L’art d’enfilar-se per les parets

Sam Bosque reinterpreta la llegenda de la Dama Blanca al primer mur lauredià “que parla”.

L’última vegada que vam veure Sam Bosque dalt d’una bastida va ser ara fa dos anys, a compte aleshores del mural gegant de la rotonda dels Dos Valires. Ja saben que des que el 2016 es va estrenar en el mural de carrer amb Transparència (el trompe l’oeil de la plaça Benlloch a la façana posterior del Comú de la capital) li ha agafat gustet a això d’enfilar-se per les parets, i la qüestió és que ara hi torna dintre de la campanya Murs que parlen, engegada pel Comú lauredià i que il·lustrarà tres panys de paret de la parròquia: el primer, el de l’Espai Jove, a la plaça de la Germandat, ja l’estan il·luminant els alumnes de Martín Blanco a l’escola d’art; del segon, al número 57 de Verge de Canòlich, se n’encarregarà Naiara Galdós, que s’hi posarà la setmana que ve; i el tercer és el que ha crescut a l’inici de la carretera de Nagol, al costat de l’aparcament del Camp Gran i de la capella de Sant Bartomeu. Va començar dimarts passat i no compta a baixar de la bastida fins a la inauguració, el 28 de maig i coincidint amb la festa de la patrona. Si no plou, és clar, com ahir al matí.

Bosque i Galdós són les guanyadores del concurs que el Comú va convocar al març amb la molt saludable intenció d’explorar la via de l’art urbà i de reforçar la candidatura de Sant Julià a la xarxa de Ciutats Creatives que patrocina la Unesco, que com és sabut pren com a punt de partida la cultura popular i l’artesania. D’aquí que la temàtica fos estrictament local i taxada: les falles de Sant Joan, la festa major, Canòlich i les llegendes lauredianes.

De Galdós en parlarem la setmana que ve. El cas és que Bosque s’ha decantat per una reinterpretació del mite de la Dama Blanca, que vigila acompanyada del llop la vila de Sant Julià –i per extensió, Andorra– acompanyada pel llop reglamentari –ja saben, la reencarnació del guerrer abatut. L’skyline de la parròquia l’ha tret d’una vella fotografia d’Alsina, posem que dels anys 40, i el reproduirà al llarg dels 45 metres que fa el mur de llarg, prop de 120 metres quadrats de superfície. Res a veure amb els 1.400 dels Dos Valires. Però no canta victòria: “Cada mur té les seves peculiaritats, i aquest sembla facilet. De fet, la part més alta no arriba als tres metres. Però està en una pujada, i costa de centrar la imatge perquè està tot tort”, diu Bosque. De moment ja s’hi intueixen les siluetes de la Dama i del llop. Els acompanyarà amb una escena de la Marrataxa, en un pany de paret veí i quan acabi amb la Dama.

Bosque, en fi, torna a la bastida i a la hiperactivitat que l’ha distingit les últimes temporades: setmanes enrere va desfilar per la galeria Art al Set amb un avançament de Crossong Doord/Behind the Windows, el projecte en què va treballar durant el confinament i que veurà la llum al març.

Pel que fa a la candidatura laurediana a Ciutat Creativa, un primer dossier ja s’ha fet arribar a la Unesco per acabar de polir-ne els serrells. El patracol final s’ha d’entregar abans del 30 de juny. Mentrestant, s’està enllestint el vídeo que completarà la candidatura, que repassa la tradició artesana i la vitalitat de la cultura popular a la parròquia.