L’Arxiu inventaria el llegat Sandy i ingressa quatre fons documentals

Xus Lluelles conclou una nova monografia sobre Radio Andorra i Sud Radio.

Ha costat un any –un i mig si comptem des que els fons hi van ingressar– però l’Arxiu Nacional acaba de concloure l’inventari del llegat Sandy, un miler de documents de text que permeten reconstruir la trajectòria vital i també literària de l’autora d’Els homes d’aram, i el pas previ perquè tot aquest material surti a consulta pública. El fons inclou documents procedents de la biblioteca de la Massana i de la col·lecció del professor Jean-Claude Chevalier, marmessor literari i biògraf de Sandy, a qui va arribar a conèixer abans del traspàs, el 1975, i a qui va consagrar la tesi doctoral.

Entre aquest material hi ha dues versions manuscrites de Les hommes d’airain, tres llibres amb l’esbós de la novel·la, publicada el 1922, i un primeríssim esborrany, quan encara es titulava Les contrebandiers, així com correspondència personal de l’autora amb personatges de la talla de Kipling, Gradoux i Colette, els diaris del marit –l’advocat Pierre Xardel–, les agendes íntimes de Sandy i, atenció, la còpia de l’adaptació teatral de Les hommes d’airain, obra de Jean Camp i estrenada el 1939 a l’Odéon de París, que el mateix Chevalier va exhumar a la Biblioteca Nacional de França. Aquesta versió ressuscitarà precisament en el muntatge que en prepara l’Escena Nacional, una lectura dramatitzada que s’estrenarà el febrer del 2019 i que forma part del programa d’activitats amb què l’Arxiu evocarà el curs que ve l’escriptora que va posar Andorra al mapa literari francès.

D’altra banda, els últims mesos han ingressat a l’Arxiu quatre fons més: el primer de tots, perquè es tracta d’un cas únic, és el de Casa Cintet, que recull la documentació fonamentalment comercial generada entre el 1861 i el 1958 pel que s’ha anomenat el Pyrénées de l’època –casa Cintet va exercir durant aquest període i des de la plaça Benlloch de la capital un paper central en la vida comercial del país. També hi han ingressat els fons de casa Sella de Llorts –cinc documents i una llibreta datats entre el 1534 i el 1749–, els de casa Sinfreu de Canillo –tres documents, dos dels quals pergamins, d’entre el 1601 i el 1710– i 34 documents d’entre el 1704 i el 1969 dipositats per la família Sansa, centrats sobretot en la figura de l’eclesiàstic Ot Sansa Lòpez.

Finalment, l’Arxiu publicarà a la tardor Les ràdios andorranes: una qüestió de sobirania, la nova monografia de la historiadora Xus Lluelles sobre Radio Andorra i Sud Radio, que es completa amb el documental El tancament de les ràdios, una sèrie d’entrevistes a personatges que van viure el tram final d’aquest període a càrrec del periodista Albert Roig.