‘Le val d’Andorre’, per fi

Ho havia descartat aquí mateix al setembre Jonaina Salvador, la directora artística i ànima de la Temporada d’òpera, i ens hi havíem resignat: aquest any tampoc seria el de Le val d’Andorre. Els sempiterns problemes de pressupost obligaven a retallar de tres a dos els muntatges grans del curs, i l’obra mestra d’Halévy és tan complexa (prop d’una desena de solistes) i tan excèntrica (fa anys que no es representa i els intèrprets no la tenen al repertori) que pujar-la a l’escenari del Claror semblava empresa impossible.

 

Doncs resulta que ja no ho és: la pròxima Temporada d’òpera arrencarà el cap de setmana del 12 i 13 de febrer amb una funció doble de Le val d’Andorre, estrena absoluta entre nosaltres. Tan sols n’existeixen dos precedents, i tots dos parcials: els Petits Cantors i l’ONCA en van interpretar les deu escenes del tercer acte al concert de Nadal del 2001, i el 2017 el baix baríton espanyol Andrés Jiménez en va cantar el gener del 2017 a Sant Esteve la versió en castellà de la cançó del cabrer, que probablement n’és la peça més coneguda. Res més.

 

Això ben aviat deixarà de ser així perquè Andorra Lírica en prepara la versió íntegra i en francès. És a dir, els tres actes originals i les dues hores llargues de funció, amb arranjaments per a piano (Josep Buforn), violí (Francesc Planella) i violoncel (per determinar) a càrrec de David Sanz, i un repartiment que de moment tan sols té tres noms confirmats: el baix Guillem Forné, en el paper de Jacques Sincère, el vell cabrer; el tenor cubà Andrés Sánchez Joglar, el Leonardo de Cecilia Valdés, aquí en la pell de Saturnin, i la mateixa Salvador, és clar, com a Georgette, una de les tres dones que en aquest drama de regust eminentment romàntic lluiten per l’amor d’Stephan, el galán de la funció que deserta per no haver-se d’enrolar a l’exèrcit francès i a qui Rose de Mai, l’heroïna d’aquesta història, intenta salvar pagant-ne la llibertat... amb diners manllevats de Thérésa, la senyora per a qui treballa i que, casualment, també està enamorada de Stephan. No es constitueix cap espòiler avançar que quan sembla que Rose de Mai acabarà al patíbul, i en un gir de l’argument digne d’un serial de TV3, es revela el gran secret: Rose és filla de Théresa, que en descobrir-ho retira la demanda.

 

Halévy (París, 1799-Niça, 1862) va escriure Le val d’Andorre a partir d’un llibret de Jules-Henri Vernoy de Saint-Georges. L’acció transcorre en una molt exòtica Andorra en algun moment del regnat del rei Lluïs XV. L’estrena va tenir lloc l’11 de novembre del 1848, i tot i l’èxit més que notable (l’any següent es va estrenar a Leipzig, el 1850, a Londres, i el 1852 se’n va estrenar una versió en castellà) de seguida va caure del repertori fins a convertir-se en gairebé una relíquia.

 

La funció al Claror anirà precedida d’un concert de presentació, el 9 de desembre a Les Fontetes on Salvador i Forné en cantaran alguns fragments i s’explicarà el context històric, musical i estètic de Le val d’Andorre, en la línia del que el 1996 va fer Marc Vila Riba amb l’edició de la partitura i la traducció al català d’una òpera, diu Salvador, “tan difícil per a l’intèrpret com agradable per a l’oient”. La dificultat més gran, però, no és estrictament artística: “No en tenim cap enregistrament i per tant hem de començar de zero per donar vida a una partitura que ara mateix està morta. No és sensacional?