L’ambaixador Montobbio reflexiona a ‘Búnkeres’ sobre el totalitarisme
Diu que Enver Hoxha, dictador de l’Albània comunista entre el 1944 i el 1985, va ordenar al cap dels seus enginyers militars que construís un búnquer indestructible i que, quan el va haver acabat, va fer que s’hi quedés i el va bombardejar per comprovar si ho eren de veritat, d’indestructibles. Va resultar que sí, i a Josif Zengali —l’enginyer supervivent— se li va girar feina: Hoxha va sembrar literalment el país de búnquers: prop de 800.000 en un país que amb prou feines superava els tres milions d’habitants. La bunquerització de l’Albània comunista li serveix a Manuel Montobbio, actual ambaixador d’Espanya —i que ho va ser a Albània entre el 2006 i el 2011— com a punt de partida per reflexionar, diu, sobre el poder totalitari, sobre la llibertat i sobre l’ànima. I això és el que fa a Búnkeres, el seu últim llibre, que continua la dèria albanesa de l’anterior, Guía poética de Albania, i que es presenta el 20 d’abril al Centre de Congressos de la capital. El volum proposa un periple per la història contemporània d’un país que fins al 1991 va viure sota la fèrula d’una dictadura comunista, a mig camí entre la poesia i l’assaig, i parla tant dels búnquers físics i reals —riu-te’n tu de la Línia P i del parc de Martinet— com dels búnquers interiors que construeixen els totalitarismes a la ment dels seus súbdits.