Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, passadors, II Guerra Mundial, epopeia, Peacock, Benet, Cox, MIS-X, Soldeu, Velles Cases, Terry du Soleil
Andorra, passadors, II Guerra Mundial, epopeia, Peacock, Benet, Cox, MIS-X, Soldeu, Velles Cases, Terry du Soleil

L'epopeia dels passadors: Peacock, última oportunitat?


Escrit per: 
A. L. / Il·lustració: National Archives

Una investigadora nord-americana visitarà al maig Soldeu rere la pista de l’aviador ianqui desaparegut probablement a les Marrades Negres el novembre del 1943.

La història l’ha explicada en diverses ocasions Claude Benet, aquí amb el barret d’historiador i també el de president de Velles Cases Andorranes, i la recordava la setmana passada a les pàgines d’Opinió del BonDia a compte del silenci mineral del ministeri de Cultura: el febrer del 2016 Benet li va plantejar a la ministra, Olga Gelabert, la possibilitat que les restes de l’únic aviador nord-americà de qui coneixem el nom i sabem que va morir a les nostres muntanyes i que mai no va ser localitzat –el sergent Charles B. Peacock (Mooristown, Nova Jersey, 1914 - Andorra, 1943?), operador de ràdio d’un B-17 abatut el 6 de setembre del 1943 sobre la Picardia– estiguessin inhumades al cementiri vell de Soldeu.

Els padrins del poble li havien explicat als anys 60 a mossèn Ramon que era aquí on s’enterraven habitualment els cossos dels infortunats que havien deixat la pell a Incles, i que el desglaç deixava a la intempèrie. Sabem que Peacock formava part d’una expedició que el 8 de novembre del 1943 va arribar a l’hotel Calbó de Sodeu, però que, exhaust, s’havia quedat enrere. Ho explica detalladament el sergent Vincent Cox, artiller de cua al mateix B-17 de Peacock i integrant del mateix grup, en el reglamentari informe que en arribar a la Gran Bretanya, el 12 de novembre del 1943, va deposar davant del MIS-X –la branca dels serveis d’intel·ligència que centralitzava la peripècia dels militars ianquis evadits–, que es conserva als National Archives i que reproduïm aquí per primera vegada. I Benet, perspicaç, va anar a buscar al llibre d’òbits de Canillo els cossos que es van recuperar a la muntanya a partir del 1943.

La seva intuïció no li va fallar, perquè resulta que un dels infortunats és un home sense identificar d’entre 35 i 40 anys, segons el metge que va examinar el cadàver, “muerto de muchos días” i que va ser localitzat a la zona coneguda com les Marrades Negres. Va ser enterrat –la llàstima és que el llibre d’òbits no diu on– el 29 de setembre del 1953, i Benet sospita que es pot tractar de Peacock. És una sospita, una intuïció, basada en la memòria oral i en els documents que s’han conservat. Com ho és que estigui enterrat a la fossa comuna del cementiri de Soldeu. Ell xifra en un 50% les possibilitats que Peacock hi sigui. Suficient –considera– per exhumar els cossos que hi estan enterrats i comprovar si alguna de les restes pertany a l’aviador nord-americà. I com pretén convertir-se en èmul andosí de CSI? Doncs comparant-les amb l’ADN d’un parent viu de l’aviador. I resulta que Benet té la clau: una investigadora nord-americana, Terry du Soleil, que l’ha posat en contacte amb la família actual de Peacock i que –quina casualitat– en tres setmanes aterrarà per aquí per rodar un documental que recollirà, entre d’altres, la peripècia del nostre sergent.

Falta, és clar, el més important: exhumar les restes del cementiri de Soldeu. I aquesta és la raó per la qual es va plantar fa un any llarg al despatx de la ministra. Considera Benet amb bon criteri que qui ha de liderar l’operació Peacock és el ministeri, que disposa dels recursos tècnics i jurídics, i probablement també de la legitimitat, per instar una excavació d’aquestes característiques. No són manies d’historiador més o menys diletant. No. Es tracta, diu, d’aprofundir en el paper d’Andorra en el gran esdeveniment del segle XX –i probablement de l’edat moderna– que va ser la II Guerra Mundial. Un exercici de memòria històrica sobre el terreny, per restituir ni que sigui mínimament el record d’un dels homes que va donar la vida en la lluita contra el feixisme i que, ves per on, va tenir la mala fortuna de venir a morir a casa nostra.

D’acord: no hi ha cap garantia que les restes de Peacock siguin a Soldeu; ni tan sols que sota el petit jardí del cementiri s’hi conservi l’antiga fossa comuna. Però és una possibilitat, i cal explorar-la. Per memòria històrica i per dignitat, diu Benet. Cal, és clar, un cert entusiasme, una certa convicció –ni que sigui en les possibilitats turístiques de l’episodi dels passadors, com han sabut veure a Lleida amb la xarxa dels camins de la llibertat– que no ha trobat al ministeri de Cultura. Per això està disposat a agafar el dossier i plantar-se al consolat nord-americà a Barcelona: “Potser allí m’hi trobo gent amb una altra sensibilitat.” Qui sap si serà l’última oportunitat de conèixer el destí final del sergent Peacock, “missed in action, beloved to be dead in mountain”, com diu Cox al seu informe.

Andorra
passadors
II Guerra Mundial
epopeia
Peacock
Benet
Cox
MIS-X
Soldeu
Velles Cases
Terry du Soleil
Número de vots: 211
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic