considerable que el mateix Franch ajudava ahir a relativitzar: “És una pena però entenem que la situació exigeix sacrificis a tothom. El que em sembla interessant és que s’hagi flexibilitzat el criteri d’exhibició: veurem com acaba afectant la situació als cines, i cada vegada sembla més clar que les plataformes són el futur. D’altra banda, no és evident que tinguem la capacitat d’aixecar cada any un llargmetratge destinat a la pantalla gran, així que s’ha optat per una solució òptima per al sector”.

En un sentit similar s’expressa Álvaro Rodríguez Areny, immers en la postproducció del tercer curt, Under the Ice: “Primer de tot, cal celebrar que el ministeri hagi recuperat l’ajut a l’audiovisual. No tenia sentit que en quedessin fora precisament les plataformes com HBO, Netflix o Filmin, que són les que més pel·lícules estan produint. S’ha actuat de forma encertada”. Coincideix també en els dubtes sobre la capacitat de la nostra indústria d’embarcar-se cada any en un projecte de les proporcions d’un llargmetratge (recordin que el pressupost oficial de Fred fregava el milió d’euros, i que una pel·lícula que rebés 80.000 euros n’haurà de tenir un de 320.000, com a mínim) però la conclusió que en treu obre un altre debat. “Per a un llarg, 80.000 euros potser no són gaire, però per a la resta de sectors culturals són molts diners. En la situació actual rodar-ne un és una odissea. Fins que la situació no es normalitzi, potser el més sensat seria que la convocatòria fos cada dos anys. No s’hauria de tractar, en la meva opinió, de donar la subvenció simplement perquè està pressupostada”.

Un altre matís l’aporta Hèctor Mas. El director del festival Ull Nu considera que amb la retallada de 20.000 euros de l’ajut al cine el ministeri ha despullat un sant per vestir-ne un altre, el de les subvencions generals, que ha vist com el pressupost pujava aquest any en 30.000. La solució? Recórrer a la bitlletera: “El ministeri hauria de tenir prou recursos per donar suport als projectes amb cara i ulls”. Res a dir-hi, en canvi a l’ampliació dels formats d’exhibició: “Les plataformes són un mercat clarament en alça, no tindria sentit donar-los l’esquena. Al final el que importa és que puguem crear continguts a Andorra, que els professionals del sector tinguem feina, que a poc a poc es vagi consolidant una indústria audiovisual, que tingui continuïtat i visibilitat”.

El més veterà dels nostres cineastes, José Pozo, que com a productor acaba d’estrenar Mr. Hand Solo i que a finals de mes s’embarca en el rodatge de Plastic Killer, amb José Mota i Carlos Iglesias, s’apunta al realisme de Rodríguez Areny (“és una notícia excel·lent que se li hagi donat continuïtat a l’ajut”) i també a la resignació de Franch (“si hi ha 80.000 euros en lloc de 100.000, ens hi haurem d’adaptar”), però a la vegada fa l’enèsima crida a considerar les virtuts de l’audiovisual com a eina publicitària: “Una pel·lícula com Nick s’ha estrenat a plataformes de 46 països. Per al país és una promoció impagable. Precisament per així, a més del ministeri també s’hi haurien d’implicar altres institucions”, diu en clara al·lusió a Andorra Turisme. Pel que fa a l’exhibició, sembla que no hi ha dubte: “No ens enganyem, a la pantalla gran al final només hi arriben les pel·lícules de gran pressupost. Al final es tracta que tinguin recorregut. Si ha de ser en plataformes, doncs en plataformes.”