Diari digital d'Andorra Bondia
El novel·lista espanyol va participar al recent congrés de novel·la d’espionatge.
El novel·lista espanyol va participar al recent congrés de novel·la d’espionatge.

L’autor de ‘L’andorrà’ hi torna


Escrit per: 
A. L. / Foto: Facundo Santana

El terrorisme etarra, Pablo Escobar, el càrtel de Cali i la màfia marsellesa, a la pròxima novel·la de Joaquín Abad, de nou amb epicentre a Andorra.

Dies enrere en parlàvem pel tunejat del capítol de L’andorrà en què atribuïa l’assassinat de dues parelles de jueus belgues a l’Estany Negre i durant la II Guerra Mundial ni més ni menys que a Quimet Baldrich, precisament l’home que va denunciar aquest crim nefand. A partir de la 13a edició de la novel·la, queda clar que Baldrich simplement havia conegut els dos assassins, i li engipona part de la culpa a un tal Toni Martí, que malgrat el nom és un personatge de ficció: pensin que som al 1943. 

Doncs bé, Joaquín Abad està a punt, a punt, de donar a llum la seva quarta criatura andorrana: a L’andorrà, I la llum va arribar a Andorra i El virus andorrano se’ls afegirà per Sant Jordi un nou germanet. Es dirà La red secreta: ETA, Pablo Escobar y Andorra –títol provisional, però no diguin que no n’hi ha per sucar-hi pa– i com hauran intuït Abad hi torna a fer de les seves: a partir de la presència documentada en terra andosina de comandos etarres, que als primers 80 van arribar a perpetrar un grapat de sonats atracaments –a la sucursal de Banca Reig a l’avinguda Meritxell de la capital, a l’oficina de Banca Mora a Escaldes, i a la de Crèdit Andorrà a Canillo– i ja als 90, a engegar una campanya d’extorsió que pretenia cobrar l’anomenat impost revolucionari a mitja dotzena de personalitats del país, el novel·lista espanyol especula que els terroristes etarres van descobrir Andorra com un efecte col·lateral dels seus tractes –també documentats– amb el narcotràfic colombià.

La trama arrenca a les presons espanyoles de Carabanchel, Alcalá-Meco i El Puerto de Santa María, on diu Abad que van estar empresonats entre el 1984 i el 1986 dos dels caps del càrtel de Cali, Jorge Luis Ochoa Vásquez y Gilberto Rodríguez Orejuela. L’estada entre reixes els va servir per fer amiguets entre els etarres que també hi complien condemna, i d’aquí es veu que en va sortir una fructífera joint venture del crim: els etarres es van prestar per anar a Colòmbia a ensenyar-los als sicaris de Pablo Escobar, que té un paper destacat en la novel·la, l’art del cotxe bomba. Els terroristes es cobraven els serveis amb cocaïna a través de Sito Miñanco, ja hi som quasi tots, que ho convertia en diners i que és qui tindrà l’ocurrència de fer els pagaments en efectiu a través, diu Abad, d’un advocat andorrà. 

Instal·lats entre nosaltres amb aquests nobles i elevats propòsits, els etarres tenen una idea encara millor: arrodonir el negoci amb una campanya d’extorsió a les grans famílies locals. Perquè no hi falti res, Abad hi fa sortir la màfia marsellesa, contractats per fotre fora d’una vegada els incòmodes hostes bascos.

Abad assegura que tot i que es tracta com en el cas de L’andorrà d’una novel·la de ficció, s’ha documentat anant directament a les fonts, que en el cas que ens ocupa, diu, són el fill del narco Rodríguez Orejuela i, per part andorrana, “els mateixos protagonistes que la van viure, o millor dit, patir”. Caldrà veure què n’opina el periodista Robert Pastor, probablement la persona que millor coneix les peripècies andorranes dels etarres. Però el que no se li pot negar a Abad és l’ull clínic per detectar els temes que més ulls de poll poden trepitjar. I una vegada detectats, a posar el ventilador en marxa. Per Sant Jordi, recordin.

Andorra
L'andorrà
El Andorrano
Joaquín Abad
màfia
ETA
Escobar
Cali
Medellín

Compartir via

Comentaris: 3

Comentaris

El virus andorrano? O sigui, aquest tio tira merda contra Andorra i a sobre se li dona espai per fer-ho?
Em sorprenen els "demócratas" que volen que s'eliminin al missatger. A lo llarg de la història la literatura ha donat moltes versions de tot tipus. La llibertat d'expressió, inclòs el que no ens gust, és la regla de la democràcia. Sacar a la llum alguna cosa ajuda a la transparència només hi ha la societat sea millor. També ens podem quedar en la mediocritat i l'oscurantisme.
Sempre el mateix ignorant, envejós

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte