Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, Holiday, Hollyman, Serrat, smugglers, smuggling, 1948, National Geographic
Andorra, Holiday, Hollyman, Serrat, smugglers, smuggling, 1948, National Geographic

L’art del contraban a la ‘piga’ d’Europa


Escrit per: 
A. Luengo / Jean i Tom Hollyman

La Nacional ingressa el número d’abril del 1948 de la revista ianqui ‘Holiday’, rara i profusament il·lustrada joieta.

No són un grup d’amics que s’han reunit al bar per a la partida vespertina de manilla o de botifarra. No. Són una colla de contrabandistes fent-la petar abans (o després) d’una expedició a (o des de) l’altre costat de la frontera. I si hem de creure l’autor –en realitat, els autors: Jean i Tom Hollyman–, es troben exactament a la cantina de l’hostal El Serrat, que a l’època –diuen– s’havia convertit en centre d’operacions de les colles de smugglers que pul·lulaven amunt i avall: per 75 dòlars carregaven cap a dalt un fardo amb tabac, roba i queviures, i de baixada l’omplien de vàlvules de ràdio i perfums destinats al mercat espanyol: “Bruts i esgotats, es reuneixen al bar de l’hotel, beuen vi a galet i s’atipen d’un oliós arròs espanyol: l’esforç físic i el risc de ser capturat o de deixar la pell a la muntanya amb prou feines compensen aquests 75 dòlars”, diuen els Hollyman a Andorra: where smuggling is everybody’s business, el suculent reportatge que van publicar al número d’abril del 1948 de la revista nord-americana Holiday.

D’acord: potser no és el National Geographic però és una raresa absoluta, que no figura ni a la Bibliografia de Lídia Armengol, que acaba d’ingressar la Biblioteca Nacional i que, a banda de la rècula de tòpics habituals sobre el contraban –que Lawrence L. Klingman repetiria un any després al National Geographic, precisament–, inclou el que és probablement el reportatge gràfic més espectacular que es va publicar a la premsa internacional als anys 40 sobre aquest racó de món. Una vintena d’imatges en color que paren especial atenció a l’activitat a la qual, diuen els autors, “es dediquen de manera directa o indirecta tots els ciutadans del país –com a mínim, els homes–”.

Un país que descriu com “una humil piga a la cara d’Europa” -"A mere freck on the face of Europe"-, i un “port franc” consagrat a satisfer la fal·lera per productes de luxe dels dos països entre els quals està enclastat –“sandwiched”, diuen molt afortunadament–. El contraban ha fet la fortuna no només de l’hostal del Serrat, diuen els Hollyman, sinó també i sobretot dels fabricants de tabac, que van obrir l’ull a la Guerra Civil i sobretot a la II Guerra Mundial, “quan el tabac era la divisa més buscada”.

Tòpics de banda, els autors van fer el que ningú abans que ells –ni després–. Anar a buscar els paquetaires al seu cau. Per això els trobem al Serrat, però també tornant d’una expedició, descansant, llegint el correu que s’hi fan enviar i adquirint el gènere directament a la fàbrica, per estalviar-se intermediaris. Els Hollyman gasten també un sentit de l’humor més aviat anglosaxó; d’aquí que el contraban hagi donat als natius, diuen, “la curiosa impressió que la resta del món consisteix en mitges de niló, màquines d’escriure, perfums francesos i magnums de champagne”.

I a més de parlar de passada de Radio Andorra, es van enfilar fins al roc de les Anelletes per retratar dos dels locutors de l’època –un tal A. Beigbeder i Maria Nicolas: ni l’un ni l’altre consten, curiosament, a la base de dades de Jean-Marc Printz–. No escapen, ja ho hem dit, dels llocs comuns –que si els deu dòlars, deu, en què consisteix la quèstia anual: ell en diu feu; que el servei de policia es limita a sis homes, sis, i que “hi ha poques lleis i gairebé no existeixen impostos”...–. I constaten que, tot i que els més clarividents d’entre els andosins reclamen diversificar l’economia –amb les possibilitats turístiques que ofereixen “les millors muntanyes d’Europa per esquiar”–, el contraban és i continuarà sent en el futur immediat el monocultiu nacional. Però la impressió general és la mateixa de Klingman: a la segona meitat dels 40 això era el més semblant a Xauxa que es podia trobar en aquestes latituds. Hem fet 70 anys tard.

Andorra
Holiday
Hollyman
Serrat
smugglers
smuggling
1948
National Geographic
Número de vots: 37
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic