‘Le Blizzard’ torna a Sitges

El curt es projecta en una secció paral·lela del festival i recull el Monstro de Jacareí el 12è premi.

Le Blizzard continua deparant noves i estupendes notícies. L’última, que el festival de Sitges, on es va estrenar oficialment ara fa un any, el tornarà a projectar aquesta edició. No serà, òbviament, a la secció oficial, sinó a Curts a la fresca, secció paral·lela que el 12 d’octubre projectarà a la plaça de Catalunya d’aquesta localitat catalana set curts, ni un més, que han estat expressament convidats per l’organització: “Un honor i una satisfacció enorme, perquè ens han posat al costat de pel·lícules enormes com Bailaora, de Rubin Stein, nominada als últims premis Goya, i Flotando, un curt sensacional de Franki de Leonardis”, diu Álvaro Rodríguez Areny. El director encampadà, ja ho veuen, ha convertit en feliç rutina el que no deixa de ser una fita extraordinària: Sitges és el festival de gènere més important de l’univers, i amb aquesta ja serà la tercera ocasió que hi desfila. I amb tan sols dos curts al sarró. No està malament. De fet, està tan bé que, senzillament, no hi ha precedents amb cineastes del país, i costarà sens dubte repetir-ho.

Le Blizzard, en fi, ha passat fins ara per 85 festivals i Areny calcula que fregarà el centenar quan al desembre acabi el periple festivaler. En poc més d’un any ha recollit dotze premis. L’últim, la Menció del Monstro, el festival de cine fantàstic de la ciutat brasilera de Jacareí, que no deixa de ser el premi de consolació, adverteix el director, però que té cert mèrit si tenim en compte que Le Blizzard era l’única pel·lícula estrangera a concurs. La pròxima cita serà el 25 d’octubre al Nocturna de Madrid, un altre dels temples del fantàstic espanyol.

El Nocturna li servirà per treure’s l’espina de l’Scream Fest de Los Angeles, que tindrà lloc entre el 8 i el 17 d’octubre i fins on finalment no es desplaçarà per problemes d’agenda. Val que la madrilenya plaça del Callao no és precisament Hollywood, però Areny no és llepafils: “L’any passat no hi vam arribar pels pèls i és un bon colofó. Potser no té el renom de Sitges, però el premi d’honor serà aquesta edició per a Alex Proyas, el director de Dark City, El Ciervo i Yo, robot. Així que no m’ho perdré”.

I quan acabi tot això serà el moment de centrar-se en el tercer curt, que encara no té títol (ni provisional) però que serà una història de terror pur i dur, ambientat en un únic espai, i a més, interior: “No dependrem de la pluja ni de la neu, com a Le Blizzard, ni ens caldrà l’equip mastodòntic de seixanta persones. Tindrem més control sobre el producte final, i previsiblement no requerirà d’un pressupost tan elevat”. El guió, a quatre mans amb el novel·lista David Gálvez, ja està a mitges, diu, i l’objectiu és aixecar-lo el 2020. De l’argument, l’únic que se li escapa és que hi haurà fantasma i que el protagonitzen tres personatges: home, dona i nen. Ja poden començar a especular. Si es van perdre Le Blizzard i s’han quedat amb ganes de veure-la, a partir del gener s’emetrà a Dust, el canal de ciència-ficció de la productora californiana Gunpowder & Sky. Aviat concretarem exactament quan.