Diari digital d'Andorra Bondia
Perspectiva general del jaciment, amb els gravats distribuïts per tot l’aflorament d’esquist.
Perspectiva general del jaciment, amb els gravats distribuïts per tot l’aflorament d’esquist.
Perspectiva general del jaciment, amb els gravats distribuïts per tot l’aflorament d’esquist.
Perspectiva general del jaciment, amb els gravats distribuïts per tot l’aflorament d’esquist.
Gerard Remolins inspecciona uns gravats navifomes emparentats amb els del Roc de les Bruixes.
Gerard Remolins inspecciona uns gravats navifomes emparentats amb els del Roc de les Bruixes.
L'aflorament és una capa de pedra fragmentada però que constitueix un sol conjunt.
L'aflorament és una capa de pedra fragmentada però que constitueix un sol conjunt.
Gravats filiformes i romboidals.
Gravats filiformes i romboidals.
Retícula formada per dos quadrats enreixats i marcats amb creu.
Retícula formada per dos quadrats enreixats i marcats amb creu.

L’altre Roc de les Bruixes


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Olga Palma / Regirarocs / Màximus

Primeres imatges del jaciment descobert a l’abril pels banders. Es troba a sobre de Meritxell, en la ruta del santuari de l’art rupestre andosí.

Tenia festa però va sortir a fer un seguiment de fauna, que és una opció ben oportuna si ets bander. Ferran Teixidó és el cap del cos i això és el que va fer el 17 d’abril. Va agafar per un antic camí avui en desús, una mica més enllà del roc de les Bruixes, i va arribar a una mena de mirador natural, un aflorament rocós des d’on es domina la banda de Molleres i Racons, amb el santuari de Meritxell al fons. Ideal per vigilar els moviments dels animals que hi tenen casa seva. Diu que hi havia anat a espetegar altres vegades, però aquesta va ser ben diferent. I afortunada, perquè ves a saber per què va anar a fixar-se en les pedres arran del cingle: “Va ser pur atzar, perquè molts rocs tenen incisions naturals i no els fas cas. Em van cridar l’atenció unes línies que s’hi distingien clarament, però la veritat és que no li vaig donar gaire importància i vaig continuar la ruta”, recorda Teixidó. Va ser l’endemà que, rumiant-hi, va decidir tornar-hi amb dos companys més. “Vam netejar superficialment la zona, vam retirar la terra, la pinassa i els troncs de dos arbres que el vent hi devia haver fet caure, i va ser llavors quan ens vam adonar que hi havia molts més gravats, i molt variats, no només unes simples línies. Aquí ho vam deixar, perquè clarament s’escapava de la nostra competència. Aquella mateixa tarda vam comunicar el descobriment al ministeri, que és el procediment habitual”.

Diu Teixidó que en les batudes per boscos i muntanyes estan acostumats a trobar-se restes de tota mena –recordin la clochette que Àlex Font, col·lega seu, va topar-se a l’abril al Madriu– inclosos petròglifs, sobretot creus de terme, però que mai fins ara havien ensopegat amb res de semblant. La qüestió és que Patrimoni va organitzar al cap de dos dies una expedició per inspeccionar el possible jaciment, diu el director del servei, Xavier Llovera, armats de raspall i pinzells per “netejar-lo, fotografiar-lo i documentar-lo”. No va ser cap intervenció, diu, i en quinze dies caldrà decidir com s’hi actua, tot i que el més probable és que de moment es torni a cobrir per protegir els gravats de la intempèrie. Així que aprofitin: és possible que tot el que en puguin veure durant un temps siguin les fotografies d’aquí al costat.

El cas és que a l’arqueòleg Gerard Remolins, a qui va arribar el rumor del descobriment, li va faltar precisament això, temps, per provar fortuna, explorar la zona i, naturalment, acabar localitzant el jaciment. Va ser dissabte i es va quedar estupefacte: “Sembla clar que està relacionat amb el Roc de les Bruixes. Estan relativament a prop i a una alçada similar, cap a la cota 1.600, i podria ser –però és només una hipòtesi– que es tracti de dos punts d’un antic camí o sender que s’ha perdut”. També sembla confirmar aquest parentiu la simbologia del nou jaciment: hi ha gravats filiformes –línies fines fetes gratant la superfície de la pedra amb un moviment de vaivé– però també naviformes, més gruixuts, retícules, formes geomètriques, estels de cinc puntes, estructures vagament antropomòrfiques  i piquetejats que podrien ser intents de fer cassoletes però que no ho arriben a ser, diu.

Sense arribar a l’exuberància del Roc de les Bruixes, es tracta d’un dels jaciments rupestres més rics dels que es té constància, similar al de  Can Diumenge però amb més varietat i més quantitat de gravats. Una joia que Remolins es resisteix a datar a l’edat del ferro –als inicis de l’època romana, per entendre’ns– i a atribuir-los als ibers, com suggereix Pierre Campmajó. L’absència de cassoletes permet descartar el neolític –cap al tercer mil·lenni abans de la nostra era, la datació que Canturri i el mateix Remolins proposen per als gravats més antics del roc de les Bruixes– i  es decanta per una datació intermèdia, posem que al bronze, cap al 1500 abans de la nostra era.

Respecte a la funcionalitat dels gravats, Remolins és dels qui veu en les incisions una clara voluntat d’extreure pols d’unes pedres a què s’atribuïen poders taumatúrgics i amb què s’elaboraven ungüents curatius: “El que passa és que amb el temps se’n devia perdre el sentit original i va quedar la memòria d’un lloc sagrat. No és casualitat que es trobi en un emplaçament privilegiat. El que no em sembla en absolut possible és que es pugui atribuir als ibers, que no van deixar cap altra resta material entre nosaltres, ni moneda, ni urbanisme ni ceràmica.” Però ell mateix aconsella prendre’s la hipòtesi amb molta prudència: “Ja saps que quan un arqueòleg no sap interpretar unes restes, la temptació immediata és atribuir-li una intenció màgica.”

Andorra
Canillo
Meritxell
Roc de les Bruixes
banders
Ferran Teixido
Xavier Lloovera
Gerard Remolins
Regiraocs
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic