L’Arxiu s’allunya del Rosaleda

L’opció d’Encamp perd butlletes pels problemes d’espai que planteja un emplaçament on no estava previst.

Era l’opció preferida per la ministra, Sílvia Riva, decidida a centralitzar tots els serveis de Cultura a la flamant seu d’Encamp. De fet, al juliol semblava que la decisió estava quasi presa, però les objeccions que han plantejat els tècnics li han anat restant butlletes fins al punt que ara mateix no està gens clar que l’Arxiu Nacional s’acabi traslladant al Rosaleda. La decisió final es prendrà les pròximes setmanes, i fonts coneixedores del cas consideren cada vegada més remota l’opció encampadana. Els motius són bàsicament d’espai, per la senzilla raó que quan es va concebre la distribució interna de l’edifici mai no es va preveure que s’hi hagués de fer forat a l’Arxiu. I quan aquesta opció es va posar sobre la taula, es va haver d’armar un tetris que no convenç ni els més fidels partidaris.

El problema és que la falta d’espais lliures obligaria a separar i repartir els serveis de l’Arxiu (restauració, inventari, reprografia i digitalització) per plantes diferents del Rosaleda, trencant-ne així la “coherència” i la “lògica de treball”. A més, alguns d’aquests espais s’haurien de compartir amb altres departaments, comprometent així la seguretat de la manipulació i conservació dels documents. Finalment, entaforar l’Arxiu al Rosaleda tindria un efecte dominó que obligaria a retallar l’espai que ara ocupa la Biblioteca Nacional i es cruspiria la sala d’exposicions que hi ha al rebedor de l’edifici. Tot i la superfície més que generosa de la nova seu de Cultura, els magatzems del segon soterrani són delicats (en el record dels tècnics hi ha els aiguats del 1937, i ningú no se la vol jugar dipositant documents preciosos en zona potencialment problemàtica) i encara s’ha de fer lloc a les col·leccions de Radio Andorra i, previsiblement, als béns mobles que s’acabin extraient de Sud Radio.

Una de les solucions que s’ha plantejat és ubicar els serveis de l’Arxiu a l’annex de l’edifici per garantir un circuit “segur i eficient” entre els dipòsits, el taller de restauració, la sala d’inventari i el taller de reprografia. Però caldria unir aquest espai als altres serveis de l’Arxiu que es prestarien al mateix Rosaleda, bàsicament, la sala de consulta, a través d’un accés directe que no forma part del projecte original.

Aquest és el panorama que se li presenta a la ministra, convençuda segons les fonts consultades que cal resoldre d’una vegada la qüestió de l’Arxiu, i de fet, Demòcrates així ho portava al programa electoral, però que veu com la que semblava una solució òptima s’està convertint en un niu de problemes. En el millor dels casos, si l’opció del Rosaleda fos finalment l’elegida, l’Arxiu encara continuaria un any i mig o dos més a Prada Casadet. Una alternativa que cada vegada guanya números és construir un edifici de nova planta en un terreny cedit potser per un Comú. En aquest cas, la perspectiva també és que l’Arxiu es quedi a mitjà termini a l’emplaçament actual. La solució, en tres setmanes. Potser abans i tot.

El ministeri impulsarà un circuit de música en directe

Així com el nou Arxiu sembla una de les prioritats del ministeri, no està gens clar el que passarà amb el Museu Nacional, tot i que en continua a bon ritme l’elaboració del “relat” que l’ha de sustentar, ni molt menys amb el Museu de l’Automòbil, que ja va experimentar el gener passat, just abans de la pandèmia, una retallada substancial –la majoria proposava destinar a pisos socials quatre dels onze milions llargs en què s’havia pressupostat– i que probablement estigui ara mateix molt avall en la llista de prioritats de l’Executiu. Des de fa mesos no se’n sent a parlar ni de l’un ni de l’altre, sostenen fonts del ministeri, i així ho reflecteix el projecte de pressupost, que només s’entreté, com dèiem, en el “relat nacional sobre la història, la cultura i el paisatge del país” per “organitzar la selecció de les col·leccions patrimonials”. En canvi, el mateix pressupost conté notables sorpreses, especialment pel que fa a la Unesco: al ja conegut projecte de candidatura a patrimoni de la humanitat de les festes de l’os, es vol afegir la de la pedra seca i la de la transhumància, sense oblidar la dels testimonis materials de la construcció del Coprincipat, que està previst presentar el primer trimestre del 2021. El ministeri celebrarà l’any que ve el 30è aniversari de l’Auditori amb una programació especial en què els grups nacionals (una dotzena, sobre un total de divuit concerts previstos) tindran un protagonisme destacadíssim. Sense deixar l’àmbit musical, el ministeri impulsarà, atenció, un circuit de música en viu, juntament amb l’ASMA i els locals que encara en programen de forma regular. Pel que fa a les arts plàstiques, no hi haurà Biennal de Venècia, recordin, però es pretén assistir a les fires SWAP i ARTE, totes dues a Madrid. Finalment, sembla que per fi s’estrenarà un nou mapping, el de Sant Esteve, i presentacions virtuals de Casa de la Vall i de la Casa d’Areny-Plandolit.