Diari digital d'Andorra Bondia
Susanna Vela i Gerard Remolins són la presidenta i el tresorer de l’Associació d’Arqueòlegs i Historiadors.
Susanna Vela i Gerard Remolins són la presidenta i el tresorer de l’Associació d’Arqueòlegs i Historiadors.

Les divuit memòries pendents de Patrimoni


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Jonathan Gil

L’associació d’arqueòlegs s’adhereix a la demanda per la negativa del Govern a facilitar documentació arqueològica.

La guerra de les memòries es complica encara una mica més. L’Associació d’Arqueòlegs i Historiadors (Apaha) es va adherir ahir a la demanda de Gerard Remolins contra el Govern per l’incompliment –segons ell– de l’article 15 del reglament d’activitats arqueològiques i paleontològiques, que diu literalment que la memòria científica s’ha de presentar en el termini de 18 mesos a comptar de la data de finalització de la intervenció. Remolins sosté que el servei de Patrimoni li ha denegat repetidament l’accés en aquesta mena d’informe final sobre les excavacions que són les memòries, i així ho entén també ara l’Apaha.

Arqueòlegs i historiadors se senten perjudicats per la inacció del ministeri, i recorden que el 16 de febrer van sol·licitar divuit memòries científiques corresponents a excavacions que havien tingut lloc entre el 2009 i el 2016. Com havia fet amb Remolins abans, Patrimoni tampoc no va respondre a l’Apaha. Així que han decidit passar a l’atac: “La decisió tàcita del Govern de denegar l’accés a la documentació mitjançant el silenci administratiu constitueix una vulneració del dret dels ciutadans de conèixer les característiques del patrimoni cultural”. A més, insisteixen, representa un “greuge” per als arqueòlegs i historiadors que “indispensablement” han de consultar les memòries per desenvolupar la seva activitat professional i acadèmica.

La llista de memòries que Patrimoni no ha facilitat inclou les excavacions de Camp del Colomer i Carrer Llinars, Camp Vermell, Camp del Perot i Sant Serni de Nagol, a Sant Julià; la necròpolis de Sant Climent de Pal i l’Hort de l’Església, a la Massana, Sant Serni de Canillo, i la Roureda de la Margineda, l’Escola Nostra Senyora de Meritxell i el roc del Patapou, a la capital, així com les prospeccions a les Bons, Montalari, el roc de l’Oral i la Balma del Llunci (Encamp); a la Coma del Forat i la capçalera d’Ordino, i al Solà del Tarter (Canillo). El reglament, adverteixen, estableix un període prudencial de divuit mesos per tenir-les enllestides, i el termini transcorregut des de la finalització d’aquestes divuit intervencions “ha sobrepassat amb escreix el legalment establert”. Si hi afegim que l’Apaha ha avisat “reiteradament” –sosté– sobre l’incompliment del reglament per part del ministeri, la conclusió és lògica des del punt de vista de l’entitat: “En coherència amb els principis i valors que defensem, la dignificació de la professió i un exercici professional tècnic i rigorós, ens adherim a la demanda per sol·licitar que totes les memòries científiques siguin accessibles al ciutadà que les demani, de manera immediata i sense altres condicions que les que estableix el reglament”.

Semblava que no podia ser més oportuna la demanda, perquè avui mateix la ministra de Cultura havia de comparèixer al Consell General per respondre, quina casualitat, a una pregunta del conseller liberal Ferran Costa precisament sobre el nombre d’intervencions arqueològiques que Patrimoni ha dut a terme entre el 2009 i el 2018, si són gaires més que les divuit registrades per l’Apaha, de quantes –descomptats els divuit mesos de rigor– n’existeix la reglamentària memòria, si s’ha previst un calendari perquè es vagin lliurant les que estan pendents, i sobretot, sobretot, quins són els motius pels quals s’ha denegat l’accés als documents. No podrà ser: Costa ha retirat la pregunta en atenció a una indisposició de Gelabert, que no assistirà a la sesssió d’avui i que la contestarà a la del 13 de desembre.

Que no es tracta d’un capritx ni de ganes de fer la guitza ho explicava dies enrere el mateix Remolins en aquestes pàgines. I posava l’exemple de Les Valls d’Andorra durant el neolític, que es presentarà al desembre al Museu d’Història de Catalunya: “Com que no ens van facilitar les memòries de les excavacions de Camp Colomer i Carrer Llinars, si és que existeixen, no hem pogut consultar les dades originals, que podrien haver donat peu a hipòtesis o interpretacions més completes o ben fonamentades”.

Andorra
demanda
Patrimoni
memòries
Vela
Remolins
Gelabert
excavacions

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte