L’ENA s’adapta a la Covid

L’Escena Nacional va aprofitar el confinament per analitzar el model que havia funcionat els últims anys, basat en coproduccions amb companyies de baix per obrir portes i donar visibilitat als artistes del país. Pensin només en Prostitución, Com menja un caníbal i Alba (El jardí de les delícies), per no anar massa enrere. Les noves circumstàncies obligaven a ser realistes i a la vegada imaginatius, i la conclusió va ser –diu Mònica Vega, que conforma la terna de directors, amb Alfons Casal i Joan Hernández–  concentrar els esforços en dos espectacles “multidisciplinaris” i de “petit format”: Cuques, destinat al públic familiar i auspiciat per l’actriu Elena Santiago, i Credere, una iniciativa del ballarí Xavier Pérez. Dues obres de creació en què s’implicaran l’equip artístic i la direcció de l’ENA i en què ja s’ha començat a treballar amb l’objectiu que els assajos comencin a la tardor i es puguin estrenar abans de fi d’any.
En l’elecció de Cuques i de Credere, diu l’ENA, es van tenir especialment en compte criteris com ara que es poguessin interpretar en escenaris no convencionals i davant d’un públic reduït, per avançar-se a la limitació d’aforament imposada per les mesures de seguretat per frenar la Covid. A banda de la pluridisciplinaritat, com ja s’ha dit. No s’ha renunciat a les coproduccions, insisteix Vega, però ha arribat el moment de recollir la llavor sembrada els últims anys: “Ara ja ens coneixen, saben que l’ENA és capaç d’aixecar una producció homologable, i són ells els que ens han de venir a buscar. I vindran”.
És una forma molt optimista de veure-ho que s’adapta a la crua realitat del postconfinament i a la incertesa pel futur immediat. De moment, la resposta són Cuques, Credere i una nova línia estratègica que es recolza en quatre potes: la creació de la Jove Companyia, concebuda com el planter d’artistes i tècnics cridada a ser la columna vertebral de la futura companyia de l’ENA; l’amortització dels espais escènics existents, la creació de produccions pròpies i exportables i la col·laboració amb companyies, productores i entitats, tant del país com de fora. El cert, com admet l’ENA, és que s’han hagut d’aturar la majoria dels projectes previstos per a aquest any i que, seguint les consignes emanades des del ministeri, la feina se centrarà el 2021 en el producte i el talent local. I això ja veurem com es concretarà perquè a diferència dels últims anys, que a aquestes altures ja teníem el calendari de la temporada si no tancat, com a mínim embastat, aquest només sabem el que passarà fins al 31 de desembre. I no del tot, com veuran –o ja han vist– al requadre del costat.

La Temporada conjunta, “en l’aire”

El cert és que la Covid i el confinament han acabat afectant més la temporada que ve que no la del 2019-20: al març ja s’havien estrenat totes les produccions previstes –Clementina, Èxit, Com menja un caníbal i Prostitución– i de fet tan sols faltava per concretar el bolo andorrà d’aquesta última, paraules majors perquè estem parlant d’un muntatge dirigit per Andrés Lima i protagonitzat per Carmen Machi, Nathalie Poza i Carolina Yuste. Prostitución es va estrenar com estava previst al gener al Teatro Español de Madrid i havia de recalar al novembre al Claror i dintre del cartell de la Temporada conjunta. El cas és que l’ENA no tenia ahir confirmació que la Temporada hagi de tirar endavant i que per tant el bolo lauredià de Prostitución està de moment “en l’aire”, segons Vega. En canvi, la que sí que està confirmada és La dona del 600, amb Mercedes Sampietro, Àngels Gonyalons i Jordi Banacolocha, inicialment programada per al 23 d’abril i que es va haver de suspendre pel confinament: la nova data reservada és el 15 d’octubre. Sembla que no tindrà, en canvi, una segona oportunitat Una historia real, amb Julio Manrique, prevista per al 21 de maig, de nou al Claror i que també es va haver de suspendre.