‘Le Blizzard’: compte enrere

Rodatge confirmat: entre el 15 i el 20 de desembre a Beixalís, al coll d’Ordino i als Cortals d’Encamp.

Feia dies que no sentíem les paraules màgiques: “Silenci! Rodem!”. Com a mínim, des que Cesc Gay es va endur l’equip de Fèlix. Això va passar al maig. Però per l’últim rodatge nacional ens hem de remuntar un any enrere, al desembre passat, quan Agustí Franch va rodar el teaser de Fred. Des de llavors, res. Però això s’ha acabat perquè ja ha començat el compte enrere per a Le Blizzard: Alvaro Rodríguez Areny avançava ahir les dates de rodatge del seu segon curtmetratge. Serà entre el 15 i el 20 de desembre i a localitzacions de Beixalís, el coll d’Ordino i els Cortals d’Encamp. Cinc jornades maratonianes per a una cinta que es preveu que tingui entre 15 i 20 minuts de durada. La postproducció, entre el gener i el maig del 2018; i l’estrena, al juny.

Calendari de banda, l’altra gran notícia és la confirmació de l’elenc, amb Aida Folch, Isak Férriz i Maria Lanau al capdavant. Per no parlar del finançament: la campanya de micromecenatge oberta ara fa un mes a Verkami havia de reunir 3.000 euros abans del 26 de novembre i ja en porta 3.500. Aquest pessic s’afegirà als 10.600 que aporta el ministeri de Cultura. El Comú d’Encamp també s’hi ha embarcat, i l’última incorporació és Gasopas. L’equip de rodatge s’enfilarà en aquesta ocasió fins a la quarantena de persones –Wolves, perquè se’n facin una idea, es va aixecar amb la tercera part de personal–, així que, amb tots els serrells tancats, ara només es tracta d’esperar que arribi el 15 de desembre per treure la pols de la claqueta.

Le Blizzard, en fi, parlarà francès, està ambientat en la II Guerra Mundial i s’inspira en l’epopeia dels passadors per explicar el periple de Marie –Folch, protagonista absoluta de la funció–, que es desperta a la muntanya, en ple torb, ferida i amb un bosc amenaçador al davant: el bosc que la separa de la seva filla Margot –Irene Quero, la nena de Wolves. Hi ha també alemanys dolents i un passador bo, però sobretot un Fantasma –amb majúscula– que convoca el passat dels protagonistes i que converteix Le Blizzard en un híbrid entre el cine d’aventures, el bèl·lic i el de terror, amb un guió –que firma Areny mateix– que pren de la ciència ficció l’estructura i el bucle temporal.

L’equip tècnic el completen Olmo Sobrino (fotografia), Poli Cantero (efectes especials), Chary Romero (direcció d’art) i Carol Garrido (storyboard). El més difícil, s’ho poden imaginar, estar a l’alçada de Wolves, amb el seu centenar de festivals, la seva desena de premis i sobretot, sobretot, el pas per Sitges. Tot això, no cal que ho recordem, amb un primer curt rodat amb més voluntarisme que mitjans i acabat de sortir de l’escola.