L’Auditori mira cap a casa

Els grups locals són per primer cop majoria a la Temporada; Miki Núñez i Trois Cafés Gourmands, estrelles foranes.

La consigna del ministeri de Cultura és clara: concentrar els recursos en els artistes del país, donar-los visibilitat i ajudar-los a superar les conseqüències d’un any catastròfic en què els bolos, i per tant els ingressos, s’han reduït a la mínima expressió. Com? Convertint-los en protagonistes dels esdeveniments que es programen des del departament. Ho vam veure quinze dies enrere en la presentació de la Temporada de l’ONCA, més andorrana que mai, i ho comprovem avui de nou amb la de l’Auditori, que celebrarà el 30è aniversari de l’equipament amb un cartell on les bandes del país en són per primera vegada el tall i no la guarnició. És un canvi de perspectiva que té certa coherència –altres institucions, començant pels comuns, programen artistes de característiques similars als que acostumaven a desfilar per l’Auditori– però que també limita una mica més l’oferta, més aviat escassa, de música diguem-ne moderna, a casa nostra: difícilment haurien tingut encaix en un altre escenari que no fos l’Auditori artistes com Pablo Milanés, Dulce Pontes o Ute Lemper, per no remuntar-nos més enllà de l’última Temporada. Un, potser sí; tots tres el mateix curs, segur que no. El que guanyem per allà ho perdem segurament per aquí. Però no es pot tenir tot.

Això no vol dir que s’hagi proscrit els gran noms forans. Aquest any n’hi haurà dues pastilletes: el català Miki Núñez, revelació del pop espanyol beneït per Los 40 i amb què la Temporada intenta enganxar el públic jove, i Trois Cafés Gourmands, que posen per fi una pica francesa a l’Auditori, com és habitual gentilesa de l’ambaixada. Pel que fa a les propostes nacionals, reconsagrats com Hysteriofunk i Jordi Barceló comparteixen cartell amb una banda no precisament jove, però sí emergent, The Scarlett Brotherhood i amb els primers discos de Martha Roquett, Guillem Tudó i Sara Núñez.