Diari digital d'Andorra Bondia
Guillamet somriu davant del retrat de l’apotecari Antoni Dallerès (1828-1907).
Guillamet somriu davant del retrat de l’apotecari Antoni Dallerès (1828-1907).

L’apotecari que feia de tot


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: IEA

Jordi Guillamet esbossa un perfil d’Antoni Dallerès, botànic, meteoròleg, gastrònom, grafòman compulsiu, forense ocasional i, és clar, el primer farmacèutic que va exercir entre nosaltres, i posa rostre a un home polifacètic que també va tenir un destacat paper en la política de la segona meitat del segle XIX.

Tres cursos enrere, amb motiu de la presentació en societat de l’arxiu digitalitzat de Casa Molines, ja es va enfilar tímidament en aquest racó de diari. Aleshores, com un dels protagonistes del xup xup que va culminar amb la Nova Reforma del 1866 –ja saben: la revolució que va portar l’ampliació del cens a tots els caps de casa, i no només als caps grossos, com passava fins llavors. I el doctor Ferran Sabaté n’havia traçat una succinta biografia a Metges de l’Alt Urgell i Andorra, perquè seu és el mèrit i l’honor d’haver sigut el primeríssim apotecari que va exercir entre nosaltres: ho va fer entre el 1854, cinc anys abans de llicenciar-se en Farmàcia a la Universitat de Barcelona, i el 1907, l’any del seu traspàs: la paradeta la va obrir Antoni Dallerès al que encara avui es coneix com a ca l’Apotecari, al carrer de la Vall de la capital.

Doncs Jordi Guillamet va avançar divendres en l’última de les 80 càpsules d’història de l’IEA un esbós de la biografia, els interessos i les dèries del nostre home d’avui, fins ara pràcticament confinat a la seva faceta professional. Amb la promesa que consagrarà la jubilació tot just acabada d’estrenar a completar el retrat d’una personalitat com veuran de seguida polièdrica i fascinant, que el mateix s’interessava per la gastronomia local en un receptari sensacional –l’home elaborava neules, com es veu que era habitual entre els apotecaris del moment, però és que també sabia fer coques de Cervera i de vidre, confits i tomàquet en escabetx, i de passada ensenyava l’hipotètic lector a salar la carn com Déu mana– que intercanviava espècimens de flora amb botànics de mig Europa per a un herbari que avui es conserva, restaurat, a les instal·lacions del Cenma, consignava amb pèls i senyals les quantitats, pesos i preus dels productes que es feia portar de Barcelona i Tolosa –bacallà, sangonelles, fideus, vi d’Artesa– o es feia càrrec de l’estand que el Consell General va muntar a l’Exposició Universal que va tenir lloc el 1878 a París: hi va portar set mostres de tabac, set, més set d’acer, set de ferro i set de mineral (!), així com pernil, llonganissa, vi, plantes medicinals, trementina, llana, aigua mineral, fusta en rodajas, flors artificials i dos “trajes andorrans”: molt probablement, el personal que va desfilar per l’Exposició es devia quedar parat de l’enginy i la laboriositat andosina.

Tot això ho sabem gràcies a les sis llibretes on el bon apotecari ho apuntava absolutament tot i que s’han conservat a l’arxiu de casa Molines, on van anar a raure en traspassar, com d’altra banda tota la seva biblioteca, perquè una filla seva, Dolors, es va casar amb Bonaventura Maestre, de casa Molines. Guillamet les ha transcrit íntegrament, i el que s’hi ha trobat és, com veuen, una mina d’informació sobre la duríssima vida quotidiana a la segona meitat del segle XIX. Entre els detalls ara tan sols esbossats, però que òbviament no poden quedar aquí, hi ha l’autòpsia que va haver de practicar per ordre del batlle a un veí presumptament enverinat, en un cas que havia quedat fins ara al marge de la nostra crònica negra –amb quina potinga? qui va ser l’assassí, quin, el mòbil, i a quina pena se’l va castigar?– i la dèria meteorològica, que és la que va portar Guillamet fins a l’apotecari Dallerès, que apareix en una llista dels informadors de la Institució Patxot en actiu del 1896 al 1900.

En queda molt per dir, des de les seves simpaties carlines i l’actiu paper en la política andorrana del tercer quart del segle XIX fins a la faceta com a divulgador –a les pàgines de la revista madrilenya El restaurador farmacéutico– i els motius pels quals va acabar desheretant 
el seu fill, sembla que massa aficionat a la bona vida. Ens ho ha promès i hi estarem a sobre.

 

L’apotecari
feia
tot

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte