Diari digital d'Andorra Bondia
Casamajor interpreta que aquests personatges tocats amb ceptre o corona, alguns d’ells amb màscara, amb una mena de palmes o plantes al·lucinògenes a les mans i que vesteixen el que semblen faldilles podrien ser els xamans, sacerdots o bruixots que participaven al ritual; els ha datat provisionalment entre els segles II abans de la nostra era i el V.
Casamajor interpreta que aquests personatges tocats amb ceptre o corona, alguns d’ells amb màscara, amb una mena de palmes o plantes al·lucinògenes a les mans i que vesteixen el que semblen faldilles podrien ser els xamans, sacerdots o bruixots que participaven al ritual; els ha datat provisionalment entre els segles II abans de la nostra era i el V.

L’altre roc de les Bruixes


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: J. Casamajor

Jordi Casamajor descobreix a Bolvir un conjunt de gravats rupestres precristians únics al Pirineu oriental.

Diu Jordi Casamajor que és sens dubte el conjunt més espectacular que ha descobert. I això és molt dir perquè l’artista lauredià –aquí amb el barret d’arqueòleg o, més concretament, el de caçador de petròglifs– ha inventariat des del 2012 prop de dos milers de gravats rupestres a l’Alt Urgell, la Cerdanya i, naturalment, Andorra. La major part, inèdits, i alguns de tan formidables com els dos guerrers probablement medievals retratats en ple combat i que va localitzar en cert racó de la muntanya de Rocafort. No li demanin on perquè no els ho dirà, però en canvi en trobaran un sensacional catàleg fotogràfic al seu blog personal.

I és precisament aquí on acaba de penjar l’últim descobriment. El més gran de tots, insisteix: catorze bruixots que una mà anònima –ell sospita que en van ser dues– va gravar en una pedra de cert bosc de Bolvir, a la Cerdanya. Una pedra d’altra banda de proporcions modestes, que no aixeca més d’1,5 metres d’alçada i que probablement per això havia passat fins ara desapercebuda. Fins i tot per a Pierre Campmajó, la màxima autoritat en gravats rupestres cerdans –n’ha inventariat més de 10.000– que es va quedar de pedra, diu Casamajor, i perdonin la gràcia, quan li va presentar els retrats dels seus catorze bruixots.

I què tenen aquests petròglifs d’especial, es demanarà el lector. Que siguin antropomòrfics els singularitza. Però no els converteix en únics perquè, a banda dels de Rocafort, també n’hi ha al roc de les Bruixes, sense anar més lluny, i en altres jaciments de la Cerdanya localitzats per Campmajó. Però és que els personatges que hi surten no són guerrers medievals –els protes habituals d’aquests gravats, amb les seves espases, les seves llances, els seus elms i els seus cavalls– sinóun conjunt de sacerdots retratats en plena feina: “Això no ho havíem vist mai, com a mínim en aquesta part del Pirineu. El que trobem habitualment són cassoletes, fites, arçons, cussols... És a dir, les restes dels rituals que quedaven insculpits a la pedra on havien tingut lloc. En canvi, aquí el que tenim són els mateixos xamans o bruixots en ple ritual”.

Com a mínim, aquesta és la interpretació que proposa Casamajor, avalada per Campmajó i que es basa en l’estudi iconogràfic de les catorze figures que ell està convençut que són bruixots: “Tots duen una mena de ceptre o corona al cap, enalguns hi podem intuir fins i tot una màscara, i en lloc d’armes a les mans hi exhibeixen el que semblen unes palmes, probablement la planta al·lucinògena que utilitzaven per al ritual. A més, van vestits amb una mena de faldilla, detall que potser ens podria indicar que més que bruixots, ens trobem davant d’un grup de bruixes! Si fos així, serien les representacions de bruixes més antigues que coneixem a la zona”. Més motius per a l’entusiasme: es tracta d’escenes indiscutiblement dinàmiques, en què els personatges interactuen els uns amb els altres. Encara més: bruixes o bruixots són relativament grans –30 per 30 centímetres, aproximadament– i van ser esculpits a les diguem-ne parets verticals de la pedra en qüestió. A la part de dalt, en canvi, hi van excavar una concavitat de dimensions considerables –20 per 20 centímetres–, més o menys quadrada i molt més gran que les clàssiques cassoletes, i que podria haver servit –aventura– com a recipient per dipositar-hi les ofrenes del ritual...

L’última incògnita que queda és la datació. Amb totes les prevencions que ell sap millor que ningú que s’han de prendre a l’hora de datar un gravat rupestre, Casamajor apel·la al “context” en què es troba la pedra on ha localitzat els bruixots: altres rocs més o menys veïns conserven traces d’inscripcions ibèriques, habituals a la zona. És per això, i per la completa absència de simbologia cristiana, que tant ell com Campmajó proposen una cronologia que va entre el segle II abans de la nostra era i el segle V, just abans de la cristianització. No és gaire concretar, és veritat, però és una primera aproximació que els fa probablement coetanis als més antics del roc de les Bruixes, si la hipòtesi de Campmajó és correcta. El jaciment de Prats continuarà sent el gran temple del gravat rupestre al Pirineu oriental, diu Casamajor. Però si tenim en compte que entre el seu repertori no hi ha res de remotament semblant als bruixots de Bolvir, sembla que li ha sortit una dura competència. Com a mínim, sobre el paper, perquè Casdamajor no pensa donar ni la més mínima indicació sobre la ubicació d'aquest extraordinari jaciment, per si de cas. En això és del morro fort i no pensa confiar-ne la integritat a la bona fe dels excursionistes. Ni que fos de Patrimoni!

Andrés
Bolvir
Cerdanya
arqueologia
gravats rupestres
bruixots
xamans
ritual
Campmajó
Roc de les Bruixes
petroglifs
Número de vots: 42
Comentaris: 2

Comentaris

Fantàstic!!!! La teva tossudesa malaltissa ha tingut el premi tants anys esperat. L'enhorabona i que tingui continuitat!!!
És la tercera vegada q intento enviar comentari però no ho accepta. Ho provo c darrer cop!. Fantàstic, Jordi.!!! La tossudesa malaltissa q apliques en aquest tema ha tingut el premi tants anys esperat. L'enhorabona i q sigui el preludi de noves i transcentdents troballes.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic