Diari digital d'Andorra Bondia
El balcó monunental de casa Piedro, a Ransol, que s’ha ensorrat aquest hivern; el ministeri diu que no hi pot fer res perquè és de propietat privada.
El balcó monunental de casa Piedro, a Ransol, que s’ha ensorrat aquest hivern; el ministeri diu que no hi pot fer res perquè és de propietat privada.

L’art de rentar-se’n les mans


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Velles Cases Andorranes (Leticia Pinaudeau)

El ministeri es desentén de les propostes de Velles Cases sobre el Fargo, casa Piedro, les ràdios i el cas Peacock.

Mirin-se-la bé, la fotografia d’aquí dalt, perquè és l’únic que queda de la monumental balconada de casa Piedro, a Ransol. L’estructura no ha resistit les inclemències de l’últim hivern i va acabar col·lapsant. Avui és una massa informe de ferro i fusta al peu d’una de les cases pairals més antigues del país. I a 2.000 metres d’alçada! Com ja va fer fa tres anys amb cal Ribot, Velles Cases va llançar mesos enrere el crit d’alerta perquè temia que el casalot s’acabés ensorrant.

Com s’ha vist, amb tota la raó. En aquest cas, el crit ha caigut en el buit, i el president de l’entitat, Claude Benet, es confessava dilluns desolat perquè l’última esperança l’havia dipositat en la ministra, Olga Gelabert, a qui a mitjans de maig va enviar una mena de memorial amb els punts calents del patrimoni en què ara mateix està treballant Velles Cases. I tant aquest com els altres tres projectes per als quals demanava col·laboració –el Fargo de Fontaneda, la candidatura de Radio Andorra i Sud Radio a patrimoni de la humanitat i l’excavació del cementiri de Soldeu rere les restes del sergent Peacock– li han sortit llufa.

Anem a pams. Pel que fa a casa Piedro, la ministra s’escuda en la titularitat privada de l’edifici i en els laberints administratius per rentar-se’n les mans: “Casa Piedro no consta ni a l’inventari de Patrimoni ni al del Comú de Canillo, i la competència de fer-hi alguna actuació s’escapa al ministeri, llevat que rebi sol·licitud d’ajuda per part de la propietat”. Cap esforç, lamenta Benet, per buscar i contactar la propietat, i cap intenció d’intervenir per salvar una casa pairal que es troba “no ja en precari, com diu ella, sinó ruïnosa. Per tot això era precisament necessari que el ministeri s’hi impliqués: en l’estat d’abandó actual, d’aquí a res hi anirem a recollir les lloses”.

Cultura, en fi, es desentén de casa Piedro amb la mateixa displicència administrativa amb què despatxa el Fargo de Fontaneda. Vegem-ho. Gelabert ja havia advertit que el ministeri “no té previst rescatar l’automòbil”, però oferia “ajuda institucional en el cas que la campanya de micromecenatge no aconseguís el total necessari”. Com? Optant a una subvenció, prèvia presentació del projecte que en detalli la intervenció i el pressupost. Ni una paraula sobre les dues operacions prèvies: “Abans de decidir què hi fem –si el restaurem totalment o només en superfície– primer l’hem de treure del solar i tenir un espai on dipositar-lo. Per això havíem demanat ajuda al ministeri, més que diners per a la intervenció. Doncs ni una cosa ni l’altra.”

Benet no deixa de sorprendre’s de l’alegria amb què Cultura i Ordenament Territorial s’han llançat a l’aventura del nou Museu de l’Automòbil “mentre obvien el Fargo, una peça interessantíssima que hi podria tenir un paper destacat per explicar l’evolució de les comunicacions al país”. Les esperances queden ara quasi totalment a les mans del particular que quinze dies enrere es va oferir per esponsoritzar l’operació Fargo, a la campanya de micromecenatge que és imprudent iniciar –diu– abans de tenir assegurat un local on portar l’autobús... “o que el Govern que sorgeixi de les eleccions ens deixi un ministre de Cultura més sensible amb el patrimoni”.

Velles Cases: una entitat heroica

El to i el contingut de la carta de Gelabert és exactament el mateix pel que fa a l’excavació del cementiri de Soldeu: la primera campanya va ser possible gràcies a la generositat de Regirarocs, amb dos arqueòlegs i una antropològa que hi van treballar una setmana sense passar factura. Un esforç que Benet creu que no es pot exigir per a la segona campanya: “Per això demanàvem la implicació del ministeri, perquè si calia liderés la recerca de les restes de Peacock. L’únic que ens han dit és que presentem la sol·licitud per a la segona fase perquè pugui ser tramitada, cosa que òbviament ja comptàvem de fer”.

Tercer dribling. I encara n’hi ha un quart: el projecte de postular els edificis emissors de Radio Andorra i Sud Radio com a patrimoni de la humanitat. De nou aquí, considera Benet, el ministeri es treu de sobre el mort de la forma més diplomàtica i administrativa possible: “Cultura necessita examinar un projecte seriós, redactat o avalat per especialistes en el tema perquè els experts de la Unesco el prenguin en consideració. Un cop el ministeri hagi examinat aquest treball valorarà si el trasllada al Govern per a la seva aprovació”.

És evident, conclou Benet, “que nosaltres no som especialistes i que és el ministeri qui hauria de liderar-ho... si hi hagués algun interès i sensibilitat, és clar”. I no demana res que no s’hagi fet abans: tant les falles, primer, com –ara– el romànic del Pirineu han comptat amb la implicació directa, per no dir-ne lideratge actiu, del ministeri.

Amb tot el que precedeix, el desànim de Velles Cases és comprensible: “Ens fa la sensació que batallem contra molins, i que n’hi ha que es pensen que som una associació de gent gran que es dedica a fer costellades i remenar pedres velles”. No és que no ho sigui –i si ho fos, què?– sinó que convindria no oblidar que si cal Ribot és avui al quiròfan, per exemple, és en bona part culpa de Velles Cases, que davant el desinterès de molts va moure cel i terra per posar a asseure a la mateixa taula propietat, Comú i ministeri. I que campanyes com la de Soldeu i el Fargo, engegades amb poc més que una sabata i una espardenya, han fet més per sensibilitzar el ciutadà sobre la necessitat de conservar el patrimoni que la rutina i la inèrcia amb què tantes vegades hem vist treballar les administracions.

Andorra
Canillo
Ransol
Peacock
Soldeu
Sud Radio
Unesco
Piedro
Fargo
Velles Cases
Benet
Gelabert

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte