Diari digital d'Andorra Bondia
L’eruga del Pas era un Weasel
L’eruga del Pas era un Weasel
L’eruga del Pas era un Weasel
L’eruga del Pas era un Weasel

L’eruga del Pas era un Weasel


Escrit per: 
A. Luengo / Fotos: Josep Alsina (Arxiu Nacional) / paras.forumsactif.net

Alan Ward identifica el vehicle d’una de les fotos emblemàtiques d’Alsina: un M-29 ianqui de la II Guerra Mundial.

És sens dubte una de les fotografies icòniques de Josep Alsina (Sabadell, 1911-Escaldes, 2000). I això és molt dir, perquè el llegat del nostre home, dipositat avui a l’Arxiu Nacional, inclou ni més ni menys que 16.000 negatius. Ens referim, és clar, a l’espectacular perspectiva del Pas, venint del costat francès, que tenen aquí al costat, amb quatre barraques mal comptades, i ni rastre dels telecadires, ni dels remuntadors, ni de les pistes abalisades ni molt menys el conglomerat urbà que avui colonitza el paisatge. Superada la impressió inicial, l’ull de l’observador se’n va de seguida i de forma instintiva cap al vehicle que Alsina ha situat gairebé al centre geomètric de la imatge. No s’havien preguntat mai què era, cap on anava, qui el conduïa?

Si és així, estan d’enhorabona, perquè Alan Ward –aquí amb el barret d’historiador diletant– ha fet la feina per nosaltres. I la conclusió, a partir d’una còpia en alta resolució facilitada per l’Arxiu, no admet en la seva opinió cap dubte: som davant d’un M-29 Weasel, vehicle eruga de transport que la casa Studebaker va fabricar a partir del 1942 per a l’exèrcit nord-americà, i que va acabar heretant el francès una vegada acabada la II Guerra Mundial: sortia més a compte vendre’ls als exèrcits europeus, encara que fos a preus irrisoris, que repatriar-los als EUA.

El cas és que com a mínim un d’aquests M29 va acabar servint al Pas. Aventura Ward que ho devia fer al destacament de gendarmes destinats a la duana: el Weasel era un vehicle especialment indicat per transitar en condicions extremes, i de fet, consta que els mateixos francesos el van utilitzar com a vehicle d’exploració antàrtica: “Probablement el feien servir quan la neu impedia el pas d’automòbils i camions convencionals, o potser portava el correu des de l’Hospitalet quan les carreteres quedaven tallades. Però això ja és una pura especulació meva.”

Com tothom que s’hagi entretingut en la foto –tècnicament, un negatiu plàstic de 6 per 6 centímetres, el format habitual d’Alsina– Ward sospitava que es tractava d’un vehicle militar. D’acord. Però, francès? Alemany? Potser el Bren Carrier birtànic? Doncs ja ho han vist: ni l’un, ni l’altre. L’opció alemanya era el Raupenschlepper Ost, l’eruga oficial de la Werhmacht, que va servir essencialment al front de l’Est –Stalingrad i tota la pesca, glups–, que era sensiblement més voluminós i que, sobretot, lluïa una cabina arrodonida que no es correspon amb la del vehicle del Pas, de línies decididament rectangulars. Va ser de seguida descartat. I també va descartar l’M3, el blindat semieruga en què els combatents republicans enrolats a La Nueve, la divisió blindada de Leclerc, van alliberar París: els llegendaris M3 eren exactament això, semierugues, amb rodes de veritat a l’eix del davant. El vehicle del Pas no és semi, sinó totalment eruga.

Entre el 1948 i el 1956

Així que un Weasel. Òbviament, ens movem en algun moment entre finals dels 40 i primers 50. Però, quin? Alsina no acostumava a datar els seus negatius –a diferència de Peig, que era en aquest aspecte extremadament meticulós– així que no ens pot ajudar. El conservador dels fons fotogràfics de l’Arxiu, Isidre Escorihuela, sí. I diu Escorihuela que va ser precisament el 1948 quan el comú d’Encamp va establir l’obligació que els nous edificis que es construïssin al Pas fossin de totxo, i no de fusta, com havien sigut majoritàriament fins aleshores. I com remarca el mateix Escorihuela, alguns dels edificis que es veuen a la foto d’Alsina ja són clarament de maons. Si tenim en compte que el primer teleesquí, que es va inaugurar el 1957, es devia començar a muntar el 1956, Escorihuela proposa que el negatiu data d’entre el 1948 i el 1956. Probablement abans, intervé Ward, si recordem que la major part dels Weasel en servei a l’exèrcit francès van ser destinats primer a Indoxina –la guerra havia esclatat el 1946– i després a Algèria.

I queda finalment la gran pregunta: per què és aquesta del Pas una foto tan estupenda? Per què crida tant l’atenció? I de nou Escorihuela ens il·lumina. El secret, diu, és la composició, que proposa una lectura “fàcil, clara i visualment molt neta”. Alsina va deixar hàbilment molt d’aire al primer terme, continua, i aprofita la marca de les roderes per conduir naturalment l’espectador cap al centre de la imatge, amb el vehicle emergint d’un racó de món inhòspit i solitari. La vista continua enfilant-se cap a les muntanyes, i d’aquí cap al cel, en un joc de contrastos entre la verticalitat dels cims nevats i l’horitzontalitat dels núvols: “Alsina converteix un paisatge clàssic en una escena brillant i a la vegada acadèmica, que atrapa per la senzillesa i també perquè transmet la condició encara essencialment salvatge de l’entorn.”

Andorra
Pas
Casa
Alsina
Ward
Weasel
eruga
half track
La Nueve
M29
II Guerra Mundial

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte