L’art de la columna

Arrenca el curs amb la primera entrega d’Anem: una selecció d’articles publicats per Bru Noya i Txema Díaz-Torrent en aquest diari, la monografia de Robert Lizarte sobre les campanes de Canillo i el nou poemari de Marta Deu. Seguirà Marinada amb més poesia, ‘Generació AZ’, de l’alacantí Juanjo Castelló.

La roda editorial gira, i després de la pausa estival ja hi tornem a ser. Com és habitual, serà Anem qui obrirà el curs. Ho farà la setmana que ve amb un grapat de novetats que arribaran juntetes a les llibreries. I entre totes elles, comprendran que comencem per Perdoneu les disculpes, una selecció –millor dit, antologia– de les columnes que Bru Noya i Txema Díaz-Torrent van publicar a la secció d’opinió d’aquest diari entre el 2016 i el 2019, quan Noya se’n va anar a la competència: ningú no és perfecte! Són en total una trentena d’articles, quinze per barba, on l’un i l’altre practiquen un columnisme àcrata i iconoclasta, per no dir-ne gonzo, perquè es llencen amb voluptuositat a explorar les dèries, tares i nafres de l’home contemporani. I de la dona, és clar. Sempre amb un puntet de saludable ironia que els emparenta, segons el crític barceloní Pere Ballart, que exerceix de prologuista, ni més ni menys que amb Cortázar, Pere Calders i Woody Allen. No està malament.

Perdoneu les disculpes no arribarà, com dèiem, sol a les llibreries. L’acompanyarà Homes i dones de Canillo, als auficis! la monografia amb què el campaner, etnòleg i, ves per on, també articulista d’aquest diari, Robert Lizarte, passa revista a les 21 campanes que es conserven a la parròquia, començant naturalment per les de Meritxell, que daten de finals del XIII. La presentació, el 19 de setembre a Sant Serni. Campanes de banda, torna també Marta Deu, de nou a Anem i amb un poemari, Descosits, que s’afegeix al del seu debut líric, un lustre enrere amb Del Pas de la Casa, menuda memòria. I no serà l’única novetat poètica del trimestre, perquè Anem s’atreveix per primera vegada a publicar un autor de baix, però no gaire: es tracta de l’alturgellenc Carles Ribó, guanyador de l’última edició del premi Grandalla, Cendra batuda pel vent, que és el que ara publica Anem. 

També Marinada, l’aventura editorial del bibliòfil Robert Basart que es va estrenar a principis d’any amb una edició multilingüe de les màximes de Fiter i Rossell i amb el primer poemari de Joan Ramon Marina, Res que no sabessis de mi. Doncs ara reincideix i s’atreveix també a publicar Generació AZ, el primer poemari en català del poeta alacantí Juanjo Castellà. Trigarà  una mica més a veure la llum –principis d’octubre– i potser el títol els ha tocat alguna tecla interior, diguem que pandèmica: doncs l’encerten, perquè amb Generació AZ es refereix l’autor a les persones d’entre 60 i 69 anys que van rebre la vacuna d’AstraZeneca: una excusa per reflexionar sobre el paper que els ha tocat jugar en aquesta generació que comença a fer mutis.

I no ens oblidem de Trotalibros i Medusa, que a poc a poc van aixecant un catàleg ambiciós, que no entén de fronteres geogràfiques ni lingüístiques,  sinó de bona literatura, o com a mínim la que els editors –Jan Arimany, d’una banda, i el duet Oliver Vergés/David Gálvez, de l’altra– entenen com a tal. Medusa confirma el vigor amb què va debutar, també a principis d’any,  amb una triple entrega: Fantasía fértil, de la nord-americana Cristina Hall; els microrelats poètics de La memoria de los meteoros, del mexicà Emmanuel Vizcaya, i Tractat d’anatomia, amb què el lleidatà Òscar Palazón es va endur l’última edició del premi Just M. Casero. Pel que fa a Trotalibros, atenció a les últimes novetats, La tercera boda, l’única novel·la que va escriure el poeta grec Costas Taksis, i  la monumental Trilogía rural, en què Arimany ha reunit les tres grans tragèdies de García Lorca: Bodas de sangre, Yerma i La casa de Bernarda Alba.

Pel que fa als nostres autors, la bona notícia és que el retorn de Gálvez –aquí, amb el barret de novel·lista– s’avança a principis d’any, i per partida doble: d’una banda, publicarà a Més Llibres el recull de relats amb què es va endur l’última edició de l’ajut a la creació que convoca el ministeri de Cultura: s’havia de dir Carns i ànimes però el títol definitiu serà Succedanis d’eternitat. Això serà al gener, i immediatament després i a laBreu... ta-txan: La Torre dels Russos, que portava un lustre llarg escalfant a la banqueta. Per fi. També per a principis del 2023 està programat La substància volàtil de tots els crepuscles (Anem), amb què Manel Gibert s’estrena com a poeta i fotògraf i que va merèixer l’ajut de la creació del 2021. I recordem abans d’acabar les novetats ja al carrer però encara fresques, des de Moles i molins fariners d’Andorra, de Francina Pons (Aloma) fins a Òxid de ferro (MoraBanc), amb què l’osonenc Albert Canadell va guanyar l’última edició del Sant Carles Borromeu de contes i narracions.