Les vergonyes del CIAM

Plafons que pengen, rajoles trencades, revestiments que simplement han desaparegut i que deixen veure l’esquelet de l’edifici, bancs que cauen a trossets, peces rovellades, embellidors desencaixats i una sensació general de franca deixadesa exterior. Aquest és l’estat de l’antic CIAM, avui Art al Roc, que des de l’abril acull la sala d’exposicions del Govern i que el 4 d’octubre inaugura Tallers d’art: els projectes, amb les maquetes de les tres instal·lacions amb què Eve Ariza (Murmuris), Jordi Casamajor (Omphalos) i Eva Martínez, Zoe (Lost Origin) es juguen el passi per a la Biennal de Venècia. L’alarma la va donar a les xarxes socials el secretari d’organització d’SDP, Joan Marc Miralles, i és clar, la cosa va córrer de seguida com la pólvora. El que és estrany, la veritat, és que la cosa no transcendís abans, perquè no cal buscar gaire per topar-se amb el repertori de relíquies que esquitxen l’espai. I convé no oblidar que estem parlant d’un edifici cridat a marcar un abans i un després en la dinamització de la part alta de la parròquia, concebut en l’època de Toni Martí i en què el Comú va invertir 2,6 milions d’euros.

Això era el 2011, i la cosa no va sortir com s’esperava: per això el Govern i el mateix Comú van acordar el juny del 2015 traslladar-hi la sala d’exposicions i matar dos pardals d’un tret: el ministeri tenia l’espai alternatiu que necessitava amb urgència, i el Comú s’estalviava la renovació inajornable de la sala. El cas és que Cultura hi va invertir l’últim curs 120.000 euros per condicionar l’espai interior, que –tot sigui dit– ha quedat impecable: lluminós, diàfan, ampli, acollidor, amb unes vistes estupendes, i fins i tot un office per prendre un cafè i fullejar la petita biblioteca temàtica. Una altra cosa és la funcionalitat com a sala d'exposicions: els murs esbiaixats no semblen el millor suport per penjar-hi obres d'art. L’exterior, ja s’ha vist, són figues d’un altre paner. I responsabilitat del Comú. Un portaveu de la corporació advertia ahir que són “plenament conscients” de la degradació de l’entorn de l’antic CIAM, i que fa tres mesos, tres, que la renovació dels plafons deteriorats dels bancs i les escales està adjudicada, “però és un material que costa de trobar”. Doncs ara ja ho sabem tots, i el que caldrà veure és si els recanvis arriben a temps per a la inauguració de Tallers d’art: els projectes. Pel que fa a les pintades que han proliferat a les façanes veïnes, tampoc no se’n facin il·lusions: el Comú es limita a avisar els propietaris, però no hi pot intervenir perquè es tracta de propietat privada. Pobre CIAM, qui l’ha vist i qui el veu.