L’Arxiu dedica una exposició virtual al fotògraf Josep Salvany
La seva va ser una visita llampec, una escapadeta organtzada pel Centre Excursionista de Catalunya que va tenir lloc entre el 22 i el 26 de juny del 1916. Llampec, però molt fructífera, perquè Josep Salvany i Blanch (Martorell, 1866-Barcelona, 1929) va tenir temps de fer mig centenar de plaques estereoscòpiques –en 3D, d’aquelles que són dobles i que cal veure amb un visor especial, similar a un llargavistes. I és aquest conjunt no especialment nombrós però singularíssim pel moment i sobretot pel contingut –de seguida ho veurem– el protagonista de la nova exposició virtual de l’Arxiu Nacional. Una rara oportunitat de passejar-se per Andorra, just abans del boom que arrencaria al decenni següent amb l’arribada de Fhasa. Salvany segueix l’exemple d’altres il·lustres predecessors i successors i es fixa sobretot en les esglésies i l’art religiós del país, amb la col·lecció sencera de creus de terme, així com en el paisatge i –en molta menor mesura– les vistes urbanes. Per això podem contemplar perspectives avui impossibles com l’antiga parroquial de Sant Pere màrtir, enderrocada als anys 50; la de Sant Julià, encara exempta, i la de Sant Esteve, a la capital, molt abans que Puig i Cadafalch i sobretot Josep Brugal la reformessin. L’Arxiu va adquirir el 2007 còpia digital en alta resolució de les 47 fotografies estereoscòpiques de temàtica andorrana del fons Salvany. Una goteta de res, perquè el fons complet, conservat a la Biblioteca de Catalunya –i consultable en línia– l’integren prop de 10.000 plaques de vidre, datades entre el 1911 i el 1926 i que constitueixen una mena de dietari fotogràfic dels viatges d’aquest oculista i cirurgià català per Catalunya, les Illes Balears i la resta d’Espanya, Egipte, Palestihna i els EUA.