Lapsus hi torna, ara amb ‘Beautifool & Wonderfool’, el 14 de desembre a la Valireta

Li han posat per títol Beautifool & Wonderfool, adapta M’esperaràs?, un text original del dramaturg valencià Carles Alberola –més aviat comediògraf– i és el quart muntatge de Lapsus Teatre. L’estrena, el 14 de desembre a la Valireta d’Encamp, com és reglamentari, amb dues dues funcions extra el 15 i el 16 perquè no hi hagi excusa, i aquesta vegada amb direcció de Joan Hernández. I què és Beautifool & Wonderfool, amb aquest títol tan scottfitzgerald? Doncs una comèdia romàntica, diuen, que reflexiona en clau irònica sobre el que un desitja conscientment, que és fàcil de saber, i també sobre el que un vol sense saber que vol, o fent veure que no se n’adona. I això ja són figues d’un altre paner. Unes figues i un paner que donen peu als equívocs amb què Alberola va amanint el també reglamentari soparet sobre el qual està construïda la trama. Un àpat d’amics –dos: Ruben, l’amfitrió, i Jaume, el triomfador, en un clàssic de Lapsus: recordin Sopar amb batalla– al qual assisteixen naturalment la senyora esposa i també la germaneta de Jaume. Hi ha amors creuats, hi ha infidelitats públiques i n’hi ha també de secretes, i hi ha aquesta curiosa i altament addictiva paradoxa: el triomf material acompanyat del fracàs sentimental. Un repertori molt propi d’Alberola, aquesta mena de Woody Allen a la valenciana que durant uns anys, als voltants del 2000, va ser amb Albena Teatre habitual del Comunal. El repartiment en aquesta ocasió l’integren Sito Adrán, Joan Sans, Cristina Gavaldà i Maria Alaminos, i per a Lapsus –ja s’ha dit– serà el quart muntatge des de la fundació, ara fa quatre temporades: es van estrenar amb Kràmpack, un clàssic (2013); van repetir amb Perill, que adaptava un text de Frédéric Sabrou amb direcció de Xavi Fernández (2015), i l’últim –fins ara– era Sopar amb batalla, de Jordi Casanovas, amb què es van estrenar a la temporada de l’ENA.