Diari digital d'Andorra Bondia
4 de setembre del 2016: inauguració de l’exposició a la sala de la llar de foc de Meritxell, seu habitual de la col·lecció.
4 de setembre del 2016: inauguració de l’exposició a la sala de la llar de foc de Meritxell, seu habitual de la col·lecció.

Les Bíblies de Meritxell, a Madrid


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Jonathan Gil

La col·lecció de Pere Roquet, que s’enfila ja a les 1.906 llengües, s’exposa al Caixafòrum de la capital espanyola.

Si el lector domina per casualitat el grec antic i té ganes de practicar-lo, està d’enhorabona: la col·lecció de Bíblies cedida per Pere Roquet a l’arxiprestat i que des del 2016 s’exposa la sala de la llar de foc del santuari de Meritxell acaba d’incorporar un exemplar de la Septuaginta, que és com es coneix la primera traducció del Pentateuc des de l’hebreu fins al grec alexandrí que s’ha conservat fins als nostres dies. Deu el nom, per cert, als 72 savis que la tradició diu que van participar en la traducció del text.

Aquesta és la bona notícia. La dolenta –o no tant, ben mirat– és que per fullejar aquest raríssim exemplar i saber com parlaven els padrins de la bona Hipatia hauran de desplaçar-se fins a Caixafòrum Madrid, que demà inaugura l’exposició La Bíblia: un viatge per les llengües del món. Amb tots els honors, perquè hi assistiran el Copríncep episcopal, Joan-Enric Vives; el president de la Fundació la Caixa, Isidre Fainé; la ministra de Cultura, Sílvia Riva, i naturalment el col·leccionista. S’hi quedarà fins a l’1 de setembre i convé dir –i per això en parlem avui– que fins a la capital espanyola hi ha viatjat la col·lecció sencera. En xifres: la Bíblia traduïda a 1.906 llengües, exactament. Poden semblar moltes –i de fet, són unes quantes més que les 1.286 amb què el fons va arribar fa tres cursos a Meritxell– però el cert és que encara en queden unes quantes per completar la col·lecció sencera, les 3.350 llengües a què s’ha traduït totalment o parcialment la Bíblia. I que es calcula que a tot el món es parlen més de 7.100 idiomes. El que passa és que prop de la meitat són àgrafes. Vaja, que no tenen escriptura.

La Septuaginta és com s’ha dit l’última incorporació. Però tot va començar, com recordava el mateix Roquet tres anys enrere, en el viatge que el 1995, tot just acabat de jubilar, va emprendre pel nord Kènia. Uns amics missioners li van regalar un Nou Testament en llengua turkana, de tornada a Nairobi va adquirir a la Societat Bíblica local una vintena d’exemplars més, totes en llengües diferents, i ja hi vam ser. Fins avui. És veritat, advertia Roquet aleshores, que existeixen altres col·leccions bíbliques monumentals. Les del Vaticà i la Bible Society, sense anar més lluny. Però cap s’exposa al públic i de forma permanent com la de Meritxell, que és en això única.

Entre la turkana i la Septuaginta hi trobem les altres 1.904 llengües que figuren a la col·lecció. Mereixen atenció especial les que són no ja minoritàries, sinó autèntiques relíquies lingüístiques perquè no arriben ni al miler de parlants: la bíblia en Mansk, que es parla a l’illa de Mann; en Cornick, a Cornualles; en Little Man, a la remota Kamtxatka –recordin el Risk!–, i en bugrana, llengua aborigen australiana. I si ja això és sens dubte extraordinari, per no dir portentós, què dir de les traduccions al yaghan argentí o al xipago bolivià: els parlants d’aquests dos fòssils es poden comptar amb els dits d’una mà! Altres rareses que recalaran a partir de demà a Madrid són un exemplar distribuït a Corea del Nord i que precisament per aquest motiu –es veu que si t’enxampen amb una Bíblia a la butxaca et poden caure quinze anys de presó– es va publicar (a Corea del Sud) sense portada ni colofó, i es va fer passar de contraban a l’altre costat amb un rudimentari però eficaç sistema de globus d’heli, segons explicava temps enree la bibliotecària Júlia Fernández.

Per la part que ens toca, no podem oblidar els quatre volums de la Bíblia de Montserrat impresos als tallers de la desapareguda Casal i Vall, a la capital, ni el facsímil del Beatus de la Seu –l’original, recordin, va ser robat el 1996 de l’Arxiu Diocesà, i recuperat l’any següent– ni, en fi, la versió en aranès de la Bíblia interconfessional, traduïda per Jusèp Amiell Solé. I segons l’origen, el país millor representat a la col·lecció és Papua Nova Guinea, amb 139 llengües, seguida de Mèxic (115), Rússia (66) i el Canadà (26).

Andorra
Canillo
Meritxell
bíblies
col·lecció
Pere Roquet
Caixafòrum
Madrid

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte