Diari digital d'Andorra Bondia
Esbós a llapis de l’escultura, segons la recorda Alfons Valdés: feia, diu el pintor i arquitecte, 25 per 25 per 25 centímetres.
Esbós a llapis de l’escultura, segons la recorda Alfons Valdés: feia, diu el pintor i arquitecte, 25 per 25 per 25 centímetres.
L’única fotografia que hem localitzat sobre la suposada peça andorrana de Palazuelo.
L’única fotografia que hem localitzat sobre la suposada peça andorrana de Palazuelo.

L’enigma Palazuelo


Escrit per: 
A. Luengo / Dibuix: Alfons Valdés / Foto: Col·lecció Josep Maria Ubach

On va anar a parar la peça de l’artista madrileny que als anys 90 es va exposar al Parc Central?

L’alerta la va donar al febrer l’escultor cerdà Ernest Altés, el mateix que –quina causalitat– exposa aquests dies a la sala La Buna d’Ordino i que dimecres inaugura una segona exposició al Mama Maria: què se n’havia fet, de la peça de Pablo Palazuelo que anys enrere s’havia exposat al Parc Central de la capital? Com és lògic, de seguida van saltar les alarmes. Perdoni, però, un Palazuelo a Andorra la Vella, diu!? Quin? Quan? On s’estava, exactament? Amb quin motiu s’hi va exposar? I sobretot, sobretot, quan en va desaparèixer, i on va anar a parar?

El cert és que l’escassa bibliografia existent sobre l’obra escultòrica a la nostra via pública no conserva cap referència a l’obra de Palazuelo. O com a mínim, no l’hem sabut localitzar. El més preocupant és, però, que tampoc la fundació Pablo Palazuelo en té notícia: “Muchas gracias por interesarse por el paradero de una posible escultura de Palazuelo. No nos consta que hubiera tal escultura en Andorra. Quizá se refiera a la que está en el parque de la España Industrial de Barcelona”, en responia la setmana passada el president, José Rodríguez-Spiteri Palazuelo.

Però Altés no en té cap dubte. “Estava col·locada sobre un pedestal, em sembla recordar que de formigó, i era d’acer corten plegat. Les mides devien ser d’ d’1,5 per 0,8 metres, el format era horitzontal i estava situada al costat del bar que hi havia al centre del parc”. Altés retrotrau els seus records a principis dels anys 90, quan va efectuar una sèrie d’encàrrecs per aquí dalt: Creus, al cementiri de Canillo; Set creus, al cementiri d’Ordino i Andorra, als jardins de l’Auditori Nacional. I no és l’únic que en conserva memòria. També la recorda Alfons Valdés, que de fet va ser –indica Altés– qui el va posar aleshores sobre la pista del nostre Palazuelo.

Però els records de l’un i l’altre no acaben d’encaixar, especialment pel que fa a les proporcions. Valdés se situa dos decennis enrere, a finals dels 90: “Passejava pel parc, em va estranyar veure-hi una obra de Palazuelo tota sola i sense vigilància, i ho vaig comunicar al ministeri. Era petita, potser feia 25 per 25 per 15 centímetres, semblava un llibre doblegat, com si entre les pàgines, d’uns 4 centímetres de gruix, s’hi pogués veure el paisatge. No en tinc ni idea de què se’n va fer”.

La recorda tan bé que fins i tot es va atrevir a dibuixar-ne un esbós –el tenen aquí dalt. Aquesta és la bona notícia. La dolenta, que només amb molt molt d’optimisme podríem dir que el llibre de Valdés s’assembla a la fotografia de la presumpta escultura andorrana de Palazuelo que conserva Josep Maria Ubach: l’excap de Promoció cultural del ministeri és precisament per això qui més fefaent notícia en podria donar. L’únic que li arrenquem és, però, la confirmació que la peça es trobava a prop del restaurant del Parc Central, i que va ser adquirida per un particular. Persisteixen totes les altres incògnites: de quina obra estem parlant, concretament? Quan i per què es va exposar? Qui la va adquirir? I com és que no consta als arxius de la fundació que vetlla per la memòria i l’obra de l’escultor madrileny? De fet, la pregunta essencial potser hauria de ser una altra: era efectivament un Palazuelo, la peça que creuen recordar Altés, Valdés i Ubach? O eren potser dos, com suggereix Valdés a la vista de la fotografia facilitada per Ubach?

El cas és que tant aquesta imatge com l’esbós de Valdés guarden cert parentiu amb Landa V, que és l’escultura de l’Espanya Industrial que suggereixen des de la Fundació Palazuelo, i que seria interessantíssim situar-nos en el mapa artístic d’un dels escultors fonamentals dels segle XX espanyol, al qual la crítica posa sense manies al costat d’Oteiza, Chillida, Gargallo i Ferrant i considera un dels noms fonamentals de l’abstracció. L’enigma Palazuelo posa una vegada més en evidència la necessitat de posar ordre i concert en la nostra escultura pública. Un repte al qual el mateix Ubach sembla que posarà ben aviat remei amb la monografia sobre la matèria que ens deu des de fa un parell de temporades. A veure si ell aporta una mica de llum en aquest petit misteri.

Andorra
escultura
via pública
carrer
altes
Ubach
Valdés
Palazuelo
Landa V
Espanya Industrial
Número de vots: 129
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic