‘Le Blizzard’ competirà a Sitges

L’encampadà Álvaro Rodríguez Areny repeteix al festival amb un curtmetratge de passadors que combina el cine bèl·lic, d'aventures i el fantàstic.

“El motiu d’aquesta carta és informar-vos que estaríem molt contents si acceptéssiu la invitació perquè el títol següent participi a la nostra pròxima edició: Le Blizzard. Secció Oficial Fantàstic a competició. El curt guanyador d’aquesta secció entrarà automàticament a ser considerada pel comitè de selecció dels Oscar de Hollywood”.

Doncs sí: aquesta és la nota que l’encampadà Álvaro Rodríguez Areny (1991) va rebre l’1 d’agost. Es va quedar de pedra, diu, perquè tot i que les esperances les tenia, la selecció per a un festival sempre té un punt d’aleatori, per no dir de capritxós. Més encara d’aquesta categoria –Sitges és el número 1 mundial entre els especialitzats en fantàstic–, i no diguem si tenim en compte els precedents: fa exactament dos anys, el mateix Areny ja es va convertir amb Wolves en el primer director andorrà que concorria a la secció oficial de Sitges.

Allò ja va ser una gesta heroica per a un primer curt que era a més un treball de fi de carrera i que es va rodar com qui diu amb una sabata i una espardenya. Somiar a repetir era quasi una temeritat. Però Areny ho va fer i resulta que ha sortit cara: Le Blizzard competirà a la secció Oficial Fantàstic, consagrada al curt de gènere. I perquè ens fem una idea de la dificultat de figurar entre els elegits, una xifra: l’organització ha rebut prop d’un miler de candidatures, de les quals tan sols una trentena van passar el tall.

Entre elles, Le Blizzard, amb una nova gesta al sarró perquè serà la primera producció oficialment andorrana –Wolves consta a aquests efectes com a espanyola– que competeix a Sitges. Les dues projeccions previstes tindran lloc en una data per concretar entre el 5 i el 14 d’octubre, al Melià –la pista central del festival, amb capacitat per a 1.600 espectadors– i al Retiro, la venerable sala on va néixer l’invent, ara fa mig segle.

Le Blizzard és, en fi, un curt de gènere però eclèctic, que combina el cine d’aventures amb rerefons bèl·lic i un gir final fantàstic a l’estil Lost –o El sexto sentido– que justifica la presència a Sitges. Areny torna a la II Guerra Mundial, com a Wolves, però aquí s’inspira en l’epopeia dels passadors per explicar en dotze minutets, exactament, la història de Marie, una dona que es desperta a la muntanya, enmig d’una tempesta, ferida i amb un amenaçador bosc al davant que la separa de la seva filla Margot.

L’actriu catalana Aida Folch hi encarna Marie i és l’estrella absoluta de la funció, en un paper, el de fugitiva dels nazis, que d’altra banda ja havia tastat a El pintor y la modelo. A Margot li dona vida Irene Quero, i el repartiment el completen Isak Férriz, el guia de l’expedició i que –com Quero– ja va participar al primer curt del director; Alex Moreu i Rachel Lascar, en la pell de dos fugitius francesos, i Yuri D. Brown i Boris Cartes, els dos aviadors britànics que completen l’expedició. Tampoc hi falta el reglamentari destacament de la Wehrmacht, interpretat per soldats de l’Associació catalana de col·leccionistes d’uniformes històrics.

Aquest setembre, a Illa Carlemany

Areny va mobilitzar un equip d’un seixantena de persones, i en l’apartat tècnic ha comptat entre d’altres amb el dissenyador Poli Cantero, guanyador de dos premis Goya per Acción mutante i La madre muerta i que és el pare del molt inquietant aviador momificat, glups, que Marie es topa inopinadament per la muntanya; Miguel Espinosa i Carlos Lozano, a la banda sonora, i –atenció– l’il·lustrador nord-americà Christopher Shy, a qui molt probablement han vist sense saber-ho perquè és l’autor dels cartells de Viernes 13 i de Pathfinder, i a qui Areny va saber convèncer perquè firmés també el de Le Blizzard.

El rodatge va tenir lloc entre el 20 i el 25 de desembre del 2017 íntegrament en localitzacions exteriors –al coll de la Botella, on el director ha ubicat el terrorífic bosc on es perd la partida de fugitius, i als Cortals d’Encamp, on es va replicar la duana del Pas de la Casa, esvàstica inclosa, a partir de la cèlebre fotografia de Francesc Pantebre– i el pressupost oficial ha pujat als 30.000 euros, tres vegades més –diu– si comptem les col·laboracions desinteressades i les aportacions en espècie.

Com hem vist, el guanyador d’Oficial Fantàstic passarà automàticament a la preselecció dels Oscar, detall aquest que dona una altra idea de la lliga en què juga Le Blizzard. Però això són paraules majors. Molt majors. Per al director, haver repetit a Sitges “ja és una victòria, i tot el que vingui a partir d’aquí serà un més a més”. Ja veurem si s’acosta a la longeva i triomfal trajectòria de Wolves, que va concórrer a 108 festivals i va recollir una desena de premis internacionals. Però el més difícil ja ho té al sarró.

Sobre les possibilitats de tocar metall, Areny és ambiciós però a la vegada prudent: amb Le Blizzard ha rodat exactament la pel·lícula que tenia al cap, amb un equip tant artístic com tècnic de primer nivell i uns mitjans a l’alçada. Com li agrada dir, “ens ha sortit un llargmetratge de dotze minuts”. El que passa és que a Sitges concorre el millor de cada casa. Només un exemple: el guanyador de l’edició del 2008 va ser el canadenc Denis Villeneuve, amb Next Floor. Quasi res.

El desenllaç d’aquesta història, d’aquí a un mes. Abans, en una data encara per confirmar però que molt probablement serà l’última setmana de setembre, estrena andorrana als cines Illa. Estiguin atents, perquè en tornarem a parlar. I que la força t’acompanyi, Álvaro!