Diari digital d'Andorra Bondia
Camp, estupefacte per la queixa de Sandy sobre l’oblit de citar-la a l’adaptació teatral, i a Engolasters, el 1941, amb Xardel.
Camp, estupefacte per la queixa de Sandy sobre l’oblit de citar-la a l’adaptació teatral, i a Engolasters, el 1941, amb Xardel.
Camp, estupefacte per la queixa de Sandy sobre l’oblit de citar-la a l’adaptació teatral, i a Engolasters, el 1941, amb Xardel.
Camp, estupefacte per la queixa de Sandy sobre l’oblit de citar-la a l’adaptació teatral, i a Engolasters, el 1941, amb Xardel.

L'enigma 'Andorra': es va estrenar, o no?


Escrit per: 
A. Luengo / Fotos: Fons Sandy (Arxiu Nacional)

El professor Jean Claude Chevalier posa data a les emissions radiofòniques i exhuma un document que diu que l’Odéon la va programar el 1932.

No està tot dit, ni molt menys, sobre la versió teatral de l’Andorra de Sandy que l’ENA va estrenar oficiosament el 27 de març. Deia aleshores el director del muntatge, Juanma Casero, que l’amoïnava especialment que fos –o no– la primera vegada que el text es representava en un escenari, que van indagar a l’Odéon, on Jean-Claude Chevalier –biògraf i marmessor literari de l’autora de Les hommes d’airain– sempre ha sostingut que es va estrenar als primers anys 30. La resposta del teatre parisenc va ser que als arxius hi constava que es va “reproduir” un muntatge basat en l’adaptació escènica de la novel·la, firmada per Jean Camp, que fins i tot se’n va tancar el repartiment, però que no s’ha conservat cap document que demostri fefaentment que es va arribar a representar.

La cosa havia quedat aquí, i tant a Casero i a l’ENA ja els anava bé. Estupendament, de fet, perquè podien vendre la versió semiescenificada de l’altre dia com l’estrena absoluta de l’obra. Però... Chevalier, que ha aparcat momentàniament la biografia de Sandy que ens deu per centrar-se en la figura del seu marit, el proteic (i semidesconegut) Pierre Xardel, prototip del maréchalisme, remena aquests dies la documentació sobre la parella i ha exhumat un parell d’interessants documents: d’una banda, el programa de les obres que havien de ser representades la temporada 1932-1933 a l’Odéon. De fet, no és pròpiament el programa, sinó la llista d’on havien de sortir els deu títols d’aquell curs: hi ha Le grillon de Foyer, de Dickens; Héliogabale, d’Émile Sicard; Le favori, de Martin Piéchaud; Monsieur Alphonse, d'Alexandre Dumas fill; La fleur mereveilleuse, de Miguel Zamacois... i Andorra. Com indica el mateix Chevalier, “figurar al programa de l’Odéon no significa que necessàriament hi fos estrenada, sinó que formava part del corpus d’obres escenificables. Per confirmar-ho, caldria repassar les revistes de l’època. Fins que no ho fem, no podrem confirmar-ho, però tampoc descartar-ho”.

Un altre document conservat per Chevalier i fins ara inèdit revela que la versió escènica d’Andorra va estar a punt destrenar-se al festival de teatre a l’aire lliure de Pàmies, que tenia lloc a l’agost. Camp i l’actor Romuald Joubé –que participaria a la pel·lícula de Couzinet, el 1941– van defensar el projecte, fins i tot tenien l’alcalde a la butxaca, diu, però el preu “prohibitiu” del muntatge –24.000 francs del 1933– i l’oposició de la comissió de festes de Pàmies, que preferia programar toros que teatre, van frustrar l’aventura ariéjoise. Per acabar de desanimar-lo, Camp i Sandy va tenir una desagradable topada: l’escriptora es queixava que a la versió escènica d’Andorra que el dramaturg havia escrit el 1926 s’hi havien oblidat de posar-hi el reglamentari “d’après la roman d’Isabell Sandy”, i l’home en va quedar tan tip, de tot plegat, que va repudiar l’obra.

Chevalier, incansable, li ha seguit la pista i diu que el 1947, quan Camp va ser nomenat agregat cultural de l’ambaixada de França a Mèxic, va intentar ressuscitar el projecte i impulsar una traducció del text al castellà. Sembla que no se’n va sortir. Com a premi de consolació, en fi, tenim les dates exactes de l’emissió radiofònica d’Andorra: el 27 de maig del 1938, per l’emissora Tour Eiffel, i el 9 de juliol del 1947 (Poste Parisien). I un últim desig, diu Chevalier: “Després de la intel·ligent posada en escena de Casero i l’ENA, Andorra mereix una escenificació completa, amb músics i grup folklòric. Crec que hauria de ser una de les missions de l’ENA”. Queda dit.

Andorra
Sandy
camp
Les hommes d'airain
ENA
Casero
Chevalier
Número de vots: 14
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic