On l’Arnau es posa a recer

Enregistrat a Santa Eugènia de Relat, a la comarca del Bages, i editat pel segell Microscopi, Arnau Obiols presenta nou àlbum, el quart en solitari, amb un títol expressiu: Mont Cau. Així, sense error, perquè si bé és cert que el topònim d’on surt el títol s’escriu tot jut, per titular el treball el músic alturgellenc ha optat per separar-ho en dues paraules. Per què? “Montcau és un topònim comú a la geografia muntanyenca catalana, és per això que el títol de l’obra s’escriu separat, per reforçar la idea de mont refugi, casa, amagatall, cau”, destaca, en una explicació que afegeix al material promocional del disc. 

Però més que posar-se a recer, l’Arnau amb aquest treball es disposa a estar més a la vista que mai: demà inicia la presentació i promoció del disc en un escenari tan excepcional com és el Mercat de Música Viva de Vic. Plataformes digitals a banda –a partir del 27 d’octubre a Spotify i altres– els temes també sortiran en format vinil. I després encara té un parell de cites de campanetes marcades al calendari: l’1 d’octubre es presentarà al Festival Natures. I el 10 de novembre recalarà a l’Auditori de Barcelona. 

El territori, el rural, la comarca de naixement, segueixen molt presents en aquest quart treball que signa en solitari. Sense anar més lluny amb una versió de les desconegudes Cobles dels pagesos. La resta de temes són d’autoria pròpia. Ara bé, encara que músiques i lletres són pròpies, darrere traspuen textos i reflexions d’autors contemporanis com ara l’escriptor i artista Perejaume o el científic ambiental Martí Boada. També ha musicat el recordatori de la mort de la seva padrina materna escrit pel seu pare, l’escriptor Joan Obiols.

El disc es presenta com un pas endavant en el camí iniciat amb el tercer disc, Tost, una exploració contínua del format solo amb la veu i la bateria com a protagonistes, però també amb l’electrònica, les gravacions de camp i d’altres instruments com són el flabiol i la guitarra, instruments que toca ell mateix.

Ara bé, si Tost era un cant a la muntanya més humana, col·lectiva i anònima basant-se en el repertori tradicional del Pirineu català, detalla el músic, Mont Cau “és un cant a la muntanya física, a la part natural i profunda de la muntanya”. La muntanya, la seva pregonesa, assegura, “n’és la principal inspiració, és el cau on refugiar-se en un món, el dels humans, sovint hostil i descoratjador”. Així, li ha sortit “un àlbum dedicat a la natura, la mare de totes les coses i per tant una celebració del fet de viure atents i de manera respectuosa amb l’entorn natural”.