Les quatre vides d’Ursula Simpson

Peruga i Díaz-Torrent novel·len la peripècia proteica de l’escriptora escaldenca a ‘Shanghai Andorra’, el 30 de març a les llibreries.

Quan el 1957 es va instal·lar entre nosaltres, Ursula Simpson (1930-2007) havia viscut a la Xangai colonial d’abans de la II Guerra Mundial, que J. G. Ballard retrata magistralment a El imperio del sol. Havia viscut també al Caire que tremolava davant de l’avanç fulgurant de l’Àfrica Korps de Rommel. Havia publicat als 22 anys i a l’editorial Collins –una mena de Planeta, però en anglosaxó– una primera novel·la, The Sun Behind Us, que la va catapultar a la primera fila de les lletres angleses del moment. Hi recollia els seus records al Caire multicultural on va créixer i que es va acabar –deia ella– amb el cop d’Estat perpetrat per Nasser el 1952. Als 24 va donar la campanada amb The Vintage, que bevia també de les seves experiències vitals (els estius que passava al Beaujolais, a la vinya dels tiets, on va conèixer de primera mà la vida de les colles de veremadors italians que hi feien cada any temporada) immediatament adaptada al cine, amb Mel Ferrer i Michèle Morgan com a protagonistes. I quan semblava definitivament llançada cap a l’estrellat literari, fa com Robert Graves, diu adeu a tot allò, i amb el pare (Stanley, navegant vocacional i enginyer de la Shell, detall aquest que explica la vocació cosmopolita de la família) s’instal·la a Escaldes: primer a la casa Baró d’Escaldes; el 1959, al xalet Simpson d’Engordany, aleshores un paratge idíl·lic, i que avui sobreviu entre blocs anodins com el testimoni mut d’una altra època. I aquí, al xalet Simpson, és on Ursula va passar la resta de la seva vida fins al traspàs, el 2007. 

En resum, que als 27 anys la nostra protagonista havia conegut més món i havia viscut més peripècies que la majoria de nosaltres en tota una vida. Ursula, en fi, era un personatge en busca d’autor. I aquesta mina és la que es va trobar Joan Peruga i li va dedicar un capítol de Vides per explicar, efímera sèrie que el Diari d’Andorra va publicar a finals dels anys 90. Peruga es va quedar enganxat a la vida proteica d’aquella dona singular, i ara fa tres anys, just abans de la pandèmia, va fer realitat el vell somni de passar-la pel sedàs de la ficció. Ho ha fet amb la cooperació necessària de Txema Díaz-Torrent, col·laborador com Peruga d’aquest diari i coautor de Shanghai Andorra, el títol que li han posat a aquesta biografia novel·lada que publica Editorial Andorra i que el 30 de març arribarà a les llibreries: “Teníem una grandíssima història, una història fantàstica, i crec amb tota la humilitat que hem trobat la manera d’explicar-la: no podia ser un patracol que seguís pas a pas la seva peripècia pels cinc continents, sinó una narració àgil, dinàmica, trepidant, com era ella i com va ser la seva vida, i amb un toc d’humor”, diu Peruga. Per Díaz-Torrent, més que escriure a quatre mans, el repte va ser trobar el to adequat, “que no grinyolés”: “Com a escriptor puc tenir certa tendència a l’estirabot que no s’esqueia en un personatge com aquest. Quan vam entendre que era ella qui manava tot va anar rodat”. Inclòs, asseguren, aquesta rara societat literària: escriure en comandita no és evident, “i si ens n’hem sortit és perquè teníem plena confiança l’un en l’altre: ens passàvem un capítol, i amb tota llibertat hi posàvem el que ens semblava que sobrava”, diu Peruga.

Shanghai Andorra, adverteix, s’ha de llegir com una novel·la (el 80% és ficció) que recrea els anys centrals de la vida d’Ursula, que als 27, com dèiem, ho deixa tot enrere, es retira del món i s’instal·la a Engordany: dos anys abans havia mort la mare, Betty, en un tràgic naufragi a bord del Pareora, el iot en què la família (Stanley, Betty i Ursula) s’havia embarcat a Jersey per donar la volta al mon. No van passar de Saint Malo, la salut d’Stanley va quedar tocada i els dos supervivents van haver de buscar un refugi en alçada per tractar aquella bronquitis. El van trobar a Engordany, i la van encertar, perquè l’home va morir el 1990, i centenari!

Si amb això no en fan prou, pensin que per Shanghai Andorra hi ha cameos monumentals, des de Wallis Simpson, abans de ser duquessa de Windsor, fins a Adolf Eichman, un dels arquitectes de la solució final, passant per Audrey Hepburn, John Le Carré i naturalment, J. G. Ballard. Un bombonet.