“L’ànima” de lleons, nyus, lleopards i elefants a la mostra ‘African Soul’

African Soul és el títol de l’exposició fotogràfica que mostra Illa Carlemany fins al 2 de setembre vinent. El seu autor és el publicista, director d’art i  “fotògraf de cor”, Gaby Guiard. Ja fa temps que es passeja pel món ensenyant aquestes imatges d’animals africans: lleons, tigres, lleopards, elefants i nyus. Segons explica, aquesta exposició és només una petita mostra del seu treball, fet des de fa més de 15 anys, ja que en diverses ocasions ha viatjat a aquest continent i ha tingut “el privilegi” de viure a paratges tan dispars com els d’Uganda, Ruanda, Kènia, Tanzània, Zàmbia, Botswana, Zimbawe, Namíbia o Sud-Àfrica. 

També apunta que sempre ha  estat un apassionat de la vida animal i “no hi ha res que em fascini més que contemplar la lluita per la supervivència en entorns que et deixen sense respiració”. Però no pas perquè tingui por, no. Els animals li fan respecte, això sí; i creu que “cal  entendre’ls considerant que en el seu entorn tenim sempre les de perdre”.
L’objectiu de la mostra és captar el caràcter i l’ànima de cada animal, perquè tots, afegeix, tenen una personalitat i una bellesa pròpia que intenta reflectir en cada retrat. Igualment, vol  apropar la bellesa d’un continent poc accessible per a molts i conscienciar-los que hi ha un món que també existeix, més enllà de casa nostra, que cal respectar i preservar perquè les generacions futures també puguin gaudir-lo.
Guiard assenyala que el que més el captiva de l’Àfrica és la llum, la immensitat, els seus paisatges i el fet de poder ser un espectador de la lluita per la vida, la sensació d’estar al final de la cadena alimentària. Diu que és com tornar a l’origen, “un bany de realitat”. En la seva opinió, les persones “som animals també i a vegades menys evolucionats del que ens pensem”. També se sent impressionat per la seva gent, “que no té massa res material i sempre et somriu”. 
El fotògraf està convençudíssim que els animals tenen sentiments semblants als nostres. I ho il·lustra amb una experiència que va viure a Botswana, al delta, quan van trobar un babuí femella que tenia en els seus braços un fill mort. El mirava, el tocava, no podia deixar-lo enrere. Assegura que es va sentir profundament commogut “perquè vaig sentir la seva desesperació quan es va adonar que no estava adormit”.
Potser ja han vist la mostra, però la poden tornar a contemplar des del punt de vista de l’autor. I sempre es poden apuntar a un dels viatges fotogràfics a Àfrica que organitza, “un continent que quan se’t fica dins ja no te’l pots treure del cap”, conclou.