Diari digital d'Andorra Bondia
Projecte amb què Dilmé creu que Nebot va participar en el concurs de la Casa dels Russos.
Projecte amb què Dilmé creu que Nebot va participar en el concurs de la Casa dels Russos.
La Casa dels Russos, projectada per Martinell i construïda a partir del 1916; aquí en algun moment abans del 1933.
La Casa dels Russos, projectada per Martinell i construïda a partir del 1916; aquí en algun moment abans del 1933.

L’altra Casa dels Russos


Escrit per: 
A. Luengo / Il·lustració: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya / Foto: Guillem de Plandolit (Arxiu Nacional)

Dilmé localitza l’únic projecte andorrà de Francesc Nebot, l’autor del cine Coliseum de Barcelona.

La Casa dels Russos continua deparant sorpreses. I esperin que David Gálvez doni per fi a la impremta el patracolet en què l’ha convertit en gloriosa matèria de ficció. Ja en parlarem, perquè avui és el torn de l’arquitecte Francesc Nebot (Barcelona 1883-1965). D’acord, el nom pelat és molt possible que no els digui gaire cosa, però si hi afegeixen tres dels seus projectes seus ja veuran com la cosa canvia: Nebot, en fi, és l’autor de l’edifici de Telefònica (1927) a la plaça de Catalunya de Barcelona –que va tenir, recordin les fotografies dels milicians anarquistes que s’havien fet forts, un protagonisme decisiu en els Fets de Maig del 1937–, també de la remodelació del Palau Reial (1919) i, atenció, del cine Coliseum, a la Gran Via barcelonina.

Però si en parlem avui i aquí és perquè Enric Dilmé, de nou amb la granota d’investigador, ha localitzat els arxius del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya un esbós sumàriament titulat Chalet Andorra Proyecto, sense data ni cap altra indicació i que, naturalment, va picar de seguida la seva curiositat. El tenen aquí al costat, i com explica Dilmé es tracta d’un habitatge unifamiliar de planta rectangular, amb dues alçades i cap de casa sobre una plataforma i el que sembla un soterrani: “Pel dibuix intuïm que l’edifici se situa contra un vessant que deixa una zona enjardinada de forma quadrangular davant de la façana principal, i la cantonada del jardí es remata amb una torre mirador i uns festejadors”. Terrassa de banda, probablement l’element més característic en sigui la torre de planta quadrada i angles escapçats que marca l’eix central del xalet, i que corona “una esvelta agulla piramidal”.

És, que se sàpiga, l’únic projecte andorrà de Nebot: on pensava aixecar-lo? I de quines dates aproximades estem parlant? Dilmé especula que possiblement l’esbós correspongui amb la proposta que l’arquitecte català es va presentar al concurs convocat el 1916 per l’Escola d’Arquitectura de Barcelona per a l’Enclau de Sant Jordi que l’economista nord-americà Fiske Warren volia aixecar a Santa Coloma. De fet, el va aixecar, i és el que avui en coneixem com a Casa dels Russos, pel matrimoni de russos blancs –Nicolai Popoff i senyora, “la dona més lletja del món”, segons explica Pere Canturri que sempre deia Cèsar Martinell– a qui el bon Warren va encarregar la gestió de l’Enclavament. Sense gaire èxit perquè aquella idea visionària va acabar com el rosari de l’Aurora. Però aquesta és una altra història: el cas és que el concurs el va acabar guanyant Martinell, i Dilmé basa la seva hipòtesi –que Nebot hi va concórrer amb aquest projecte– en el fet que tots dos arquitectes van treballar posteriorment junts en la reforma de Can Parellada, a Masquefa, i que per tant no és aventurat pensar que el 1916 ja es coneixien. De fet, detecta el que en diu “força similituds” pel que fa a “disposició i volumetria” entre el projecte de Nebot i el que finalment va executar Martinell. No són elements concloents, és veritat, però n’hi ha prou per sustentar una suculenta hipòtesi que afegeix una mica més de tall a la llegenda de la Casa dels Russos: per no saber, no sabem quants arquitectes van concórrer en aquell concurs de fa cent anys, tan sols que el guanyador va ser Martinell, que tot just acabava de començar la seva carrera i que no tornaria a treballar a Andorra fins que als anys 60, ja jubilat, va tornar per dirigir la campanya de restauració del patrimoni romànic que li va encarregar el Consell General.

Per acabar, i com recorda Dilmé, va ser el mateix Martinell, que el 1916 s’havia hostatjat a l’hotel Pla d’Escaldes, qui va despertar la vocació de l’hereu de la casa: Xavier Pla va seguir efectivament les seves passes i es va convertir el 1930 en el primer andosí a treure’s el títol d’arquitecte. Aquí hi ha una novel·la com una casa de pagès. I Gálvez ens l’ha escrit. Una mica de paciència.

Andorra
Sant Julià
santa coloma
Fiske Warren
Enclavament de Sant Jordi
Popff
Casa dels Russos
Xavier Pla
Francesc Nebot
Cèsar Martinell

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte