‘Le Blizzard’, premi del jurat a Salto

El curt d’Álvaro Rodríguez Areny recull a Uruguai un nou guardó, el segon després del de Manises.

Diu que estava arrepapat tan tranquil al sofà de casa, veient –és clar– una pel·lícula i que entre badall i badall va teclejar mig d’esma la pàgina del Nox Film Fest de Salto (Uruguai): “De veritat, ni em recordava que l’entrega de premis era avui. Ha sigut una pura casualitat.

Així que et pots imaginar la sorpresa que m’he endut quan he vist que havíem guanyat un premi. I no un de qualsevol: el del jurat!” Així d’eufòric estava ahir Álvaro Rodríguez Areny. I amb motiu, perquè Le Blizzard comença a confirmar els bons auguris que va generar en l’estrena, el setembre passat a Illa Carlemany, i la consegüent selecció a Sitges. De fet, caldria dir no que comença, sinó que continua confirmant-los, perquè el premi del jurat a Salto s’afegeix a la menció a la millor direcció que ja va recollir a finals de novembre al Maniàtic, el festival de cine fantàstic de Manises (València).

És veritat, admetia ahir amb els peus a terra, que el Nox n’és un de “més aviat petitet”, però és que tot i així, “un premi del jurat, amb el que això significa de reconeixement per part dels professionals del gremi, no me l’esperava de cap manera”. I la felicitat era no ja doble, sinó triple, “perquè el meu pare era d’Uruguai, i per mi aquest país té lògicament un significat especial. De fet, també vam participar al Montevideo Fantástico”.

El millor de tot és que serà difícil que el de Salto sigui l’últim premi que Areny es dugui al sarró gràcies a Le Blizzard, que en tan sols tres mesos ja s’ha colat a una vintena de festivals –inclòs Sitges, tornem-ho a dir– i confia poder concretar-ne ben aviat el 21è en una altra cita de referència del fantàstic europeu. Tan de referència que, com el festival català, és un dels qualificadors per als Mélies de Plata, els Oscar del fantàstic... Paciència, demana.

El cert, però, és que Le Blizzard, ambientat en la II Guerra Mundial i que explica el drama d’una refugiada (Aida Folch) que perd la seva filleta en ple torb, i que compta amb Isak Férriz al repartiment –hi fa de passador dolent–, ho tindrà gloriosament difícil per repetir la marxa triomfal de Wolves, l’òpera prima del director encampadà, que va desfilar per un centenar llarg de festivals i que va recollir, atenció, una desena de premis, inclosos el Millor curt estranger a l’Atlanta Horror Festival, el Jurat Jove del War on Screen de les Ardenes i, és clar, el premi del públic d’Ull-Nu.